Barcelona reforça una de les vies per guanyar pisos assequibles a la ciutat: la que inclou els privats en l'equació. En aquest cas, es tracta d'un paquet de 350 habitatges nous de protecció oficial que podrien arribar l'any 2029, segons els càlculs que es fan de portes endins. Aquesta vegada, però, no els faria l'Ajuntament, com és habitual, ni la Generalitat, com s'ha anat anunciant el darrer any per a diversos solars de la ciutat. La intenció de l'executiu de Jaume Collboni és cedir tres parcel·les a entitats privades, ja siguin grans constructors o entitats socials, perquè s'encarreguin de construir-hi els pisos protegits. La idea és que l'impuls actual a la construcció amb recursos públics ja està sent alt -si es compara amb una dècada enrere- i cal buscar altres col·laboradors, remarquen des del consistori. "Necessitem activar tothom", resumeix la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet.
Les principals administracions públiques amb incidència a Barcelona, ara totes en mans del PSC, ja fa temps que aposten per integrar amb força la part privada en els plans de guany d'habitatge protegit. Ara s'espera que el sector reacconi. Després que en altres carpetes, com la de la reserva del 30% d'habitatge de protecció oficial a tota nova construcció o gran rehabilitació, no hagi hagut sintonia entre l'Ajuntament i els promotors privats al llarg dels últims anys, l'executiu de Collboni té diverses propostes en marxa per seduir les empreses de construcció i gestió immobiliària.
Lloguer protegit, però en mans privades fins a 90 anys
Els tres solars que formen part del nou pacte anunciat pel consistori se situen als dos marges territorials oposats de la ciutat. Dues de les promocions haurien d'aparèixer a la Marina del Prat Vermell, als carrers Acer (número 2) i Ascó (número 17), mentre que una tercera s'aixecaria a la parcel·la del número 355 del carrer Llull, a la zona de Diagonal Mar, en un solar desert que fa anys que espera algun moviment després d'haver exercit majoritàriament com a aparcament.
La proposta que planteja Barcelona als privats -poden ser entitats amb o sense ànim de lucre- és que es presentin a un concurs públic per guanyar el dret a construir en aquests terrenys. Les candidatures guanyadores se'n quedaran la gestió durant 75 anys d'aquells habitatges, termini ampliable fins a un màxim de 90 anys. Després, els habitatges passaran a ser íntegrament públics. L'acord, però, implica que tots els pisos hauran de ser de lloguer i amb preus protegits.
Això significa que, com a màxim, s'hauran de llogar per 10,36 euros per metro quadrat. Un pis de 70 metres quadrats, doncs, hauria de quedar -com a molt- per 725 euros. Ara bé, sovint els inquilins d'aquestes promocions privades es troben despeses que incrementen la mensualitat, com els pagaments de comunitat, l'Impost sobre els béns immobles (IBI) o assegurances afegides. Això és més freqüent en promocions de pisos protegits en mans privades que en els casos gestionats per l'administració pública.
Tanmateix, l'Ajuntament remarca que en el concurs tindrà un pes especialment rellevant la proposta d'acompanyament social de les famílies llogateres que facin els aspirants a quedar-se els solars, però també el manteniment dels espais mitjançant inspeccions tècniques. Són dos fronts claus que en altres promocions que han quedat en mans privades han estat motiu de queixa habitual entre els inquilins dels edificis de lloguer protegit, tal com explicaven un centenar de famílies de Vila-seca, Salou i Reus l'any passat.
"Accelerar" pisos assequibles en plena crisi a Barcelona
"Estem parlant d'una mesura molt interessant de cara a l'acceleració de la construcció d'habitatge, sobretot perquè es garanteix en tot moment el lideratge públic tant en la fixació del preu del lloguer, com en els criteris d'adjudicació i en el procediment d'adjudicació", ha subratllat Laia Bonet després de presentar la nova mesura. La representant del govern Collboni ha remarcat que aquesta és una peça més del pla en marxa a la ciutat per entregar pisos per sota del preu de mercat a la ciutadania, però el cert és que només amb aquests solars ja es podrien construir la meitat dels pisos que l'Ajuntament i la Generalitat van apamar en un conveni extraordinari que implica 11 solars i que serviria per aixecar 637 habitatges.
Tot plegat forma part d'un pla, però, que la número dos de Collboni ja va advertir la setmana passada en una entrevista amb Nació que "tardarà" molts anys a canviar substancialment l'accés a l'habitatge a Barcelona. De moment, els darrers dies hi ha hagut nous moviments, al marge de les construccions: el PSC i BComú han formalitzat un nou pas per regular els lloguers de temporada a la capital catalana amb una fórmula municipal. La feina acumulada és aclarapadora, davant les exclusions que s'han derivat del mercat immobiliari els darrers anys i de la manca d'alternatives públiques. Aquesta setmana, un nou informe exposava que dues de cada tres famílies inquilines barcelonines es gasten més del 30% dels seus ingressos en el lloguer i els subministraments, el màxim recomanat. Mentrestant, la Mesa d'Emergències -on va a parar una part important de les persones desnonades- té una llista d'espera de 685 famílies que esperen accedir a un pis social.