La xef Maria Nicolau ha reivindicat en múltiples ocasions que la gastronomia espanyola "no existeix", ja que realment és una conjunció de les cuines autòctones de l'Estat, com la catalana, l'asturiana o la basca, per exemple. Sigui com sigui, es fa servir el concepte de "gastronomia espanyola" per referir-se al menjar tradicional del seu territori històric i, en aquest sentit, hi ha un esmorzar que destaca com un dels més típics i populars, però que realment és propi d'una altra cultura gastronòmica molt allunyada de la península Ibèrica i l'Amèrica Llatina.
Es tracta dels xurros, que sovint es reivindiquen com a espanyols tot i que provenen de la Xina. La bibliografia històrica situa el naixement del predecessor dels xurros, el youtiao, el segle XII. A l'Àsia, s'acostuma a acompanyar amb salsa de soja, d'arròs o amb condiments picants, però la base és la mateixa que al món llatí.
La llegenda transmesa generació rere generació diu que les dues tires de farina, aigua, sal i oli unides en forma de semillaç representen la traïció del ministre Qin Hui al general i heroi nacional xinès Yue Fei. Els forners de la ciutat de Hangzhou haurien creat aquesta massa fregida per protestar contra el traïdor i l'esposa i, finalment, es va acabar establint com un esmorzar popular pel baix cost i la facilitat de producció.
El youtiao va arribar a Europa els segles XV i XVI, amb el flux de comerciants i miners portuguesos que treballaven a la Xina. Des d'aleshores, els cuiners espanyols han anat variant les tècniques i perfeccionant la recepta, fins a obtenir xurros de tota mena: gruixuts, prims, plens de crema, amb xocolata, verticals, en llacet...
Així ho explica el xef amb una llarga carrera a Hong Kong José Antonio Navarro Cortes en una entrevista al South China Morning Post, en què conclou que, actualment, els xurros i el youtiao conviuen tal com ho fan molts altres menjars amb una història comuna. Si bé, en el món occidental, es desconeix la seva relació i sovint es comet l'error de reivindicar els xurros com un element autòcton de la gastronomia espanyola.
