No us vull enganyar, si teniu els estómacs sensibles, no hauríeu de seguir llegint, perquè avui parlarem de caques. De tifes, merdes, cagallons, tifarades… o el nom que us resulti més familiarment proper per referir-vos als excrements.
La relació amb la merda, amb la criança pren una nova dimensió, perquè s’hi estableix un nou vincle: el que obligatòriament (i sense consulta) prens amb les caques dels teus fills i filles. És una relació que evoluciona amb el temps: hi ha quatre etapes que són claus, i fastigosament diferents. Les desgranem!
Primer contacte: caques expansives
La primera fase és la de la novetat. Arriba una primera criatura a casa i aprens la logística dels bolquers, i et fas a la idea que tens moltes caques per afrontar d'ara endavant, així que paciència a dojo per fer-hi front.
És l’etapa de les moltes caques al dia, de descobrir que sovint els ve de gust fer la caca quan el bolquer està net (o en el precís instant el que li estàs canviant), i de preguntar-te molt sovint com un cos tan petit, pot expulsar tanta tifa. També és, sens dubte, l’etapa de veure com la merda pot fugir del bolquer i escapar-se per tot del cos del nadó. És viure aquell moment de desvestir de cap a peus el nadó i descobrir caca en els racons més inversemblants, perquè realment la capacitat expansiva de les caques no té límits… i les taques a la roba, són marques del creixement difícils de fer desaparèixer. No ho negarem.
Segona etapa: tifes de totes les olors
Quan pensaves que ja ho havies vist i olorat tot, la cosa torna a canviar. És una nova fase que engega quan el bebè ja comença a menjar sòlid, i la cosa agafa una nova forma, en el sentit més estricte de l’expressió. Què significa això? Noves olors, i noves pudors. Quan ja havies acostumat el nas a aquella tifa de nadó, arriben les caques de criatura que tasta nous aliments, i que l’estómac aprèn a digerir a poc a poc.
Sovint en aquesta fase les caques s’estabilitzen, i disminueix la quantitat diària de secrecions, però també augmenta el moviment dels infants, i la capacitat que el bolquer es bellugui… i tot s’escampi. Un nou repte. Al que cal sumar-li la dificultat de treure un bolquer ple de tifa d’una criatura que no s’està quieta. Cal depurar la tècnica, com si fos un art marcial, m’atreviria a dir.
Bolquers fora: l’horror de netejar orinals
Però la cosa no acaba aquí. Quan semblava que la relació amb les defecacions de les criatures s’ha estabilitzat de nou, arriba el moment de dir adeu al bolquer, i en el millor dels casos, arriben les primeres caques a l’orinal. Val a dir que les primeres, tot i la pudor, són una gran celebració familiar, perquè t’imagines deixar de comprar bolquers, i què faràs amb els diners que estalviaràs.
Però la pudent realitat et fa aterrar a terra: és el moment de l’olor de caca empastifant-se per tot arreu amb llibertat (perquè la criatura arrossega l’orinal fins al menjador per fer caca en comunió amb la resta de la família que està sopant), i també el de netejar caques que no han anat a parar a bon port, i que s’empastifen per tota la roba. És realment fastigós. Infinitament més que netejar un boquer.
També és l’etapa de caques que arriben en moments inoportuns i llocs imprevistos, i de mirar de salvar-les amb la millor dignitat possible, perquè la capacitat de retenció encara és limitada. Aquesta etapa també té un punt de creativitat i diversió: és el d’analitzar la caca un cop és a l’orinal, i definir-la. Avui sembla un caneló, demà agafarà forma de gamba, aquesta té la forma de la muntanya de Montserrat… i anar descobrint una imaginació infantil infinita, en forma de caca. I també és moment d’adoctrinar-los: és important que aviat sàpiguen què és un "perfect", i que celebrin quan n’han fet un.
El que semblava la recta final… l’hora de netejar culs
I quan la criatura ja agafa autonomia penses que has cantat victòria, perquè comença l’etapa en la qual se’n van tots sols al lavabo. I tot va bé fins que el crit de ‘he fet caca!’ ressona per tot arreu, i agafes consciència que la teva relació amb les caques dels teus fills no s’ha acabat, i que encara t’acompanyarà durant una bona època. És el moment d’eixugar culs, en plural, perquè sovint són els de la teva criatura, i de rebot, els dels seus amics i amigues.
Perquè la primera part d’aquesta etapa és netejar culs, però la segona, és la de fer una repassada després que la criatura se l’hagi eixugat com ha pogut. Jo només tinc una pregunta: falta molt perquè això s’acabi?
Us voldria explicar més etapes, però nosaltres en tenim una en l’etapa orinal, i l’altra en l’etapa ‘he fet caca i m’he netejat, m’ho repasses?’, així que no tinc clar com continua la història, tot i que tinc tota l’esperança dipositada en què aviat tanquem etapa, i ens oblidem d’aquesta relació tan pudent. Desitjo de tot cor, que la merda deixi d’acompanyar-nos ben aviat.