01
de gener
de
2017
Actualitzat:
30
de desembre,
22:49h
Pis de 39 metres quadrats al cor del barri Gòtic: 1.200 euros al mes. Loft a Sant Antoni de 45 metres quadrats i dues habitacions: 1.400 euros al mes. Viure al centre de Barcelona és tota una odissea econòmica. La capital catalana està immersa en una bombolla del lloguer que, segons els experts, està arribant al seu punt màxim i està canviant la fesomia dels barris a un ritme vertiginós. Ja ningú no ho posa en qüestió. Sense que la ciutat s'hagi recuperat encara dels efectes de la crisi econòmica, el preu dels lloguers s'està incrementant a percentatges superiors a l'època pre-crisi.
És cada vegada més freqüent que els pisos que es posen a lloguer superin els 1.000 euros mensuals, uns preus que la majoria de ciutadans no es poden permetre tenint en compte que els salaris han baixat en els darrers anys. Ho avisa el sociòleg Ancor Mesa, que estudia juntament amb el geògraf Jordi Muñoz com aquest fenomen està afectant la ciutat per la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona: "La velocitat d'increment dels preus és insostenible. Si es segueix al mateix ritme, el preu del lloguer es pot duplicar en menys de dos anys respecte el punt més baix de fa poc més d'un any. O s'intervé ja o serà molt difícil tornar enrere".
Així mateix, el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, reconeix a NacióDigital la preocupació per aquest nou fenomen. Sobretot perquè Barcelona és una de les ciutats de l'estat espanyol amb més percentatge d’habitatges de lloguer lliure (30%) i perquè el 70% dels desnonaments són per impagament. "S'està arribant a preus similars al moment més alt de la bombolla immobiliària anterior, de cap al 2007", assegura. Per combatre-ho, Montaner explica que l’Ajuntament ultima el Pla pel Dret a l'Habitatge de Barcelona 2016-25 per aprovar-lo el gener, i manté la seva pugna perquè la Generalitat reguli els lloguers abusius com a mesura per intervenir-hi.
Que la bombolla dels lloguers és un fet també ho afirma la directora de l'observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), Irene Escorihuela, on treballava Ada Colau abans de ser alcaldessa. Segons ella, un pis que el 2015 es llogava per 800 euros mensuals, un any després s’apuja a 1.300 euros sense que s'hagi fet cap reforma important a l'habitatge. A parer seu, la conclusió és clara: "S'inflen els preus sense que hi hagi cap valor afegit", ressalta. Per aquest motiu, el DESC va llançar a l’octubre la idea que els llogaters s’uneixin en un sindicat per defensar els seus drets, i crear així una resposta ciutadana similar a la d'altres països, que ofereixi serveis i denunciï els increments.
Les causes: els pisos turístics, l'especulació i la manca d'oferta
Els motius que expliquen aquest increment desorbitat són diversos, segons els experts. D'entrada, com resumeix Escorihuela, la multiplicació dels pisos turístics il·legals, que surten més rendibles que el lloguer a llarg termini. A més, i coincidint també amb la moratòria hotelera de Colau, s'ha incrementat la tendència de grans inversors a comprar habitatges o edificis sencers amb l'objectiu de beneficiar-se de lloguers de luxe, amb la qual cosa cada vegada són més els veïns que, de cop i volta, es troben que els apugen de forma desproporcionada el lloguer i es veuen obligats a marxar, no només de casa seva, sinó del seu barri. És el fenomen conegut com a gentrificació, en què la gent amb un poder adquisitiu alt s'instal·la a barris populars fins al punt que en canvia d'arrel el teixit social i foragita els veïns de tota la vida.
Però no són la gentrificació i el turisme il·legal les úniques causes, perquè altres municipis de l'àrea metropolitana, com Sabadell o L'Hospitalet de Llobregat, gens donats a la massificació turística, també registren augments dels preus. Les raons cal buscar-les en l'especulació, justament en un moment en què els experts apunten que l'estoc de lloguer no és suficient per atendre la demanda que hi ha, tal com explica la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla. Per això, i per l'alta morositat de les famílies perjudicades per la crisi, els propietaris cada vegada posen més obstacles per tancar els contractes.
