El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat improcedent l'acomiadament d'un cuiner que va perdre la seva plaça a l'Ajuntament de Barcelona després de 17 anys de servei per no superar una prova de coneixements de català de nivell B2. La sentència, avançada pel diari ABC i a la qual ha accedit l'ACN, estima parcialment el recurs interposat pel treballador i obliga el consistori a readmetre'l en les mateixes condicions laborals o, com a alternativa, a abonar-li una indemnització de gairebé 59.000 euros. L'home era l'únic aspirant, i el tribunal diu que si suspenia la prova de català podria haver continuat a la feina però sense tenir la plaça de funcionari.
El cuiner, natural de Còrdova, va ser contractat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 2007. Després d'encadenar diverses renovacions, va assolir la condició de personal laboral fix el 2014. A finals de 2022 el consistori va iniciar un procés d'estabilització de la seva plaça mitjançant un concurs de mèrits. Una de les condicions per consolidar el lloc era acreditar un nivell B2 de català, exigència que, segons el treballador, no era necessària per al desenvolupament de les seves funcions estrictament culinàries.
L'afectat es va presentar a la prova específica convocada per l'ajuntament el setembre de l'any 2023, però va ser considerat no apte en la prova de català. El seu acomiadament es va formalitzar el gener de 2024 i la plaça es va amortitzar uns dies després. Llavors, acompanyat per Convivència Cívica Catalana, el cuiner va portar el cas als tribunals. Una primera sentència, del jutjat social número 32 de Barcelona de març de 2025, va avalar l'acomiadament.
El cuiner va interposar un recurs que la setmana passada va estimar parcialment la sala social del TSJC. La sentència declara improcedent l'acomiadament perquè la llei 20/2021 d'estabilització del treballador públic "no crea noves causes d'acomiadament". El tribunal considera que utilitzar la suspensió en una prova d'un procés selectiu com a causa automàtica per a rescindir un contracte és una pràctica il·legítima, especialment quan la plaça, com en aquest cas, no ha estat finalment coberta per cap altre aspirant ni s'ha amortitzat conforme a la llei.
El magistrat reconeix que "pot qüestionar-se" la proporcionalitat d'exigir un nivell B2 de català a un cuiner. No obstant això, indica que aquest qüestionament "s'hagués d'haver fet impugnant les bases de la convocatòria, no esperant a la resolució final". Per això, la sentència descarta que es tracti d'una discriminació directa, tot i que suggereix que podria configurar una "indiscriminació indirecta". El tribunal també observa que el fet que l'home fos l'únic aspirant a la seva pròpia plaça "pogués deure's a la mateixa exigència del nivell mínim de català", reconeixent així el seu caràcter potencialment dissuasiu.
