"TV3 és la televisió nacional de Catalunya?" ha estat la primera pregunta al ple del Parlament d'aquest dimarts. Qui l'ha fet és Albert Batet des de Junts, que ha assegurat que la televisió pública catalana és la punta de l'iceberg de "l'estratègia de desnacionalització del PSC". Salvador Illa ha defensat que els mitjans públics són un servei públic "fonamental" en temps de desinformació i que informen amb rigor.
Però Batet ha insistit que la societat catalana "ja no reconeix TV3 ni la frivolitat d'alguns programes": "S'han passat totes les línies vermelles", ha declarat el portaveu de Junts, que ha demanat una rectificació urgent. El president de la Generalitat ha reiterat que no té res a rectificar perquè les decisions les prenen els òrgans de direcció acordats entre el PSC, ERC i Junts. "Jo no m'he mogut i només els demano que facin informació veraç i contrastada", ha conclòs Illa.
Junts demana un consell extraordinari a la CCMA
Més enllà de la pregunta parlamentària, Junts ja ha fet els primers moviments dins els òrgans de direcció dels mitjans públics. Concretament, els dos membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) proposats per Junts han demanat la convocatòria d'un consell de govern extraordinari i monogràfic per analitzar la "deriva" de TV3 i Catalunya Ràdio en els últims mesos.
Són Àngel Ponsa i Pep Riera, qui consideren que hi ha una "situació d'alarma social" a Catalunya arran de les darreres decisions de la presidenta de la CCMA, Rosa Romà. En aquest sentit, els dos membres de Junts a la Corpo lamenten la "supressió de les marques" i la incorporació de programes que "disten molt del que hauria de ser un servei públic i de qualitat". "Detectem una creixent banalització de la programació i una creixent desnacionalització en els continguts informatius i d’entreteniment", consideren.
Hi ha diversos fronts pels quals la televisió pública és notícia aquests dies. La més comentada té a veure amb els nous Telenotícies, marcats per algunes errades que han estat progressivament rectificades. Per altra banda, diversos dirigents de Junts van sumar-se a les crítiques a xarxes socials pel nou programa Bestial de Bibiana Ballbè. La denúncia de censura d'un documental, que la direcció del 3Cat nega, també ha estat un punt més de tensió entre els treballadors de la televisió pública i els Comuns portaran el cas a la comissió de control de la CCMA.
El Parlament aixeca el teló i tot continua igual
El Parlament ha aixecat el teló per al nou curs polític, però tot continua igual. Amb el rerefons d'uns pressupostos que no tenen ni molt menys garantits els suports -de fet, ningú els vol negociar, ara com ara-, la sessió de control s'ha centrat en el genocidi a Gaza. Ha arrencat amb un minut de silenci sense la presència dels ultres, que han abandonat l'hemicicle, i amb equilibris del PP, que no subscriu el terme “genocidi” però s'ha quedat a la cambra. La sessió ha tractat també de les incidències a Rodalies, les “mentides” del president, i la clàssica acusació de l'extrema dreta contra la immigració, responsable, diuen, de tots els mals.
Amb ERC, el to ha estat com sempre constructiu. Els republicans han denunciat la mala gestió de Renfe i Adif a les portes del tall de l'R3 per les obres del desdoblament de via. “La gestió és indigna”, ha dit Josep Maria Jové, i ha demanat al president “menys escenificacions” i “més responsabilitat”. Illa ha admès que els responsables de Rodalies “han de millorar” i s'ha compromès a supervisar personalment les obres a l'R3, que ha reconegut que és “complex”. “He demanat als encarregats de la inversió que es faci amb totes les garanties de seguretat, transparència, calendaris realistes i transports alternatius”, ha indicat.
La resta de formacions també han anat en la línia de l'últim curs. El PP ha acusat Illa de “mentir” amb el Quart Cinturó, el Hard Rock o l'organització d'oposicions, en referència al fiasco amb les places de docents. Illa ha respost a Alejandro Fernández que té una “relació conflictiva amb la realitat del país”. Pel que fa a l'extrema dreta, missatges molt similar de Vox i Aliança Catalana, que han acusat els immigrants de no treballar i beneficiar-se de l'estat del benestar. Illa, que se sent còmode en el cos a cos amb Ignacio Garriga i Sílvia Orriols, ha insistit en el caràcter obert de la societat catalana i ha pronosticat, contra el que diuen les enquestes, que el projecte polític ultra “fracassarà”.
