El serial Carlos Fabra arriba a la fi. Després d'onze anys d'investigació i judici, amb nou jutges instructors diferents i mil maniobres dilatòries, la presó s'erigeix com un mal inevitable. El totpoderós president de la Diputació i el PP castellonencs s'ha quedat, finalment, sense municions. L'Audiència Provincial l'ha citat aquest dimecres, a les 11:30 del matí, per a notificar-li la imminència de l'empresonament.

Fabra només disposarà de cinc dies per a triar centre penitenciari i acatar voluntàriament l'ordre judicial. Amb eixa imatge, la de l'home poderós creuant el llindar del presidi, s'acabarà tota una època i una manera de fer política. Un estil que, havent estat generalitzat arreu del País Valencià, ha tingut en Carlos Fabra el referent més visible, l'axioma.

La negació de l'indult, el detonant final

L'ordre d'empresonament arriba just després que el govern de Mariano Rajoy rebutjara, divendres passat, la petició d'indult del condemnat. A Fabra ja només li queden com a possibles salvavides el Tribunal Constitucional, al qual ha presentat recurs d'empara, i el recurs de súplica davant l'Audiència de Castelló. Són salvavides altament improbables però no impossibles.

Si el TC accepta el recurs i paralitza l'execució de la condemna mentre el resol, Fabra continuaria uns mesos més en llibertat. I si l'Audiència de Castelló, que ja ha mostrat ser enormement receptiva amb el condemnat paralitzant l'execució mentre es resolia l'indult, torna a mostrar-se generosa, la súplica comportaria una nova dilació de l'ingrés en presó. A estes alçades, està sobradament acreditada la capacitat de Fabra i els seus representants legals per a jugar totes les cartes a l'abast.

Condemnat a quatre anys per un delicte fiscal valorat en 700.000 euros, Carlos Fabra descarta, segons ha informat Ràdio Castelló, complir la condemna en el centre penitenciari local. La raó esgrimida és que “hi ha presos perillosos”, atribueix l'emissora a l'entorn personal del condemnat. Si el jutge no posa inconvenient, Fabra podria triar algun centre fora del País Valencià adduint raons de salut o de proximitat familiar.