El preu del lloguer s’ha duplicat des de l’any 2000
Tot plegat provoca que el preu del lloguer a la ciutat s’hagi duplicat des de l’any 2000, segons les xifres que ofereix l’Incasòl i que recull el consistori al seu web d’estadística. Si els llogaters pagaven de mitjana 408,30 euros mensuals, avui dia ja són 764,70. L'augment ha estat tan desorbitat que en districtes com Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella i l'Eixample els preus dels lloguers són més alts que en el punt màxim de la bombolla immobiliària.
El que les famílies paguen per un habitatge varia també segons la zona on es visqui. Mentre que Sarrià i Les Corts continuen sent els districtes on el preu mitjà és més car, perquè són els que tenen major poder adquisitiu, als districtes populars d’Horta-Guinardó i Nou Barris és on és més baix.
Pel que fa a la variació anual del preu, les xifres canvien segons la font que es prengui com a referència. Les dades oficials revelen que Sarrià i Les Corts són també els districtes on l’increment és més alt, ja que supera el 14% entre el segon trimestre del 2015 i el mateix període d'aquest any. En canvi, l'informe que ofereix el portal immobiliari Idealista constata que són Gràcia (amb un 31% d'increment) i Sant Martí (amb un 19,71%) els que pateixen un major augment.
Tal com explica Ancor Mesa, el biaix s’entén pel fet que "les dades oficials es basen en registres públics i no tenen en compte variacions en temps real, mentre que les d’Idealista i altres portals estan influïdes per intencions immobiliàries, com ara presentar preus més atractius per a la inversió". La diferència entre estadístiques s’explica també, com recorda Josep Maria Montaner, pel fet que es fa difícil saber quin és el total de pisos en lloguer a la ciutat, ja que el 50% no estan legalitzats.
L’esforç de les famílies es més gran als barris desafavorits
No deixa de ser paradoxal que en aquests moments, en funció de les dades corresponents al segon trimestre del 2016, el metre quadrat més car de Barcelona és al barri de la Barceloneta, que se situa en 17,51 euros i que supera el de barris com Sarrià, amb habitants amb un poder adquisitiu més alt, que a hores d'ara és de 16,5 euros. Els apartaments turístics han estat determinants perquè es produeixi aquest fenomen, però també, alerta Mesa, l'increment de les desigualtats entre barris.
Per això, la diferència de preus entre districtes, especialment pel que fa el lloguer, no és un factor determinant per saber quin és l’esforç real que fan les famílies per accedir a l’habitatge. Per tal d'esbrinar-ho, l'Ajuntament (com també ho han fet Mesa i Muñoz) ha creuat el preu mitjà per barris amb l’última renda registrada, la del 2014. Els resultats que mostra el mapa inferior evidencien que l’esforç de les famílies és més gran allí on els ingressos són més minsos.
Si no es tenen en compte els barris de Can Peguera, Baró de Viver i Clota, on proliferen els pisos de protecció oficial i tenen una situació socioeconòmica especial, Diagonal Mar, davant del litoral i ple de gratacels de luxe, i els barris de la part alta són els que destinen un percentatge més baix: d’entre el 12% i el 15% de la renda. A l’altra banda s’hi troben set barris desafavorits de la ciutat, la major part al districte de Nou Barris: a Trinitat Nova, Prosperitat, Porta, La Guineueta, La Verneda, Sant Martí de Provençals i La Marina del Prat Vermell es destinen més del 24% dels ingressos familiars a pagar un lloguer.
El cas paradigmàtic de Ciutat Vella
Ciutat Vella i molt especialment el barri del Gòtic pateixen des de fa anys el fenomen de la gentrificació. Fins a tal punt que, segons comptabilitza l'Associació de Veïns, a hores d'ara hi ha més places turístiques que no pas per a veïns. Amb la celebració dels Jocs Olímpics es van començar a construir hotels al barri. "Ja aleshores es va fer pressió sobre els habitatges i els preus van començar a incrementar-se", explica Martí Cusó, membre del Moviment veïnal del Gòtic. A partir dels anys 2000 va esclatar el fenomen dels pisos turístics, que van seguir creixent sense fre també durant els anys de la crisi econòmica.
