El mirall de les discriminacions a Barcelona torna a tenir el racisme com a màxim protagonista. Les dades fan referència al 2024, i han estat aglutinades per l'Oficina per la No Discriminació (OND) i la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació (SAVD). Una de les particularitats d'aquest nou informe és que augmenten els casos registrats, pel que fa a les actituds discriminatòries, però l'Ajuntament ho reivindica. Es considera que és l'evidència que "cada vegada hi ha més consciència per part de la ciutadania", resolen des del consistori.

Així, l'any passat es van comptabilitzar a la capital catalana 1.102 casos de discriminació per motius d'origen, aparença, orientació sexual o idioma. Això vol dir que es van denunciar una mitjana de tres maltractaments o greuges per raons d'odi al dia a Barcelona. Això representa un 27% més de situacions detectades que el 2023. Continua ampliant-se la tasca que fan aquests serveis d'acompanyament a les víctimes, que també estan en contacte amb altres àrees de l'Ajuntament, entitats i cossos policials.

Si es categoritzen les discriminacions registrades, es detecta que el racisme apareix en un de cada tres casos, gairebé. Fins a 314 casos van tenir a veure amb l'origen o l'aparença racialitzada de la víctima. Però la situació també afecta especialment les dones. En 280 casos es va assenyalar que el gènere era el que havia motivat l'actitud excloent o humiliant. A banda, els motius de salut també emergeixen amb força (267) com a raó discriminadora.

Entre altres explicacions destacades pel que fa als casos gestionats, hi ha també la LGTBI-fòbia (226) i la llengua (192). De fet, sobre aquest últim front, l'Ajuntament apunta que "pràcticament el 100% de les situacions de discriminació lingüística van ser per l'ús del català". Una dada que arriba en un moment en què les administracions intenten redreçar la pèrdua d'ús de la llengua pròpia del país, de moment sense resultats esperançadors. De moment, l'informe barceloní vincula aquestes denúncies a l'atenció a centres sanitaris, supermercats, comissaries o centres de missatgeria.

A més, però, cal tenir clar que moltes vegades la confrontació discriminadora no arriba per un únic motiu. En la meitat dels casos (44%) la situació denunciada implicava dues raons o més per a la discriminació. A una dona migrant se la pot penalitzar injustament tant per ser dona com per ser migrant, alhora, recorden els responsables de l'informe.

I si en comptes de mirar les víctimes, es posa el focus en els presumptes responsables, els resultats deixen una triple font de discriminacions molt ajustada. Entre les persones particulars (361), les empreses o entitats privades (352) i l'administració pública (331) es reparteixen el conjunt dels assenyalaments. Ara bé, hi ha col·lectius concrets més específicament identificats -malgrat formar part de les anteriors categoritzacions- que també apareixen a l'informe: fins a 65 casos denunciats de discriminació tenen a la policia com a protagonista. A banda, la seguretat privada també ho és en 26 ocasions.