Falta una setmana perquè comencin les obres de desdoblament de l'R3, que comportaran un macrotall entre Parets del Vallès i La Garriga (Vallès Oriental) i que es preveu que s'allarguin un any i mig. Unes millores que ja arriben deu dies més tard del previst, ja que en un inici havien de començar el 27 de setembre. Durant aquest estiu s'ha vist com han enderrocat estacions històriques com la de Parets, fet que va provocar queixes a les xarxes. Uns dies abans que s'engeguen els treballs, els alcaldes del Vallès, Osona i el Ripollès expliquen a l'ACN que ho viuen amb un sentiment agredolç.
D'una banda, celebren que es posin màquines en una línia "molt deficitària" i amb inversions pendents "durant dècades". De l'altra, qüestionen si el transport alternatiu terrestre serà suficient i "fiable" per garantir que milers de persones arribin cada dia quan toca a la feina o al metge. De fet, el tall també afectarà usuaris que viuen en punts on encara no hi ha projectat la resta de desdoblament de l'R3. "Ens sentim abandonats i de segona", denuncia l'alcalde de Manlleu, Arnau Rovira.
Alguns municipis creuen que el pla de transport alternatiu ja comença coix. L'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, creu que és "insuficient", sobretot en hora punta. "Necessitem que estigui ben dimensionat i doni el servei que ara dona Rodalies, i això no ho tenim garantit", adverteix. El municipi serà el punt de partida i arribada del tall, oferint connexió als pobles del voltant com el Figaró i l'Ametlla.
"Tenim l'experiència de l'anterior tall ferroviari, quan en les hores de màxima afluència teníem més d'un bus cada hora", recorda. Un fet, que, segons diu, això no passarà ara. Budó assenyala que els serveis previstos passen per un autocar que uneixi la Garriga amb Barcelona i un altre que faci el trajecte a la inversa alhora de 6.00 h a 22.00 h, fet que considera insuficient, sobretot en hora punta. Per això, ja avisen que estaran a peu de carrer des del primer dia de tall per analitzar la situació.
L'alcalde de Vic, Albert Castells, creu que el tall "és un repte enorme i no s'ha treballat amb prou previsió". I això fa que ho visquin "amb molta incertesa". A la capital osonenca, a més, el cap de setmana del 4 i 5 d'octubre es tallarà el trànsit ferroviari pels treballs de prolongació de la via 2 de l'estació de Vic -uns 1.100 metres- i la connexió amb la via general. En aquest cas, Renfe ha previst un pla alternatiu de transport amb 10 busos entre Vic i Balenyà-Tona-Seva.
Aquest pla de transport alternatiu, però, preocupa pel que fa a la freqüència dels busos i la puntualitat. "S'hauria de garantir que un usuari, quan arriba a Vic o Centelles, si ha de fer la transmodalitat, tingui assegurada la plaça si ha pagat el bitllet perquè té l'expectativa d'arribar a la feina a l'hora o als estudis", afirma. El que més temen, diu, és la "improvisació i la desinformació". Per això demanen a les autoritats competents que facin tots els esforços perquè la informació actualitzada arribi pel màxim de canals.
Més optimisme a Centelles i Parets del Vallès
Centelles serà un dels punts neuràlgics del macrotall. Els usuaris osonencs baixaran de l'R3 i podran agafar els busos llançadora en direcció Barcelona mentre durin les obres. El seu alcalde, Josep Paré, assegura que ho entomen amb "solidaritat" i "il·lusió" perquè serà un punt d'inflexió després de molts anys sense inversió. Per a Paré, el repte serà "minimitzar les incidències" des de les administracions competents, si bé creu que l'experiència de l'anterior tall haurà servit per estar més preparats. Malgrat tot, creu que ara "hem de traslladar un missatge de tranquil·litat i confiança".
A Parets del Vallès també són conscients que cal centrar els esforços en "minimitzar les molèsties als usuaris". El seu alcalde, Francesc Juzgado, assegura que estan en contacte permanent amb ADIF, Renfe i Generalitat per fer-ho possible. A aquesta localitat, les obres de desdoblament se sumaran amb les de la construcció de la nova estació, que ja fa temps que estan en marxa. Això ha obligat a desplaçar la parada uns metres al sud, amb una estructura prefabricada que està fent les funcions més bàsiques. El batlle és conscient dels entrebancs amb què es trobaran en els propers mesos, però és optimista: "Les molèsties no ens agraden, però l'envergadura i el resultat ens ho farà oblidar quan això estigui acabat", augura.
"No serà l'últim tall, en vindran més"
Els alcaldes de municipis afectats celebren que, finalment, les màquines comencin a treballar en el desdoblament de la línia R3, però tant Vic com la Garriga lamenten que les obres arribin “dècades tard” i amb un abast insuficient. L'alcalde de Vic, Albert Castells, assegura que aquest tall "no serà l'últim" i està convençut que "en vindran més". Castells denuncia que el quilòmetre desdoblat que ja s'està construint a Vic sobre el riu Mèder "porta més de dos anys en obres i encara no es veu el final". Per això, assenyala que cal que "es doni prioritat a Osona", un territori amb un fort creixement demogràfic i unes infraestructures que no han anat al mateix ritme.
En la mateixa línia, Juzgado, alcalde de Parets, exigeix fiabilitat i normalitat en el servei, que sovint es veu afectat per qualsevol incidència meteorològica. Des de Centelles, també es demana celeritat per desencallar projectes pendents, com el desdoblament fins a Vic i la nova estació, amb l’objectiu de començar obres com més aviat millor.
Més enllà d’aquests trams, però, la indignació creix als municipis on el desdoblament encara no està previst. L’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, denuncia l’abandonament de la seva estació, amb un edifici degradat i sense serveis bàsics, i qualifica de “ciència-ficció” la promesa d’un futur desdoblament en direcció Ripoll. Per això ha demanat al ministre de Transports que visiti la zona i reclama, mentre duri el macrotall, un bus directe a Barcelona que eviti les complicades combinacions actuals. La percepció de ser “ciutadans de segona” és compartida també per altres alcaldes, com Meritxell Budó a la Garriga, que insisteixen que sense un desdoblament total es mantenen greuges territorials i es perpetua una desigualtat "intolerable".
Ripoll i el polèmic taller de trens
L’Ajuntament de Ripoll també afronta amb resignació el tall de la línia. L’alcaldessa, Sílvia Orriols, admet que les obres són necessàries i valora la creació d’una oficina tècnica de seguiment, però lamenta que la capital del Ripollès continuï sent “l’ase dels cops” perquè no es preveuen millores clau com el desdoblament o l’augment de freqüències. L’únic projecte que els afecta directament és la construcció d’un taller de reparació de combois, previst per al 2026, que hauria de reduir els temps d’incidències.
Tot i això, el consistori critica que l’obra ocasionarà molèsties als veïns i que el projecte definitiu no coincideix amb l’avantprojecte inicial pel que fa a mides i materials. Renfe, per la seva banda, ho desmenteix i precisa que l’alçada de 10,3 metres es va concretar al projecte constructiu i que la coberta serà "a dues aigües i amb una perspectiva suavitzada" amb relació al seu impacte visual.
