La Carlota Bruna és activista mediambiental. Fa una gran tasca conscienciació sobre l’impacte que té el paradigma de moda actual en el planeta i, en conseqüència, en la nostra vida. S’ha donat a conèixer a les xarxes socials, amb vídeos de divulgació que s’han fet molt virals, però la seva feina s’estén més enllà de la frontera digital com a ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima i col·laboradora habitual de National Geographic. La Carlota és la convidada de l’últim capítol del pòdcast de l’Elefant, “No pensis en la fast fashion”.
Tenim massa roba al nostre armari?
Sí. Jo mateixa em pensava que no, però un dia vaig fer la prova de treure tota la roba que tenia a l’armari i quedar-me només amb aquella que em poso i vaig acabar traient 17 bosses d’escombraries d’un armari bastant petit. Recordo que em va impactar moltíssim i des d'aleshores soc molt més conscient. Animaria a tothom a fer aquest exercici perquè realment t’adones que el que utilitzes és poquíssim. Es calcula que no és més del 20%.
Tenim massa roba i això té molt a veure amb el model de fast fashion o moda massiva imperant. Com creus que s'hauria de regular la indústria tèxtil per fer-la més sostenible?
Per començar, regulant la producció. Estem sobreproduint roba i aquest excés el podríem evitar produint roba a demanda. Hi ha moltes botigues que ho estan fent. Evidentment el procés és més feixuc i lent, però és que estem acostumats a unes coses que no són normals. Com que t’arribi la roba en un o dos dies a casa, per exemple.
També caldria apostar per transformar l'excés de producció en recursos per via del reciclatge. Això suposa pensar bé a l’hora de fer el disseny perquè la roba estigui feta d’un sol material. Avui a les botigues de fast fashion podem trobar una peça de roba feta de llana, seda, cotó, polièster... I això és impossible de reciclar.
Per altra banda, fabricar amb materials sostenibles. Ara mateix s’està utilitzant molt el polièster que, al final, és la indústria del petroli. Estem parlant molt de la descarbonització de l'energia, de l’energia verda, del transport sostenible... Però ens estem oblidant de la tercera indústria més contaminant del món, que és la indústria de la moda que està utilitzant 70.000 milions de barrils de petroli per fer roba d'un sol ús. Molta d'aquesta roba acaba, després, cremant-se en abocadors. Vaig ser a Xile, en un d’ells, i vaig poder veure com el que s’està cremant és plàstic. I ho està respirant totes les persones que viuen a l’entorn.
I, per últim, les fàbriques han de ser socialment responsables. Jo sempre dic que si qualsevol persona va a les fàbriques on es produeix aquesta roba -a Bangladesh, Vietnam, Xina,...- se li passarà de cop les ganes de comprar-ne. Normalment hi ha dones, famílies, infants amb condicions inhumanes i molta precarietat. Ho he vist de primera mà i és horrible.
Hi ha marques o dissenyadors que siguin un model per tu?
Sí, hi ha moltes marques que ho estan fent bé. No només estan sent sostenibles -que aquesta paraula s'ha d'agafar una mica amb pinces perquè ara està sobreutilitzada i ha perdut una mica el seu significat-, sinó que estan sent responsables, transparents, ensenyant com és el procés de producció,... I ho estan fent amb materials sostenibles com el lli, el cotó orgànic, el cànem, el bambú,...
La industria de la moda sempre ha sigut molt poc transparent. Mai hem sabut ni on s'ha produït la roba, ni com. I ara mateix s'està ensenyant inclús en fotografies. Quan entres a veure la peça de roba que et vols comprar, hi ha un codi QR o fotografies de les fàbriques, de qui l'ha produït, com s'ha fet, de quina manera, inclús quants litres d'aigua que s'han utilitzat, els materials, on s'han cultivat, totes aquestes coses que són molt importants...
Quins materials s'haurien d'evitar a l’hora de fabricar roba?
El polièster. Sí que hi ha alguna roba, per exemple d'esport, on és necessari. Però a la roba que portem en el dia a dia s'hauria d'evitar perquè és petroli cru que s'està utilitzant per primera vegada. És alimentar un món que no volem.
També caldria evitar el cotó normal, perquè calen unes 15 banyeres d’aigua només per una samarreta de cotó. I, a més, es necessiten moltíssims pesticides. Estem en la sisena extinció massiva, estem acabant amb certs animals, però sobretot amb els insectes. Els polinitzadors van decreixent anualment un 2,5% i això és degut als pesticides. Caldria substituir-lo per cotó orgànic que utilitza la mateixa quantitat d’aigua però sense pesticides.
És evident que el procés de producció s’ha de revisar, però també el cicle de vida de la roba perquè que s'ha escurçat molt. Com està afectant?
