12
de gener
de
2023, 15:54
Actualitzat:
16:46h
Hi ha gent que fa servir l'any nou per establir propòsits i de tant en tant fer-se promeses difícilment assolibles. D'altres l'utilitzen per tancar etapes i establir prioritats. I d'altres fan com si res. Si poséssim una lupa sobre la representació política barcelonina amb aspiracions a les eleccions municipals, trobaríem exemples de tots tres perfils. Ara bé, el que sembla evident és que el camí que ha escollit l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, és el segon. Un canvi de to amb clara profunditat electoral. Així ho demostra la diferència entre unes setmanes finals de l'any -marcades per l'anunci oficial de la irrupció d'un dels màxims rivals a la cursa del maig, Xavier Trias, i pel distanciament polític del socialistes de l'obra de govern, en carpetes com la de les superilles- i el que s'ha viscut els darrers dies. Colau ha sortit a l'ofensiva per marcar perfil, i ara aprofita cada oportunitat. Això inclou dinars de cortesia, actes institucionals, entrevistes a la televisió i, també, l'acte de col·locació de la primera pedra del nou complex de recerca científica conegut com el Mercat del Peix, aquest dijous.
Es fa evident que els primers dies de l'any són el moment fort que ha seleccionat Colau per marcar discurs. També ha quedat clar això aquest migdia, a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Un aplec de càrrecs institucionals, des de l'àmbit universitari al polític, amb dos ministres del govern espanyol i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, inclosos. Fins a catorze discursos en relació a l'avenç del projecte de la Ciutadella Coneixement.
Tots ells, d'una manera o una altra, s'han centrat a reivindicar les bondats de la inversió en camps com la biomedicina o, en un to més genèric, de la ciència i la col·laboració entre institucions. També han abundat les fórmules per incidir en la possibilitat que això obre per reforçar Barcelona com a pol de referència científica del sud d'Europa. Tots ells han protagonitzat uns parlaments protocolàriament sectorials i, en canvi, les paraules de Colau han anat un punt més enllà i han lligat amb la posició exhibida els darrers dies. Així, l'oficialització de l'avenç del projecte li ha servit també a l'alcaldessa per explicar el model de ciutat, passar comptes amb les polítiques prèvies i assenyalar el canvi que va suposar l'arribada del seu projecte polític.
En concret, l'alcaldessa -que tenia Trias (Junts) i Collboni (PSC) i Maragall (ERC) entre l'audiència- ha fet balanços entre el discurs sectorial del tema del dia i la defensa del seu projecte al capdavant de la ciutat, ara que s'aproximen les municipals. "Quan vam arribar a l'Ajuntament ràpidament vam agafar i vam exercir el lideratge públic que no s'havia exercit en temps anteriors", ha brandat, des del faristol. "Venim de dècades anteriors" marcades per un "neoliberalisme" que "ens havia abocat a deixar-nos en mans de l'especulació immobiliària i el monocultiu turístic", ha apuntat Colau. Tot seguit ha defensat que aquest no és el model que necessitat la ciutat i ha reivindicat, per contra, l'acceleració de "l'aposta per la ciència". També ho ha defensat com un projecte polític que evidencia "la diversificació econòmica" més enllà del turisme.
Aquesta postura encaixa amb els moviments que s'han vist durant la resta de la primera setmana efectiva de l'any, en l'àmbit polític. S'ha reunit i fotografiat amb Xavier Trias en un dinar de cordialitat, que de pas reforça el marc d'una batalla entre dos models de ciutat contraposats, amb un clar objectiu electoral. També s'ha deixat veure a programes estatals com El Rojo Vivo, a La Sexta, per esbroncar el govern espanyol per dir que el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat s'havia acabat, alhora que criticava "la política de la gesticulació" d'ERC participant en la manifestació de la cimera hispanofrancesa. Igualment, aquesta mateixa setmana també va aparèixer al plató d'Els Matins de TV3 per remarcar públicament i en diverses ocasions, per primera vegada, que l'àmbit de la seguretat -criticat per la majoria de rivals polítics- és una carpeta que lidera la banda socialista del govern.
Tot plegat, però, ho ha fet situant-se en l'equilibri. D'una banda, ha castigat l'herència sociovergent de les polítiques de ciutat i país i les ha vinculat al neoliberalisme, i de l'altra, ha brandat la necessitat de "la projecció internacional", en aquest cas lligant-la a la ciència i la tecnologia. Però també als grans esdeveniments. En aquest sentit, no només ha fet valer haver estat capaç de retenir i confirmar el Mobile World Congress com a projecte amb futur a Barcelona, sinó que també ha mencionat la Copa Amèrica de Vela o la instal·lació d'empreses com Microsoft a la capital catalana.