Era difícil en aquell moment argumentar per què calia parar els peus a una dinàmica que injectava beneficis en un moment de depressió global. "Eren un nínxol de negoci. A l'empresa turística li anava de perles el context per justificar la seva rendibilitat", afegeix Cusó. Gràcies a la moratòria aprovada l'any 2005, en teoria no pot haver-hi més de 700 pisos turístics al Gòtic. Però calculen, pel cap baix, que amb l'auge d'Airbnb n'hi ha "més de 3.000 d'il·legals".
Sigui com sigui, des de fa anys no es pot incrementar la xifra de pisos turístics al Gòtic i ara, a aquesta problemàtica que s'arrossega, se suma la dels "lloguers impossibles". Inversors estrangers, sobretot d'Estats Units i Rússia, compren edificis sencers i aprofiten la finalització dels contractes de lloguer per rehabilitar els pisos (en alguns casos) i apujar els preus. O els veïns assumeixen les condicions d'aquests "pisos de luxe" o es veuen obligats a marxar. Tenint en compte que el 70% de l'habitatge que hi ha al Gòtic és de lloguer, en qüestió de mesos es pot reduir de forma dràstica la xifra de veïns que hi viuen. "És molt greu a nivell de model de ciutat tenir un barri despoblat. El Gòtic pot acabar sent un centre logístic turístic", avisa la presidenta de l'Associació de Veïns del Gòtic, Reme Gómez. I és que, al casc antic de Barcelona, entre edificis patrimonials en ús o en desús, els hotels, els apartaments turístics i els locals comercials queda molt poc espai per a la "vida quotidiana" dels veïns.
Només fent una petita ruta pel barri es poden detectar dos edificis sencers al carrer Gignars que ja han estat buidats per inversors, un més al carrer Regomir, un altre al carrer Còdols, un al carrer del Correu Vell i un més al carrer Sant Domènec del Call. Gómez insisteix que als pisos turístics i als lloguers de luxe se suma també una pèrdua del comerç de proximitat, que no deixa de ser un altre "element d'expulsió" dels veïns del barri, que troben dificultats per tenir una farmàcia o una botiga de queviures a prop.
Per tot això l'associació veïnal demana que s'intervingui establint barems de preus als lloguers, limitant els apartaments turístics i potenciant l'habitatge social. Cal, insisteixen, una "aposta real" si la ciutat no vol que els veïns del centre segueixin sent, cada cop més, una espècie en perill d'extinció.
Sant Antoni, també atrapat a l'espiral de la bombolla
Si bé el cas del Gòtic és paradigmàtic, el barri de Sant Antoni també està atrapat en l'espiral de la bombolla del lloguer a l'expectativa de la reobertura del mercat prevista per l'any que ve. El president de l'Associació de Veïns de Sant Antoni, Pep Sala, explica que, sense tenir elements turístics rellevants, el barri "està de moda" des de fa dos anys.
El fenomen es va començar a forjar al voltant del carrer Parlament amb l'obertura de gastrobars i la tendència ha anat creixent amb més comerços sofisticats. "Ens preocupa que els nivells del lloguer s'hagin equiparat ja amb els de l'Eixample", lamenta Sala. Hi ha veïns que ja han hagut de marxar perquè no poden fer front a l'increment del lloguer, una problemàtica que l'associació de veïns detecta, sobretot, pels alumnes de l'escola de barri que marxen a mig curs.
Sala argumenta que és bo que el mercat es reformi i produeixi efecte crida, sobretot tenint en compte que fa cinc anys els comerços tancaven. El problema, però, és que el comerç de proximitat i de productes bàsics i els veïns de tota la vida es vegin obligats a marxar perquè no hi ha una regulació dels preus de la borsa de lloguer ni una limitació d'obertura de restaurants. "Cal limitar els preus del lloguer quan es fan renovacions de contractes. Si l'habitatge és un dret, ha d'haver-hi un pla que impedeixi que els veïns marxin", sentencia.