Molt negativament. Als abocadors de moda ràpida hi ha muntanyes de roba que s'està cremant. Sí que hi ha mercats de segona mà que treuen profit del nostre sobreconsum, però també hi ha molta roba que no es pot ni utilitzar. La gent de Xile amb qui vaig estar parlant suplicava, si us plau, que a Europa i als Estats Units deixem de consumir tanta roba perquè no la poden assumir. Jo sempre intento conscienciar que hem de comprar menys i que hem de reparar la roba que se’ns faci malbé.
És que avui és més econòmic segons com comprar una peça nova que dur-la a arreglar...
Totalment. És un altre error de concepte, però això abans amb les nostres àvies no passava. Es feia malbé una peça de roba i es cosia. I avui, qui sap cosir de nosaltres? El mateix passa amb el menjar. Ens hem acostumat que les peces de menjar siguin perfectes i si no ho són no les comprem. Hem arribat a un nivell que no és sostenible. I amb les peces de roba el mateix: hem de reparar i deixar de comprar coses noves perquè, al final, quan donem una peça de roba que té un forat o el que sigui, tampoc una altra persona ho pot aprofitar.
L'upcycling pot acabar integrant-se al model de negoci de les grans marques?
Ja s'està fent. Hi ha marques de roba molt grans que estan fent l'upcycling. No és que tinguin un model de moda sostenible simplement per fer això, però sí que empenyen les marques més petites també a fer-ho. Al final no és “reciclatge”, el que és transformar els teixits en altres tipus de roba. Jo animo moltíssim que qualsevol persona des de casa seva faci upcycling amb peces de roba seva, que comenci a fer proves perquè és un procés molt artístic. I així reaprofitem aquests teixits fets a partir de molts materials que no es poden reciclar que només es poden reciclar si els tallem o els cosim.
El que sembla és que no podrem canviar tota aquesta cadena si no transformem també el concepte de moda que consisteix a crear tendències molt caduques...
Totalment. Estem acostumats a un nivell de consum, a tenir roba al nostre abast 24/7 a preus baixíssims, amb tot tipus de colors, materials,... Hem de desmuntar tot aquest engranatge i tornar enrere construint un nou concepte de moda. I això costa molt i és molt temps. Però com a consumidors i consumidores el que sí que podem fer ja és deixar de comprar roba nova i consumir roba de segona mà. Perquè una peça de roba nova necessita molts més recursos que si comprem una peça de segona mà...
És possible un consum responsable amb el model de compra online, que és un facilitador de cadena de fast fashion?
Sí, clar que sí. I més si les marques fan servir-ho també com a plataforma per fer divulgació del procés i de la moda sostenible, si és una eina per ser transparents...
Qui consells donaries sobre on i com comprar roba de forma responsable?
Doncs primer de tot, cal llegir i educar una mica el criteri. Perquè hi ha molt greenwashing que fa que costi d’identificar les iniciatives de sostenibilitat real. I a partir d’aquí consumir amb consciència. Preguntar-te: aquesta roba, qui l’ha fet, com i on?
Cada vegada que comprem una cosa estem votant amb els nostres diners el món que volem deixar a les properes generacions.
I si volem desprendre’ns de roba que no utilitzem, què hem de fer?
Donar roba al típic contenidor de roba usada hauria de ser l'última opció. Primer ho pots vendre, deixar-ho a les teves amigues, a la teva mare... Pots intercanviar-ho. Si tens alguna cosa que es pot reparar, doncs es repara. I com última opció donar-ho. Primer de tot, ho dones a algú que tu coneguis. Perquè molts cops aquests contenidors de roba el que passa és que no s'estan donant. Després ho agafen persones, les venen. No acaba d'estar molt clar on acaba aquesta roba.
Hi ha plataformes com Vinted que promouen la recirculació de peces de roba per donar-los una segona vida a l'armari d'algú altre. Però sovint acaben convertint-se també en repositoris de roba de fast fashion que es venen a preus irrisoris...
Totalment, hi ha persones que n’estan fent ús de manera responsable i n’hi ha que estan comprant a plataformes de segona mà perquè és més econòmic i hi ha la mateixa roba que pots trobar en botigues de moda ràpida, però més barat. No es tracta de vendre per seguir comprant, si no de consumir de manera responsable.
Com t'imagines el futur de la moda? Aconseguirem implementar un model més sostenible?
Jo crec que sí. Primer cal canviar la mentalitat, i estem aquí. Queda molta feina per fer, evidentment. Però cada vegada la població està més conscienciada i això estimula les marques. S'està canviant la manera com estem produint, els materials, les fàbriques... Moltes persones ja estem demanant roba de proximitat. Cada país és un món però la idea és anar cap a materials mediambientalment responsables i processos de producció més sostenibles.
Hi ha molta esperança perquè, per molt que sigui una de les indústries més contaminants, jo crec que dintre de poc ho deixarà de ser. En uns anys veurem un gran canvi.