20
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
14:13h
En cinc anys, Barcelona haurà de tenir almenys 637 nous pisos públics construïts a càrrec de la Generalitat. És un dels acord als quals han arribat l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en el marc de la comissió mixta entre Ajuntament i Govern. A la trobada, en què també han participat responsables polítics com Laia Bonet, Albert Batlle, Jordi Valls o Maria Eugènia Gay, s'ha acabat concretant la primera fase dels nous pisos que el consistori barceloní va convidar l'administració catalana a construir en 27 solars a cedir per part de l'ajuntament. Els més de 600 primers pisos d'aquest pla s'aixecaran en 11 terrenys, sobretot ubicats a la franja del Besòs i a la Marina, als marges territorials de la ciutat. "Les claus hauran d'estar lliurades abans de cinc anys, aquest és el compromís adoptat per part de l'Incasòl", ha expressat Collboni. Això tindrà un cost d'uns 83 milions d'euros.
Les converses també han deixat un altre compromís temporal sobre la taula, en aquest cas sobre els Centres d'Atenció Primària (CAP) que estaven pendents a la capital catalana. Així, s'ha anunciat "accelerar" els plans per construir o ampliar onze centres sanitaris, que inclouen projectes estancats com el nou CAP Raval Nord o el del Fort Pienc."A finals de mandat, estaran acabats o en obres" tots aquests nous espais de l'atenció primària, ha promès l'alcalde socialista. Per la seva banda, el Govern haurà de desembutxacar un centenar de milions d'euros en aquestes construccions.
El gruix de la reunió ha abordat aquestes dues carpetes: salut i habitatge. De fet, els dos anuncis que afecten la política d'obres immediata a Barcelona han anat també acompanyats de plans afegits a mig termini.
A la banda residencial, s'ha recordat que els 27 solars oferts per Collboni al president de la Generalitat, Pere Aragonès, el passat agost tenien com a objectiu arribar als 1.700 habitatges nous habitatges de lloguer assequible. No són pisos socials, que són els que tenen un preu més barat ajustat a les possibilitats de famílies pobres, però tenen un cost per sota del preu de mercat. Ajuden a rebaixar el cost de l'habitatge i augmenten el parc públic, que és "la prioritat" expressada per Jaume Collboni. Després de la primera fase, doncs, encara quedarien un miler de pisos a construir. Aquests altres habitatges es projectaran en els 18 solars restants, que encara no estan disponibles immediatament i s'han d'arranjar. En els pròxims dos anys es farà efectiva la cessió d'alguns terrenys municipals d'aquest segon paquet a la Generalitat, fet que complica el calendari de la xifra total dels pisos que han d'arribar a la totalitat dels solars.
Pel que fa als centres ambulatoris, la comissió mixta ha tractat una segona línia d'intervenció. En concret, ha fet referència a "prioritzar" cinc equipaments sanitaris que estan en fase d'estudi i que han de posar-se sobre l'agenda política dels pròxims anys. Es tracta dels nous CAPs de Sardenya, Casc Antic, Casanovas, així com l'ampliació dels de Roquetes i Drassanes.
Ara s'ha arribat també a un nou pacte perquè no passi tant de temps entre comissió i comissió. Es trobaran, en comptes d'anualment, dues vegades a l'any. Així ho han volgut destacar tant Vilagrà com Collboni.
Les converses també han deixat un altre compromís temporal sobre la taula, en aquest cas sobre els Centres d'Atenció Primària (CAP) que estaven pendents a la capital catalana. Així, s'ha anunciat "accelerar" els plans per construir o ampliar onze centres sanitaris, que inclouen projectes estancats com el nou CAP Raval Nord o el del Fort Pienc."A finals de mandat, estaran acabats o en obres" tots aquests nous espais de l'atenció primària, ha promès l'alcalde socialista. Per la seva banda, el Govern haurà de desembutxacar un centenar de milions d'euros en aquestes construccions.
Els CAPs on s'intervindrà de manera prioritària | Foto: Ajuntament de Barcelona
El gruix de la reunió ha abordat aquestes dues carpetes: salut i habitatge. De fet, els dos anuncis que afecten la política d'obres immediata a Barcelona han anat també acompanyats de plans afegits a mig termini.
Els 11 solars on s'aixecaran nous pisos de lloguer assequible | Foto: Ajuntament de Barcelona
A la banda residencial, s'ha recordat que els 27 solars oferts per Collboni al president de la Generalitat, Pere Aragonès, el passat agost tenien com a objectiu arribar als 1.700 habitatges nous habitatges de lloguer assequible. No són pisos socials, que són els que tenen un preu més barat ajustat a les possibilitats de famílies pobres, però tenen un cost per sota del preu de mercat. Ajuden a rebaixar el cost de l'habitatge i augmenten el parc públic, que és "la prioritat" expressada per Jaume Collboni. Després de la primera fase, doncs, encara quedarien un miler de pisos a construir. Aquests altres habitatges es projectaran en els 18 solars restants, que encara no estan disponibles immediatament i s'han d'arranjar. En els pròxims dos anys es farà efectiva la cessió d'alguns terrenys municipals d'aquest segon paquet a la Generalitat, fet que complica el calendari de la xifra total dels pisos que han d'arribar a la totalitat dels solars.
Pel que fa als centres ambulatoris, la comissió mixta ha tractat una segona línia d'intervenció. En concret, ha fet referència a "prioritzar" cinc equipaments sanitaris que estan en fase d'estudi i que han de posar-se sobre l'agenda política dels pròxims anys. Es tracta dels nous CAPs de Sardenya, Casc Antic, Casanovas, així com l'ampliació dels de Roquetes i Drassanes.
Ascensors al metro com a alleugeriment veïnal
Igualment, s'ha fixat també un pla pel que fa a una demanda veïnal enquistada: l'arribada dels ascensors a les línies 1 i 5 del metro a l'estació de la plaça de Sants. Segons ha concretat el mateix Jaume Collboni després de la trobada, la previsió és acabar les obres l'any 2028 i implicaran una inversió per part de la Generalitat de 30 milions d'euros. En total, la suma dels projectes d'habitatge, sanitaris i de mobilitat tindrà suposarà una inversió aproximada per part de l'executiu català de "200 milions d'euros", ha mencionat Laura Vilagrà.Més d'un any des de l'última comissió mixta
Amb aquesta nova entesa s'actualitza l'últim paquet d'acords entre consistori i Govern, que es va produir el juny del 2022 quan encara Ada Colau era alcaldessa de la ciutat. En aquell moment, es van tancar compromisos per finançar rehabilitacions d'edificis a Barcelona amb fons europeus, cercar espais per a fer nous CAPs, crear una taula sobre creuers o avançar en obres com el futur del complex del Mercat del Peix en el marc de la coneguda com a Ciutadella del Coneixement.Ara s'ha arribat també a un nou pacte perquè no passi tant de temps entre comissió i comissió. Es trobaran, en comptes d'anualment, dues vegades a l'any. Així ho han volgut destacar tant Vilagrà com Collboni.