És cada vegada més freqüent que els pisos que es posen a lloguer superin els 1.000 euros mensuals, uns preus que la majoria de ciutadans no es poden permetre tenint en compte que els salaris han baixat en els darrers anys. Ho avisa el sociòleg Ancor Mesa, que estudia juntament amb el geògraf Jordi Muñoz com aquest fenomen està afectant la ciutat per la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona: "La velocitat d'increment dels preus és insostenible. Si es segueix al mateix ritme, el preu del lloguer es pot duplicar en menys de dos anys respecte el punt més baix de fa poc més d'un any. O s'intervé ja o serà molt difícil tornar enrere".
Així mateix, el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, reconeix a NacióDigital la preocupació per aquest nou fenomen. Sobretot perquè Barcelona és una de les ciutats de l'estat espanyol amb més percentatge d’habitatges de lloguer lliure (30%) i perquè el 70% dels desnonaments són per impagament. "S'està arribant a preus similars al moment més alt de la bombolla immobiliària anterior, de cap al 2007", assegura. Per combatre-ho, Montaner explica que l’Ajuntament ultima el Pla pel Dret a l'Habitatge de Barcelona 2016-25 per aprovar-lo el gener, i manté la seva pugna perquè la Generalitat reguli els lloguers abusius com a mesura per intervenir-hi.
Que la bombolla dels lloguers és un fet també ho afirma la directora de l'observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), Irene Escorihuela, on treballava Ada Colau abans de ser alcaldessa. Segons ella, un pis que el 2015 es llogava per 800 euros mensuals, un any després s’apuja a 1.300 euros sense que s'hagi fet cap reforma important a l'habitatge. A parer seu, la conclusió és clara: "S'inflen els preus sense que hi hagi cap valor afegit", ressalta. Per aquest motiu, el DESC va llançar a l’octubre la idea que els llogaters s’uneixin en un sindicat per defensar els seus drets, i crear així una resposta ciutadana similar a la d'altres països, que ofereixi serveis i denunciï els increments.
Les causes: els pisos turístics, l'especulació i la manca d'oferta
Els motius que expliquen aquest increment desorbitat són diversos, segons els experts. D'entrada, com resumeix Escorihuela, la multiplicació dels pisos turístics il·legals, que surten més rendibles que el lloguer a llarg termini. A més, i coincidint també amb la moratòria hotelera de Colau, s'ha incrementat la tendència de grans inversors a comprar habitatges o edificis sencers amb l'objectiu de beneficiar-se de lloguers de luxe, amb la qual cosa cada vegada són més els veïns que, de cop i volta, es troben que els apugen de forma desproporcionada el lloguer i es veuen obligats a marxar, no només de casa seva, sinó del seu barri. És el fenomen conegut com a gentrificació, en què la gent amb un poder adquisitiu alt s'instal·la a barris populars fins al punt que en canvia d'arrel el teixit social i foragita els veïns de tota la vida.
Però no són la gentrificació i el turisme il·legal les úniques causes, perquè altres municipis de l'àrea metropolitana, com Sabadell o L'Hospitalet de Llobregat, gens donats a la massificació turística, també registren augments dels preus. Les raons cal buscar-les en l'especulació, justament en un moment en què els experts apunten que l'estoc de lloguer no és suficient per atendre la demanda que hi ha, tal com explica la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla. Per això, i per l'alta morositat de les famílies perjudicades per la crisi, els propietaris cada vegada posen més obstacles per tancar els contractes.
L'EVOLUCIÓ DE LA BOMBOLLA DEL LLOGUER
Fes clic sobre cadascun dels districtes per saber-ne més
Fes clic sobre cadascun dels districtes per saber-ne més
Tot plegat provoca que el preu del lloguer a la ciutat s’hagi duplicat des de l’any 2000, segons les xifres que ofereix l’Incasòl i que recull el consistori al seu web d’estadística. Si els llogaters pagaven de mitjana 408,30 euros mensuals, avui dia ja són 764,70. L'augment ha estat tan desorbitat que en districtes com Sarrià-Sant Gervasi, Ciutat Vella i l'Eixample els preus dels lloguers són més alts que en el punt màxim de la bombolla immobiliària.
