La longevitat és un dels objectius més perseguits i que més han determinat la història de la humanitat. El factor genètic juga un rol fonamental, però també hi intervenen els hàbits, l'alimentació i altres qüestions sobre les quals les persones sí que tenen incidència. És el cas de la correcta gestió de cada etapa de la vida, tal com subratlla l'investigador Dan Buettner en una publicació a les xarxes socials.
Buettner assegura que hi ha un any concret que esdevé "el més perillós" pels efectes en l'envelliment i el risc de devallada física i psíquica. Es tracta de l'any de la jubilació. "Hi ha un augment de la mortalitat notable", avisa.
L'expert explica que la pèrdua d'un propòsit o una activitat central a la qual dedicar gran part de cada dia suposa un problema per a la majoria de persones, que ha de trobar un nou espai de realització personal. "Cal buscar un nou sentit a la vida, però sobretot cal evitar deixar de ser actiu", recomana.
Una altra clau és mantenir els vincles socials, estretament relacionats amb la qualitat de vida i amb la prevenció de la degradació cerebral, tal com demostra l'extensa bibliografia científica. "Continuar treballant o iniciar una afició de manera molt activa afegeix anys a la vida", reitera.
"Hi ha dos factors que determinen poder viure més"
Al seu torn, el biogerontòleg italià Valter Longo, director de l'Institut de Longevitat de la Universitat del Sud de Califòrnia, defensa amb fermesa que tant l’alimentació com els horaris dels àpats tenen un impacte clau en la qualitat i durada de la vida. En una entrevista a La Vanguardia, Longo insisteix que, si bé la genètica pot ser decisiva per arribar als 110 anys, l’estil de vida i la dieta són els que marquen la diferència entre viure fins als 65 o assolir els 90.
Longo aposta per un model alimentari basat majoritàriament en carbohidrats, en què predominen els cereals integrals, llegums, fruita seca, oli d’oliva i fruita en quantitats moderades, especialment quan s'és jove. En canvi, quan es van complint anys, recomana anar augmentant el consum i la varietat de proteïnes, per tal de mantenir la massa muscular amb l’edat.
Més enllà de què mengem, també hi ha la possibilitat de millorar com i quan ho fem. Pel que fa al dejuni, Longo no promou pràctiques extremes, sinó una restricció alimentària factible: limitar la ingesta d’aliments a una franja de 12 hores diàries. Aquest patró, diu, "és segur i eficient", tot i que admet que cal adaptar-lo si es detecta una pèrdua de massa muscular, especialment en persones d’edat avançada. Per ell, fer-ho a la nit és el més segur i eficaç.
