"Nego la major". Així s'ha expressat el tinent d'alcaldia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, quan ha respost les preguntes dels mitjans sobre les identificacions per perfil ètnic a la capital. Batlle ha negat que ha qualificat de "fals" que la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i la policia nacional espanyola facin identificacions "racialitzades".

Batlle ha assegurat que els dispositius conjunts dels tres cossos policials tenen l'objectiu de detenir delinqüents multireincidents i ha citat com a exemple el Pla Tremall, que ha comportat 1.677 detencions, de les quals s’haurien dictat 291 ingressos a presó. 

El primer tinent d'alcaldia ha titllat d'"intoxicació" les denúncies per identificacions per perfil ètnic, tot i que en les darreres dues setmanes els tres cossos policials han detingut en operatius conjunts almenys 20 persones per no tenir papers i infringir la llei d'estrangeria. En la roda de premsa el comissari dels Mossos d'Esquadra, Carles Anfruns, ha traspassat a la policia nacional espanyola qualsevol responsabilitat sobre operatius d'estrangeria. El passat mes de juny, el cap dels Mossos Eduard Sallent, va reconèixer que la policia catalana feia identificacions per "biaix ètnic".

[noticiadiari]2/217439[/noticiadiari]
Nou portal dels Mossos

Batlle s'ha expressat en aquests termes durant la roda de premsa posterior a la reunió de la Junta de Seguretat de Barcelona d'aquest dimecres. També hi ha comparegut el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, que ha anunciat que els Mossos d'Esquadra estrenaran un "portal de transparència" per oferir dades dels operatius policials en aquelles manifestacions arreu de Catalunya en què hi hagi aldarulls.

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha assegurat que el portal ja està a punt i ha afirmat que servirà per demostrar que la policia catalana "no té res a amagar". Tot i que el conseller ha afirmat que les dades es publicarien en temps real, posteriorment fonts oficials d'Interior han aclarit que es farien públiques a posteriori.

Segons ha detallat Sàmper, al portal s'hi podrà trobar informació sobre els dispositius policials i també sobre agents i manifestants ferits. "No volem que es generin sensacions diferents a allò que passa", ha defensat el conseller. Sàmper ha dit que el portal recollirà informació de qualsevol manifestació però especialment d'aquelles on hi hagi "violència".

Sàmper ha expressat preocupació pels aldarulls registrats en manifestacions a Barcelona posteriors a l'empresonament de Pablo Hasél. "Esperem que a partir d'ara siguin pacífiques perquè el dret a manifestació i protesta només té sentit quan és pacífic", ha afirmat. En la mateixa línia s'ha expressat el tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, que ha comparegut amb Sàmper en roda de premsa tot i que l'alcaldessa, Ada Colau, també havia assistit a la reunió.

"Ens preocupa la violència que hi ha hagut", ha dit Batlle. El primer tinent d'alcaldia també ha volgut recalcar la "condemna unànime a la violència" que Barcelona i el Govern ja van escenificar després dels primers aldarulls.

Comissaria compartida al carrer Aragó

En la roda de premsa conjunta, Batlle i Sàmper també han assegurat que d'aquí a 15 dies la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra compartiran una nova oficina de denúncies al carrer Aragó de Barcelona. L'exconseller d'Interior, Miquel Buch, va anunciar l'obertura de la comissaria a l'estiu sense haver arribat a un consens amb l'Ajuntament.

Ara, Batlle ha assegurat que la policia local s'hi "integrarà" i que l'oferiment dels Mossos d'Esquadra serà respost "d'immediat".

Un 41% menys de delictes

Els cossos policials han analitzat durant la reunió la reducció d'un 41% dels fets delictius a Barcelona, una davallada clarament influïda per la pandèmia. Els furts han disminuït un 57%, els robatoris amb força un 31% i els robatoris amb violència i intimidació a la via pública un 32,6%.

Barcelona és la regió policial que experimenta un major decrement en les infraccions penals, seguida de les regions policials metropolitanes. Durant l’any passat la reducció a nivell de Catalunya es va situar en un 26,7%.   

Amb tot, durant el 2020 els delictes de maltractaments en l’àmbit de la llar han crescut un 8,5%, situant-se en 1.421. També les amenaces, relacionades amb problemes de convivència van créixer un 3,1%. Pel que fa als casos de violència de gènere, creixen un 2,5%, amb un total de 2.389 fets denunciats. La tipologia que puja més en aquest àmbit són els trencaments de condemna, amb un increment del 39,4% i els maltractaments amb l’àmbit de la llar amb un 7,5%.