El Comitè de Bioètica d'Espanya considera necessària una reflexió sobre els límits d'edat per ser mare o pare per gestació subrogada, tal com ha manifestat la seva presidenta, Leonor Ruiz, en una entrevista a Europa Press. Segons Ruiz, casos com els d'Ana Obregón poden convertir els menors en "orfes programats".

La presidenta de l'ens també ha recordat que, en casos d'adopció a l'Estat, s'estableix que la diferència d'edat entre l'adoptat i l'adoptant ha de ser com a mínim de 16 anys i com a màxim, de 45. El requisit es fonamenta en la necessitat de "garantir a priori la responsabilitat i el compromís amb la criança". 

El Comitè de Bioètica reconeix que no ha fet un debat "rigorós i fonamentat" sobre la pràctica de la gestació subrogada en general, però sí que assenyala que "no es pot considerar una tècnica de reproducció assistida més", ja que no es tracta d'un "procés biològic neutre", ja que s'hi donen fenòmens epigenètics que modifiquen l'expressió dels gens, que hi ha un intercanvi cel·lular entre la gestant i el fetus i que s'estableix un vincle emocional entre ells durant els mesos de l'embaràs. Així, demana que es faci una reflexió "prudent" sobre la qüestió, més enllà de les "opinions personals i casos assenyalats".

Respecte a aquesta reflexió, Ruiz creu que s'han de tenir en compte tots els elements que entren en joc en el procés: per una banda, les persones comitents, que expressen el seu desig de ser pares i mares i que decideixen recórrer a aquesta via; per l'altra, la mare gestant, que "cedeix i exposa el seu cos" per gestar un nen o nena del qual es desprendrà un cop hagi nascut, i com a element "essencial", el menor d'edat i tot allò que "es pugui derivar del procés, que afecti la seva dignitat o posi en risc la seva protecció".

És correcte posar límit als desitjos? És correcte trencar els vincles entre gestació i maternitat? El desig dels comitents sempre respon a l'interès superior del menor? És adequat ser pare o mare fent ús del cos d'una altra dona, tot i que aquesta hagi donat el seu consentiment? Aquests dubtes, entre d'altres, són els que Leonor Ruiz expressa quan és preguntada sobre la possible regulació d'aquesta pràctica en cas que es faci de manera altruista.

Amb tot, Ruiz defensa que cal continuar inscrivint els nens nascuts per la via de la gestació subrogada encara que a Espanya sigui una pràctica il·legal, perquè no quedin desprotegits de la seva filiació. Tot i això, "és necessari reflexionar sobre les conseqüències que pot tenir aquesta contradicció en els principis que justifiquen la il·legalitat de la subrogació a Espanya", que són la cosificació de la dona, l'explotació i la instrumentalització dels nens i nenes. 

El Comitè de Bioètica no ha deliberat sobre la utilització de material genètic d'un fill difunt, però insisteix en què en l'eix de vertebració de la reflexió ètica sempre ha de ser l'interès del menor. Una altra qüestió que no descarta incloure en l'agenda és la selecció genètica, però apunta que cal considerar que no té les mateixes implicacions ètiques la realització de tècniques de selecció amb la finalitat de curar una malaltia que quan l'objectiu és "modificar les capacitats humanes naturals".

"Actualment, les possibilitats tecnològiques sembla que no tenen límits, i les conseqüències de la seva aplicació fan tensar valors fonamentals del nostre món", conclou Ruiz en la seva reflexió final.