El feminisme ha omplert Barcelona en la principal manifestació aquest diumenge pel 8-M. La marxa, que ha començat a les 11.30h des dels Jardinets de Gràcia, ha continuat pel passeig de Gràcia i ha acabat a Arc de Triomf on s'ha fet la lectura del manifest a les 13.30 h. El lema era "Davant l’imperialisme colonial i feixista lluita transfeminista", amb denúncies contra el patriarcat, les desigualtats i un clam al "No a la guerra!" per l'augment de conflictes armats al món com Iran i Palestina.
Durant la marxa, també s'han sentit consignes com "Visca la lluita feminista" i s'ha comptat amb sis grups de percussió que han ambientat tot el recorregut amb tambors i xiulets. La Guàrdia Urbana ha xifrat una participació de 22.000 persones.
A banda de les batucades, que s'han sentit al llarg de tot el recorregut, també hi ha hagut una "performance" de Furia Mexicana davant de la seu de la Comissió Europea, al carrer Consell de Cent. Les participants, dones tapades per unes xarxes vermelles, han simbolitzat els feminicidis i la sang vessada en conflictes contra els pobles indígenes i altres guerres.
Una manifestació amb esperit "transinclusiu"
La portaveu de l'Assemblea 8-M Aida Sánchez ha reivindicat en una atenció als mitjans que es tractava d'una marxa "unitària" i "transinclusiva" per reconèixer el feminisme com a "línia de defensa de la vida". La portaveu de l'organització convocant ha defensat que el feminisme és un espai "on poden emergir aliances transversals" i una "existència alternativa a l'onada conservadora i ultra que està arribant a tants llocs del món".
Al seu torn, María José Tavira, representant del Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional, ha remarcat que les dones encara assumeixen el 90% de les cures i ha criticat que "l'extrema dreta vol que les dones tornin a estar tancades a casa".
Crida a defensar una societat feminista, més justa i en pau
El manifest, que s'ha llegit al tram final un cop arribat a l'altura de l'Arc de Triomf, ha apel·lat "la lluita contra l'embat reaccionari que s'estén a nivell global i que atempta contra els drets polítics, socials i laborals de les dones, lesbianes, persones trans, no binàries i totes les dissidències sexuals i de gènere". La guerra a l'Iran i l'entrada a un nou cicle de rearmament a Europa també han estat presents.
En el discurs, s'ha alertat de l'escalada en conflictes com Ucraïna, el genocidi de Palestina i l'ofensiva militar a Rojava, i s'ha posat l'accent altres fronts socials oberts. "Ens rebel·lem contra la desmemòria, l’enaltiment i el blanquejament actual del feixisme", han afirmat durant la lectura, tot afegint que cal estar mobilitzades també contra "l’imperialisme, el racisme, el colonialisme, el cisheteropatriarcat i el capitalisme"
D'altra banda, també han cridat a mobilitzar-se per seguir avançant cap a una societat més igualitària per revertir situacions de precarietat i invisibilitat d'aquells col·lectius més vulnerables, com ara treballadores sexuals, joves precaritzades, migrades amb fills a càrrec seu o amb diversitat funcional, entre d'altres.
En aquest sentit, el col·lectiu feminista ha reclamat el reconeixement de les maternitats i les cures no remunerades amb més suport per als infants amb discapacitat o les que sostenen les cures soles. Més polítiques que garanteixin la igualtat en sectors feminitzats, drets i drets i protecció per a les treballadores sexuals, entre d'altres. Així mateix, han denunciat els feminicidis i la violència masclista i la importància d'uns serveis públics -educació, transport, habitatge i salut- dotats amb més recursos.
En matèria d'immigració, han aplaudit la regularització extraordinària recentment impulsada per l'Estat, si bé han demanat la derogació de la Llei d'Estrangeria perquè "cap persona és il·legal". Durant la lectura, també han fet una crida a la pau i la justícia social així com la fi dels Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) dins i fora de la UE.
Les polítiques a la manifestació
La convocatòria, feta a través de la Coordinadora 8-M, ha comptat amb el suport de nombroses entitats i col·lectius feministes, el del Govern, i el de partits com el PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP. La consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha apel·lat a la "responsabilitat col·lectiva" per fer front als "discursos antifeminismtes" i aconseguir la "igualtat real". En una atenció a mitjans, Menor ha reivindicat que encara queden "moltes bretxes i desigualats per superar" i ha alertat del "risc" retrocedir en els drets de les dones.
La secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha reivindicat el feminisme davant els "mascles alfa" que prenen "decisions testosteròniques des de despatxos". Alamany ha afirmat que "malauradament" el món el "dominen mascles alfa" i ha defensat que "el millor antídot" són els "homes i dones que creuen en la llibertat, la igualtat i el feminisme".
La secretària d'Organització de Junts i diputada al Parlament, Judith Toronjo, ha assegurat és un dia d'orgull pels avanços assolits en drets i igualtat, però ha advertit que encara "queda molt treball per fer".
Jéssica Albiach, presidenta dels Comuns al Parlament, ha demanat "deixar d'utilitzar el feminisme com a excusa per iniciar guerres" i ha titllat "d'hipòcrites" els qui ho fan. Ha criticat que es facin servir els drets de les dones com a "coartada" per "defensar interessos geopolítics i per a intervencions polítiques i militars".
La portaveu de la CUP, Su Moreno, ha celebrat que el moviment feminista torni al carrer i ha demanat combatre els "debats imposats, estèrils i falsos" de la dreta i l'extrema dreta. "Només fan que desviar la importància que el masclisme segueix present i ben vigent a la nostra societat", ha assenyalat.
L'eurodiputada del PP Dolors Montserrat ha assegurat que les dones pateixen “el pitjor retrocés de la història” per culpa de l'executiu de Pedro Sánchez. La popular ha afirmat que ara les dones són "vilipendiades i menystingudes com mai".