El que les famílies paguen per un habitatge varia també segons la zona on es visqui. Mentre que Sarrià i Les Corts continuen sent els districtes on el preu mitjà és més car, perquè són els que tenen major poder adquisitiu, als districtes populars d’Horta-Guinardó i Nou Barris és on és més baix.
Pel que fa a la variació anual del preu, les xifres canvien segons la font que es prengui com a referència. Les dades oficials revelen que Sarrià i Les Corts són també els districtes on l’increment és més alt, ja que supera el 14% entre el segon trimestre del 2015 i el mateix període d'aquest any. En canvi, l'informe que ofereix el portal immobiliari Idealista constata que són Gràcia (amb un 31% d'increment) i Sant Martí (amb un 19,71%) els que pateixen un major augment.
Tal com explica Ancor Mesa, el biaix s’entén pel fet que "les dades oficials es basen en registres públics i no tenen en compte variacions en temps real, mentre que les d’Idealista i altres portals estan influïdes per intencions immobiliàries, com ara presentar preus més atractius per a la inversió". La diferència entre estadístiques s’explica també, com recorda Josep Maria Montaner, pel fet que es fa difícil saber quin és el total de pisos en lloguer a la ciutat, ja que el 50% no estan legalitzats.
Una immobiliària mostra les últimes ofertes de lloguer a l'aparador. Foto: Adrià Costa
L’esforç de les famílies es més gran als barris desafavorits
No deixa de ser paradoxal que en aquests moments, en funció de les dades corresponents al segon trimestre del 2016, el metre quadrat més car de Barcelona és al barri de la Barceloneta, que se situa en 17,51 euros i que supera el de barris com Sarrià, amb habitants amb un poder adquisitiu més alt, que a hores d'ara és de 16,5 euros. Els apartaments turístics han estat determinants perquè es produeixi aquest fenomen, però també, alerta Mesa, l'increment de les desigualtats entre barris.
Per això, la diferència de preus entre districtes, especialment pel que fa el lloguer, no és un factor determinant per saber quin és l’esforç real que fan les famílies per accedir a l’habitatge. Per tal d'esbrinar-ho, l'Ajuntament (com també ho han fet Mesa i Muñoz) ha creuat el preu mitjà per barris amb l’última renda registrada, la del 2014. Els resultats que mostra el mapa inferior evidencien que l’esforç de les famílies és més gran allí on els ingressos són més minsos.
Si no es tenen en compte els barris de Can Peguera, Baró de Viver i Clota, on proliferen els pisos de protecció oficial i tenen una situació socioeconòmica especial, Diagonal Mar, davant del litoral i ple de gratacels de luxe, i els barris de la part alta són els que destinen un percentatge més baix: d’entre el 12% i el 15% de la renda. A l’altra banda s’hi troben set barris desafavorits de la ciutat, la major part al districte de Nou Barris: a Trinitat Nova, Prosperitat, Porta, La Guineueta, La Verneda, Sant Martí de Provençals i La Marina del Prat Vermell es destinen més del 24% dels ingressos familiars a pagar un lloguer.
L'ESFORÇ ECONÒMIC DE LES FAMÍLIES PER PAGAR EL LLOGUER
Fes clic sobre cadascun dels barris per saber-ne més
Fes clic sobre cadascun dels barris per saber-ne més
El cas paradigmàtic de Ciutat Vella
Ciutat Vella i molt especialment el barri del Gòtic pateixen des de fa anys el fenomen de la gentrificació. Fins a tal punt que, segons comptabilitza l'Associació de Veïns, a hores d'ara hi ha més places turístiques que no pas per a veïns. Amb la celebració dels Jocs Olímpics es van començar a construir hotels al barri. "Ja aleshores es va fer pressió sobre els habitatges i els preus van començar a incrementar-se", explica Martí Cusó, membre del Moviment veïnal del Gòtic. A partir dels anys 2000 va esclatar el fenomen dels pisos turístics, que van seguir creixent sense fre també durant els anys de la crisi econòmica.
