Usuaris i treballadors del CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona, al barri del Fort Pienc, han constituït una plataforma per reclamar un canvi d'ubicació de l'ambulatori. Una demanda pendent des del 2008, quan l'Ajuntament i el Departament de Salut van signar un Pacte de Ciutat que ja recollia aquesta necessitat. A la pràctica, però, el CAP del Fort Pienc no s'ha mogut de lloc i el coronavirus l'ha portat al límit. Aquest dilluns la plataforma ha tallat el trànsit a la confluència del Passeig de Sant Joan amb el carrer Ausiàs Marc a les dues de la tarda, i té intenció de repetir l'acció cada dia.
Fins ara l'atenció primària al barri estava distribuïda entre el CAP Passeig de Sant Joan i el de Carles I, al carrer Marina. Aquest segon, més petit, ha hagut de tancar per l'epidèmia, ja que no reuneix les condicions mínimes per atendre els pacients amb seguretat. Això fa que sis unitats bàsiques d'atenció -formades cada una per un metge i un infermer- s'hagin de traslladar al centre del Passeig de Sant Joan. Un camí que també han de fer els especialistes de cardiologia i pneumologia.
"Aquí no hi cabem tots", diu el director del CAP Passeig de Sant Joan, Yoseba Cánovas. "Hi ha deficiències d'espai estructurals i molt poques consultes on hi hagi ventilació, cosa que fa difícil garantir les mesures de seguretat pel coronavirus", explica. En termes similars s'expressa Esther Ros, metgessa de família de l'ambulatori. "El nostre centre està obsolet. Actualment no tenim prou espai per diferenciar espais nets de coronavirus de la resta perquè només tenim dos despatxos amb ventilació", relata.
És en aquestes dues zones on els professionals visiten els pacients sospitosos d'estar contagiats de coronavirus i els fan les proves per comprovar-ho. "Ens veiem obligats a prioritzar l'atenció presencial de les persones sospitoses de ser positives. Per la resta, fem molta atenció telemàtica", explica Ros.
L'ambulatori està pendent d'un canvi d'ubicació permanent, i espera que es faci efectiva la cessió d'uns terrenys a l'encreuament entre la Gran Via i Nàpols. Els sanitaris, però, reclamen que el trasllat és urgent i plantegen alguna solució provisional fins que no es disposi d'un emplaçament alternatiu de manera definitiva. Sobre la taula hi ha dues propostes: compartir espai amb entitats veïnals a l'edifici Transformadors d'Ausiàs Marc o la instal·lació de mòduls prefabricats en alguna zona de l'entorn del CAP actual. Sigui com sigui, els treballadors reclamen a l'Ajuntament i Salut que qualsevol canvi d'ubicació no comporti la separació de l'equip de l'ambulatori.
Les associacions de veïns del Fort Pienc i la Dreta de l'Eixample, però, s'han mostrat fins ara reticents a l'opció dels Transformadors, inaugurat com a espai per a gent gran a principis d'any i després d'anys de reivindicacions. Les associacions veïnals tampoc veuen clara la possibilitat d'habilitar barracons i insten les administracions a valorar tres opcions per al trasllat: un edifici al número 100 del carrer Ali Bei, l'antic edifici dels jutjats de la ronda de Sant Pere o un edifici propietat de la Diputació de Barcelona a la confluència de l'avinguda Diagonal amb el carrer Padilla.
Fonts de l'Ajuntament de Barcelona expliquen a NacióDigital que s'ha traslladat a la direcció del CAP la possibilitat d'instal·lar mòduls provisionals a l'esplanada de davant la comissaria de la Guàrdia Urbana a l'Estació del Nord. Per ara, els sanitaris la rebutgen perquè consideren que la seva instal·lació s'allargaria massa. El Departament de Salut no han contestat la petició per conèixer en quin punt es troben les converses amb usuaris i treballadors.
El precedent del Raval Nord
La demanda de trasllat no és exclusiva del CAP del Fort Pienc. El Pacte de Ciutat del 2008, signat per Salut i l'Ajuntament reconeixia la necessitat de disposar d'una nova ubicació per a vuit ambulatoris. A la llista, hi ha el del Passeig de Sant Joan, però també els del Raval Nord, el Gòtic, Drassanes, Les Corts, Sardenya, Bon Pastor i Verneda i La Pau.
El CAP Lluís Sayé, al Raval Nord, s'ha convertit en la punta de llança de les reivindicacions de l'atenció primària, encaminant el seu trasllat a la Capella de la Misericòrdia -fins ara cedida al Macba- i apostant per la fórmula de plataforma integrada per veïns i treballadors. El 29 d'abril es va fer oficial la renúncia del Macba a la capella, després que el conflicte s'enquistés a finals del mandat passat.
El desllorigador va aparèixer al novembre, quan l'Ajuntament, la Generalitat i la fundació del museu acordaven la construcció d'un nou edifici per ampliar el Macba a la plaça dels Àngels, deixant lliure la Misericòrdia. La mobilització de veïns i treballadors aconseguia generar un consens a l'Ajuntament després que inicialment només els comuns i la CUP fossin favorables al trasllat del CAP a la capella.
El CAP del Gòtic amenaça amb tancar
El del Raval Nord no és l'únic CAP de Ciutat Vella que ha exigit el seu trasllat a una altra ubicació. Al maig, els treballadors del CAP Gòtic asseguraven que el coronavirus havia portat al límit l'equipament i ara reclamen que mentre no es trobi una opció definitiva, s'instal·lin mòduls a la plaça Joaquim Xirgau, davant de l'ambulatori.
Fins ara no han rebut resposta de Salut ni de l'Ajuntament i aquest dilluns han avisat que si no disposen d'una solució provisional de manera immediata, tancaran el CAP a partir del 22 de juny. Els treballadors asseguren que en el context actual no poden garantir la seguretat dels usuaris, a causa de la limitació d'espais del CAP i les seves deficiències estructurals.
La victòria del CAP Raval Nord ha donat esperança a altres ambulatoris de la ciutat, que confien que la pressió a les administracions faci possible disposar d'espais adequats. Una demanda que s'arrossega, en molts casos, des de fa més d'una dècada i que el coronavirus ha fet més urgent que mai.
