[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La conselleria d'Interior és una patata calenta. Montserrat Tura, que va ser-ne la titular entre 2003 i 2006, va ser la darrera que pot guardar un bon record del seu pas pel departament. Joan Saura va millorar les condicions laborals dels Mossos de forma significativa, però es va rostir en l'intent de fer una policia amb uns estàndards democràtics més alts. Durant el mandat de Felip Puig es va produir el brutal desallotjament dels indignats a la plaça de Catalunya que ha condemnat Jordi Arasa, i Esther Quintana va perdre l'ull. Ramon Espadaler no va canviar la inèrcia i va saltar del càrrec abans d'hora pel trencament entre Unió i Convergència. Jordi Jané va deixar la conselleria a correcuita perquè no es va voler comprometre amb el referèndum de l'1-O. Joaquim Forn fa més de dos anys que està empresonat.

No sembla que Miquel Buch hagi de tenir millor sort que els seus antecessors. Les males pràctiques d'alguns agents del cos, que han tingut el darrer episodi amb l'agressió racista a Sant Feliu Sasserra, l'han posat de nou al punt de mira. El conseller ha estat tou i s'ha limitat a canviar-los de destinació en lloc d'apartar-los del servei. Ha faltat contundència -segurament per no buscar-se problemes interns- i el cas se suma al d'Arasa, al qual no s'apartarà del servei si un jutge no ho demana explícitament, i a la cacera d'independentistes que els antiavalots van practicar per reprimir les protestes contra la sentència del Suprem. De la investigació que, a instàncies de Quim Torra i la resta del Govern, va obrir Buch per aquest darrer assumpte res se'n sap nou mesos després.

Ell, com qualsevol altre conseller "sectorial", hauria de tenir present que no es deu només als agents del cos per més que el pressionin, siguin necessaris i els seus interlocutors. Es deu als 7,5 milions de catalans, que majoritàriament volen una policia que actuï amb estàndards alts de qualitat democràtica i no com una mala còpia de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola. L'equilibri entre ordre públic i drets és delicat i, fins ara, sempre s'ha imposat el primer. 

El conseller només actua quan hi ha escàndol públic (el cas de Sant Feliu Sasserra fa més d'un any que estava denunciat) i està patint una peculiaritat: a diferència del que els passava als que el van precedir en el càrrec, Buch no té el suport dels seus. El conseller aspira a ser el líder orgànic de la postconvergència -Damià Calvet en seria l'electoral, segons el repartiment acordat amb el vistiplau de Josep Rull i Jordi Turull- i això fa que sigui vist amb recel per la direcció del PDECat, que no el té com un dels dirigents lleials en un moment crític, i també per Waterloo. A Quim Torra no li agrada Buch malgrat que per ara no l'ha cessat i ni tan sols ha pres mesures per evitar que la Generalitat se segueixi personant en totes les causes on hi ha mossos implicats i fins i tot demani penes dures. Avui, a la sessió de control al Parlament, el president tornarà a exhibir la seva incomoditat quan algun dels portaveus li ho demani.

I Carles Puigdemont només veu en ell un dirigent del passat. El president a l'exili vol trencar amb tot el que representa la vella CDC malgrat que també en forma part i encara pot acreditar-hi més anys de militància que el conseller. Pensa que figures com Buch l'allunyen, a més, de la "transversalitat" que busca per bastir un front electoral ampli. Només calia llegir les piulades de Lluís Llach, un dels que voldria sumar. Per això el grup parlamentari de JxCat, controlat pel president a l'exili, i els seus portaveus oficials i oficiosos intenten ara tombar Buch, que si aguanta tindrà un final de legislatura que se li farà molt llarg. Quan feia de president de l'Associació Catalana de Muncipis, l'exalcalde de Premià apareixia com un home fort de CDC al territori i era una roca. Fins al punt que si Torra hagués dit que no se'l postulava com a president. Ara és un fusible. Mala peça al teler i pitjor conselleria per prosperar.
 

---

Avui no et perdis

» El PDECat tanca la porta a dissoldre's en la negociació final amb la Crida; per Oriol March.

» Fil directe: «Ferms contra el racisme»; per Pep Martí.

» La gènesi de l'atac racista a Premià de Mar; per Andreu Merino.

