La Universitat de Barcelona (UB) ja escalfa motors per commemorar els seus 575 anys de vida. Un aniversari que celebrarà al llarg del curs amb un munt d’activitats. La institució acadèmica està de festa, però aquest dimarts, el seu rector, en unes declaracions en un del claustres de l’edifici històric, Joan Guàrdia ha emprat la paraula “refugi” per definir també la UB. Fa uns dies, la institució -que té disset facultats- va anunciar un nou projecte, Facultat 18, un pla de solidaritat amb Palestina.
Guàrdia ha explicat que la UB porta anys desenvolupant accions amb el món acadèmic palestí. “La nostra prioritat és mantenir els contactes amb la comunitat universitària a Gaza, que viu en moltes dificultats. Molts d’ells es troben a Cisjordània perquè la situació és insostenible”. En aquests moments, la universitat està concentrada en activar un programa “refugi” per acollir persones que volen sortir de Gaza, com també n’hi ha un destinat a Ucraïna.
Estudiants i professors ucraïnesos són a la UB des de l’inici de la invasió russa, i es vol fer el mateix amb la franja, però en aquests moments no es pot sortir d’allí. Però, més enllà d’això, la UB vol aportar també el seu suport “com a socis potents” a la reconstrucció de la franja. “Això un dia o altre s’ha d’acabar”, ha dit.
A la UB també tenen la vista posada als Estats Units. El trasbals que estan patint molts centres universitaris nord-americans, sota la pressió creixent de l’Administració Trump, no era un escenari previst a la UB, tot i que ja fa temps que s’havien engegat polítiques de captació de talent. Des del 2022, s’havia detectat la voluntat de catalans establerts als Estats Units per fer recerca i que volien tornar, així com també de persones d’altres nacionalitats atretes per Catalunya.
Guàrdia ha assenyalat que la UB ha rebut bastantes sol·licituds, no totes viables, però s’ha referit a dues tongades els darrers tres anys, de 10-12 persones la primera i 14-15 la segona. També des de la UE es disposa a captar talent que ara es troba als Estats Units.
Consolidar el Campus Clínic
La institució vol aprofitar aquest 575 aniversari per dimensionar més la recerca que fa i dotar-se d’unes millors infraestructures, amb la solidificació del Campus Clínic. Un projecte que farà del triangle Clínic-Hospital de Sant Joan de Déu i Bellvitge un dels hubs de medicina més potents de la Mediterrània. A la UB batega la idea que per fer docència d’alt nivell és imprescindible ser una universitat intensiva en recerca. Una UB que representa el 34% del sistema universitari català, en un país on el 69% dels projectes vius d’investigació es fan a les universitats, incloent, això sí, els hospitals universitaris.
La UB també treballa en un projecte per instal·lar a Barcelona un centre de serveis i suport a la recerca en neurociència, el Brain Center for applied neurosciences, en col·laboració amb la resta d’universitats i les administracions públiques, amb seu a l’Espai Mundet. Ara s’està pendent de la resolució dels fons FEDER per garantir-ne el finançament.
La necessitat de tenir pressupostos
El rector de la UB ha defensat també la necessitat de tenir uns pressupostos: “Tenir pressupostos vol dir tenir projectes”. Guàrdia ha assegurat que cal “estabilitat econòmica, política, científica, i això implica tenir uns comptes aprovats. De no ser així, ja seria el tercer any. Aquestes fragilitats no ajuden ningú”.