Era difícil en aquell moment argumentar per què calia parar els peus a una dinàmica que injectava beneficis en un moment de depressió global. "Eren un nínxol de negoci. A l'empresa turística li anava de perles el context per justificar la seva rendibilitat", afegeix Cusó. Gràcies a la moratòria aprovada l'any 2005, en teoria no pot haver-hi més de 700 pisos turístics al Gòtic. Però calculen, pel cap baix, que amb l'auge d'Airbnb n'hi ha "més de 3.000 d'il·legals".
Sigui com sigui, des de fa anys no es pot incrementar la xifra de pisos turístics al Gòtic i ara, a aquesta problemàtica que s'arrossega, se suma la dels "lloguers impossibles". Inversors estrangers, sobretot d'Estats Units i Rússia, compren edificis sencers i aprofiten la finalització dels contractes de lloguer per rehabilitar els pisos (en alguns casos) i apujar els preus. O els veïns assumeixen les condicions d'aquests "pisos de luxe" o es veuen obligats a marxar. Tenint en compte que el 70% de l'habitatge que hi ha al Gòtic és de lloguer, en qüestió de mesos es pot reduir de forma dràstica la xifra de veïns que hi viuen. "És molt greu a nivell de model de ciutat tenir un barri despoblat. El Gòtic pot acabar sent un centre logístic turístic", avisa la presidenta de l'Associació de Veïns del Gòtic, Reme Gómez. I és que, al casc antic de Barcelona, entre edificis patrimonials en ús o en desús, els hotels, els apartaments turístics i els locals comercials queda molt poc espai per a la "vida quotidiana" dels veïns.
Una noia tocant el timbre d'un apartament turístic del barri del Raval. Foto: Adrià Costa
Només fent una petita ruta pel barri es poden detectar dos edificis sencers al carrer Gignars que ja han estat buidats per inversors, un més al carrer Regomir, un altre al carrer Còdols, un al carrer del Correu Vell i un més al carrer Sant Domènec del Call. Gómez insisteix que als pisos turístics i als lloguers de luxe se suma també una pèrdua del comerç de proximitat, que no deixa de ser un altre "element d'expulsió" dels veïns del barri, que troben dificultats per tenir una farmàcia o una botiga de queviures a prop.
Per tot això l'associació veïnal demana que s'intervingui establint barems de preus als lloguers, limitant els apartaments turístics i potenciant l'habitatge social. Cal, insisteixen, una "aposta real" si la ciutat no vol que els veïns del centre segueixin sent, cada cop més, una espècie en perill d'extinció.
Sant Antoni, també atrapat a l'espiral de la bombolla
Si bé el cas del Gòtic és paradigmàtic, el barri de Sant Antoni també està atrapat en l'espiral de la bombolla del lloguer a l'expectativa de la reobertura del mercat prevista per l'any que ve. El president de l'Associació de Veïns de Sant Antoni, Pep Sala, explica que, sense tenir elements turístics rellevants, el barri "està de moda" des de fa dos anys.
El fenomen es va començar a forjar al voltant del carrer Parlament amb l'obertura de gastrobars i la tendència ha anat creixent amb més comerços sofisticats. "Ens preocupa que els nivells del lloguer s'hagin equiparat ja amb els de l'Eixample", lamenta Sala. Hi ha veïns que ja han hagut de marxar perquè no poden fer front a l'increment del lloguer, una problemàtica que l'associació de veïns detecta, sobretot, pels alumnes de l'escola de barri que marxen a mig curs.
Sala argumenta que és bo que el mercat es reformi i produeixi efecte crida, sobretot tenint en compte que fa cinc anys els comerços tancaven. El problema, però, és que el comerç de proximitat i de productes bàsics i els veïns de tota la vida es vegin obligats a marxar perquè no hi ha una regulació dels preus de la borsa de lloguer ni una limitació d'obertura de restaurants. "Cal limitar els preus del lloguer quan es fan renovacions de contractes. Si l'habitatge és un dret, ha d'haver-hi un pla que impedeixi que els veïns marxin", sentencia.
Un porter automàtic. Foto: Adrià Costa.