» La majoria de la investidura reapareix per defensar la taula de diàleg davant l'ofensiva del PP; per Sara González.

» Opinió: «La CIA pot cantar missa»; per Francesc Viadel.

» Opinió: «De Pau Donés a Manuel Cuyàs»; per Francesc Canosa.

» L'Estat destinarà més de la meitat dels 16.000 milions del fons Covid‑19 a la despesa sanitària; per Joan Serra Carné.

» Dades: la mobilitat ja equival al 75% d'abans del confinament i varia poc amb els canvis de fase; per Roger Tugas Vilardell.

I també bones notícies...

» ESPERANÇA Troben el primer medicament contra el coronavirus que podria salvar milers de vides.
 

---

 El passadís

El futur polític de Lorena Roldán continua animant les converses i els rumors a Ciutadans. La diputada és candidata a la presidència de la Generalitat, elegida per sistema de primàries i hi ha el convenciment majoritari al partit que serà ella la que encapçalarà el cartell de la formació. Però resten actius els qui preferirien el diputat Nacho Martín Blanco com a presidenciable, a qui consideren més sòlid políticament (i sense el "pecat original" d'haver assistit amb barretina a la Via Catalana del 2013).

Tothom descarta que sigui el mateix Martín Blanco qui s'estigui movent per desplaçar Roldán. De fet, ell mateix explica als seus companys que li ho pregunten que no té aquesta aspiració. Amb tres fills petits i molt abocat a la vida familiar, no sembla interessat en plets interns. Un dels problemes és que a la cúpula del partit es coneix la manca de química personal entre Roldán i l'home fort de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa. En l'entorn de Carrizosa sí que no han acabat de veure mai com a solvent a la candidata.

Vist i llegit

Les estàtues i la gestió de la memòria estan aquests dies a l'ull de l'huracà. També a Itàlia. Ha estat, de nou, atacat el monument a Milà del periodista Indro Montanelli, una de les grans plomes del segle XX. Ja gran, Montanelli va confessar que, durant la seva etapa com a militar de l'exèrcit colonial italià a l'Àfrica s'havia casat amb una nena de 12 anys comprada al seu pare. I no se'n penedia. La polèmica ha tornat a Itàlia amb la discussió de si la seva vida personal està o no per damunt de la seva obra. Ho recollia en aquest reportatge a La Vanguardia Anna Buj.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2009 es va inaugurar la nova T1 de l'aeroport del Prat, que el govern espanyol va rebatejar després amb el nom de Josep Tarradellas. La nova terminal, en forma d'espasa i dissenyada per Ricardo Bofill, era una llarga demanda de la societat civil i les institucions catalanes, que veien com el vell aeroport havia quedat petit i perdia connexions intercontinentals. A la inauguració hi van assistir, a més de José Montilla i Jordi Hereu, José Luis Rodríguez Zapatero i José Blanco. La podeu recuperar aquí, a veure que tal us sonen els discursos deu anys després. El 2009 el Prat, castigat per la crisi, el model aeroportuari centralitzat i l'entrada en funcionament de l'AVE, va perdre 2,7 milions de passatgers i en va tenir 27,4 milions. El 2019, en canvi, va fer el seu rècord amb 52,6 milions de passatgers. El 2020 seran menys pels efectes de la pandèmia.    

 L'aniversari

El 17 de juny de 1962, avui fa 58 anys, va néixer a Cabrera de Mar, al Maresme, l'economista Xavier Sala i Martín, un dels més populars del nostre país gràcies a la seva faceta mediàtica. És professor de la Universitat de Columbia i viu entre els Estats Units, Catalunya i Manchester, on treballa la seva parella, nutricionista del Manchester City de Pep Guardiola. És de tendència liberal i també ha estat molt actiu a favor de la independència. De fet, va ser un dels impulsors del Col·lectiu Wilson d'economistes. També va formar part de la junta del Barça quan Joan Laporta n'era el president. Sala i Martín ha rebut diversos premis i ha aparegut als llistats dels economistes més citats gràcies als seus treballs. Amb Economia en colors va divulgar alguns conceptes econòmics a TV3 i a la mateixa cadena va tenir com a Convidat a casa seva Albert Om. 
  ​ Fes clic aquí per rebre'l