"Aquest cap de setmana m’he passat més de sis hores al tren", denuncia el Jordi, usuari habitual del servei ferroviari perquè tot i ser de Reus estudia i viu a Barcelona.
[h3]"Els trens van cada vegada pitjor"[/h3]
Durant els dos últims caps de setmana (i el proper) els incidents s’han agreujat a les línies que connecten el sud de Catalunya amb Barcelona (R14, R15, R16, R17). Les obres del corredor mediterrani, entre Tarragona i Altafulla, alteren la freqüència de trens, la seva puntualitat i provoquen, fins i tot, transbordaments per carretera.
“Però d’aquests problemes tampoc te n’acabes d’assabentar. A vegades te n’adones a dalt del tren”, denuncia l’Aina, una altra estudiant reusenca que es troba en una situació similar a la del Jordi.
[noticiadiari]2/234818[/noticiadiari]
Malgrat les condicions d’aquestes darreres setmanes, l’Aina assenyala que aquests problemes no són fortuïts: “Jo tinc la sensació que, d’un temps ençà, els trens cada vegada van pitjor”, diu. Els joves coincideixen en destacar els retards i les males condicions en què viatgen.
Usuàries del transport ferroviari, a l'andana de Sants, a Barcelona. Foto: Adrià de las Heras
A tall d’exemple: el tren de les 17:12 en direcció a Barcelona del passat 22 de maig va circular amb més de 35 minuts de retard. Els reusencs i les reusenques van poder agafar seient. Però a partir de Vila-seca, els passatgers no podien seure. Els passadissos d’aquells vagons de la sèrie 448, fabricats l’any 1987, s’omplien de gent que havia de fer tot el trajecte dreta.
[h3]La situació dels diumenges[/h3]
Els diumenges són jornades en què molts joves de Reus i altres pobles de la demarcació agafen el tren per anar a estudiar a Barcelona. Les andanes de l’estació de la capital del Baix Camp s’omplen de nois i noies, maletes i bosses amb tàpers plens de menjar. Lluny d’una tarda de diumenge tranquil·la al sofà de casa, els passatgers s’enfronten a les afectacions habituals de Renfe.
[despiece]Durada del trajecte Reus-Barcelona
Tren: 89 minuts
Cotxe: 101 minuts (per l'AP-7) [/despiece]
El contrapunt el posa la Mar, una senyora que treballa tres dies a la setmana a Barcelona i viu a Reus: “el servei és dolent, però a vegades s’exagera molt. No acostumo a tenir problemes per retards”, reconeix. “Les meves crítiques principals són per la poca freqüència i per l’antiguitat d’alguns trens, que no són ni còmodes ni pràctics”, continua.
[h3]Compromís polític[/h3]
Aquesta no és una situació que només es visqui al Camp de Tarragona: passa a múltiples punts del país i, de fet, en altres indrets es veu agreujada. Tampoc és un secret a veus; la Generalitat ja ha adquirit compromisos per millorar el desplegament d’aquesta xarxa ferroviària i el seu servei.
Una noia s'espera per pujar a tren cap a Reus, a l'estació de Sants, a Barcelona. Foto: Adrià de las Heras
El pla de govern de l’actual executiu ho presenta com un dels seus objectius: “Ampliar la xarxa de transport públic de tots els operadors ferroviaris, per aconseguir un augment de les freqüències i la millora de la intermodalitat i de la sostenibilitat”. Anuncis com els de les noves estacions a Bellissens i a l’aeroport són ben rebuts per la població del Camp. De totes maneres, abans exigeixen altres millores: “Malgrat les estacions, els retards continuaran existint, i la freqüència serà la mateixa. Molts dels problemes no quedaran resolts”, es queixa el Jordi.
Amb la situació actual a les estacions catalanes, i la supressió dels peatges a les autopistes, són pocs els incentius que fan que els joves catalans es desplacin a Barcelona en tren i no amb el seu cotxe.