Es fa evident que els primers dies de l'any són el moment fort que ha seleccionat Colau per marcar discurs. També ha quedat clar això aquest migdia, a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Un aplec de càrrecs institucionals, des de l'àmbit universitari al polític, amb dos ministres del govern espanyol i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, inclosos. Fins a catorze discursos en relació a l'avenç del projecte de la Ciutadella Coneixement.
Tots ells, d'una manera o una altra, s'han centrat a reivindicar les bondats de la inversió en camps com la biomedicina o, en un to més genèric, de la ciència i la col·laboració entre institucions. També han abundat les fórmules per incidir en la possibilitat que això obre per reforçar Barcelona com a pol de referència científica del sud d'Europa. Tots ells han protagonitzat uns parlaments protocolàriament sectorials i, en canvi, les paraules de Colau han anat un punt més enllà i han lligat amb la posició exhibida els darrers dies. Així, l'oficialització de l'avenç del projecte li ha servit també a l'alcaldessa per explicar el model de ciutat, passar comptes amb les polítiques prèvies i assenyalar el canvi que va suposar l'arribada del seu projecte polític.
En concret, l'alcaldessa -que tenia Trias (Junts) i Collboni (PSC) i Maragall (ERC) entre l'audiència- ha fet balanços entre el discurs sectorial del tema del dia i la defensa del seu projecte al capdavant de la ciutat, ara que s'aproximen les municipals. "Quan vam arribar a l'Ajuntament ràpidament vam agafar i vam exercir el lideratge públic que no s'havia exercit en temps anteriors", ha brandat, des del faristol. "Venim de dècades anteriors" marcades per un "neoliberalisme" que "ens havia abocat a deixar-nos en mans de l'especulació immobiliària i el monocultiu turístic", ha apuntat Colau. Tot seguit ha defensat que aquest no és el model que necessitat la ciutat i ha reivindicat, per contra, l'acceleració de "l'aposta per la ciència". També ho ha defensat com un projecte polític que evidencia "la diversificació econòmica" més enllà del turisme.
Aquesta postura encaixa amb els moviments que s'han vist durant la resta de la primera setmana efectiva de l'any, en l'àmbit polític. S'ha reunit i fotografiat amb Xavier Trias en un dinar de cordialitat, que de pas reforça el marc d'una batalla entre dos models de ciutat contraposats, amb un clar objectiu electoral. També s'ha deixat veure a programes estatals com El Rojo Vivo, a La Sexta, per esbroncar el govern espanyol per dir que el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat s'havia acabat, alhora que criticava "la política de la gesticulació" d'ERC participant en la manifestació de la cimera hispanofrancesa. Igualment, aquesta mateixa setmana també va aparèixer al plató d'Els Matins de TV3 per remarcar públicament i en diverses ocasions, per primera vegada, que l'àmbit de la seguretat -criticat per la majoria de rivals polítics- és una carpeta que lidera la banda socialista del govern.
Tot plegat, però, ho ha fet situant-se en l'equilibri. D'una banda, ha castigat l'herència sociovergent de les polítiques de ciutat i país i les ha vinculat al neoliberalisme, i de l'altra, ha brandat la necessitat de "la projecció internacional", en aquest cas lligant-la a la ciència i la tecnologia. Però també als grans esdeveniments. En aquest sentit, no només ha fet valer haver estat capaç de retenir i confirmar el Mobile World Congress com a projecte amb futur a Barcelona, sinó que també ha mencionat la Copa Amèrica de Vela o la instal·lació d'empreses com Microsoft a la capital catalana.
L'avenç d'un Mercat del Peix per la ciència
Poc després, hi hauria una passejada institucional, una dansa i una confirmació que comencen les obres perquè el que va ser l'antic Mercat del Peix de Barcelona -que mantindrà el nom- ara passi a ser la seu de tres edificis científics i de recerca. Tres blocs que sumaran 45.000 metres quadrats i que esperen que estar en marxa el gener de 2026, s'ha concretat durant l'acte. Acollirà prop de 1.200 investigadors, s'ha remarcat també en diverses ocasions.
Una de les construccions serà del Barcelona Institute of Technology (BIST), un altre de la UPF i un darrer de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE). I es compta amb el suport de diverses administracions, incloses la Generalitat, el govern espanyol, l'Ajuntament i diversos centres de recerca com el CSIC. Tot plegat, amb un pressupost de 104 milions d'euros.