A la Barceloneta, en la mateixa plaça on hi ha el mercat, d’on surt el carrer del Baluard i just darrere l’església de Sant Miquel trobarem una escultura ben curiosa que sobresurt de la paret de color. Observareu que no és de pedra, ni de fusta, sinó que és de fibra de vidre!, perquè és una reproducció de l’original que es pot veure al Museu Marítim. Es coneix com “El Negre de la Riba” i és un mascaró de proa d’una embarcació que va arribar a la Barceloneta al segle XVIII i té una història molt similar, gairebé paral·lela a la del ninot del Mercat del Ninot. Darrerament, alguns veïns han aixecat la polèmica sobre la idoneïtat del seu nom popular..

Francesc Bonjoch va ser el primer a tenir aquesta peculiar figura. Segons es creu, aquest boter de la Barceloneta va desballestar un bergantí que hi havia a La Riba (l’actual moll de la Barceloneta) per aprofitar-ne el material i allà hi va trobar la figura d’un mascaró de proa. Més tard s’ha descobert que representava un indígena americà, però el desgast de la figura va donar-li faccions subsaharianes. En Francesch Bonjoch la va serrar per la base i la va posar com a reclam a la porta de la seva puda (una espècie de taverna de l’època) situada al moll i de seguida es va fer molt popular al barri. Els veïns també l’anomenaven el “papus” i servia per espantar la canalla que no obeïa els pares, sovint els amenaçaven dient-los que vindria a buscar-los “lo negre de la Riba”, a l’estil de “l’home del sac”.

Joan Molas i Casas li va dedicar un article molt divertit al diari L’Esquella de la Torratxa l’any 1887 en el qual deia que quan ningú els veia, El Negre de la Riba i l’estàtua de Neptú que hi havia al davant els dos n’estaven farts de veure el contraban del moll de la Barceloneta i el Negre de la Riba estava fart de veure passar-hi els senyors rics que es dedicaven al comerç d’esclaus. Ens diu que:

“Neptuno deya que si era de perda es que l’havían fet tornar de pedra las cosas que havía vist; y´l Negre de la Riba assegurava que avants no era negre. Deya que havía sigut blanch, molt blanch; però que havía vist cosas que l’ havían fet tornar blau, y que á forsa de tornarse blau´s va quedar negre. Y aixís parlaven y contavan cuentos; pero de repent lo Negre callava y Neptuno se girava d’esquena á terra tornant a mirar al mar. Era que arribava una llanxa ab contrabando y Neptuno deya al Negre, ab certa sorna:-No t’emboliquis”

És curiós perquè l’estàtua de Neptú també va fer un parell de viatges. L’any 1826 havia estat col·locada davant el Negre de la Riba, el 1919 va passar als Jardins de Labiral de Montjuïc per anar a parar el 1983 a la plaça de la Mercè, que és on la tenim ara... Amb la reforma del moll les pudes van desaparèixer i el “negre” va ser traslladat primer a un magatzem de vins de la mateixa família que tenien prop de l’antiga plaça de toros del Torín de la Barceloneta i després va anar rondant per altres establiments com per exemple un a prop del cementiri del Poblenou i posteriorment al barri de Sant Martí, a una zona coneguda com la Ciutat d’en Nyoca.

Sembla que fins al 1887 va estar sempre en locals dels Bonjoch fins el 1887, en què va morir l’últim descendent de la família. En tot aquest trànsit fins i tot va arribar a presidir un ball, motiu pel qual va ser restaurat i se li van afegir les extremitats de guix pels punts que les tenia trencades. Més tard, tenim notícia que va decorar una portalada al número 8 del carrer Castillejos. Més tard, un comerciant de vins el va comprar i el va tenir breument al Carrer Pallerols, més o menys fins a l’any 1900 en què va tancar el seu negoci.

Va ser aleshores quan en Josep Moragas (no l’heroi de la guerra de Successió sinó un home que tenia un taller de maquinària) va comprar-lo i el va portar a una torre que es va fer a la muntanya del Carmel i el va posar com a decoració d’una de les façanes, posant-hi a sota “el renanomenat Negre de la Riba”.

Diu Carreras Candi, que per aquell temps els veïns de la Barceloneta de vegades passaven a veure el seu antic veí de la Riba a la muntanya del Carmel. Josep Maria Huertas Clavería va trobar remenant els arxius fotogràfics de Barcelona, una imatge d’aquell període. Sabem, per un anunci publicat a la Vanguardia l’any 1919 que el Senyor Moragas que deuria tenir guardat el mascaró al Poblenou, en concret al Passeig del Cementiri 236 se’l va voler vendre l’any 1919.

Després d’això semblava que se li havia perdut la pista, però Francesc Carreras Candi, s’alegrava anys després, d’haver rebut una trucada d’una família que el tenia i li va deixar veure. En aquell moment, l'any 1933 el Negre de la Riba es trobava al passatge de Corbinetty, actual passatge del General Bassols, prop del Cementiri del Poblenou, en mans de la família Pla.

Resulta que en Moragas havia permutat la seva torre al Carmel amb un solar del mateix passatge i pel que sembla ningú li havia comprat el Negre de la Riba responent a l’anunci al diari i, per tant, va passar a mans d’aquesta darrera família, que l’any 1934 el va donar al Museu Marítim de Barcelona, lloc on actualment es pot veure la figura autèntica i on es va descobrir que no es tractava d’un guineà sinó d’un indi iorquès. Malgrat totes les voltes que va donar l’estatueta els veïns de la Barceloneta no l’havien oblidat i l’any 2003, quan se celebrava el 250è aniversari del barri, el van tornar a portar al barri on es va fer conegut, fins i tot en alguns carnavals l’havien passejat pels carrers.