Aquest matí s'han produït, com a mínim, dos terratrèmols amb epicentre al Pla de l'Estany. No és un fet excepcional ja que cada dia, com a mínim, se'n produeixen dos al conjunt de Catalunya, la majoria però imperceptibles. La mitjana anual, segons l'Institut Geològic, és d'uns 800 sismes. El d'aquest matí, de magnitud 3,6, és el més important del 2016.

El 2015 només tres terratrèmols van ser percebuts: un a la Costa de Tarragona el 9 d’abril, de magnitud 3,4; un al golf de Roses el 20 d’octubre, de 4,3 graus –el més important del segle XXI-, i un més al límit entre la Cerdanya i el Ripollès, el 18 de novembre, de magnitud 3. Si agafem com a referència les dades històriques, els terratrèmols de magnitud superior a 3 tenen lloc cinc cops a l’any. Els de magnitud 4 o superior, cada dos anys i mig. I els de més de 5, cada 30 anys. Amb les dades disponibles, el terratrèmol que més danys ha provocat, de magnitud estimada de 6,3, es va produir l'any 1428 a la zona de la Garrotxa i el Ripollès.

L’enclavament de Catalunya a l’occident de la Mediterrània fa que el risc de patir terratrèmols sigui baix. Ens hem de remuntar fins al 21 de setembre del 2004 per trobar l’últim sisme que va provocar danys, que, a més, van ser de caràcter lleu i només van afectar alguns edificis. Es va registrar, a Queralbs, al Ripollès, i va ser de magnitud quatre.

“No hi ha manera de preveure un terratrèmol”, explica Xavier Goula, cap de l’àrea de Geofísica i Sismologia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Per tant, tota la previsió que es pot fer es basa en els registres històrics i tota prevenció possible depèn de la capacitat d’actuació dels serveis i entitats de respondre al Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT). L’ICGC disposa de 16 estacions sísmiques al territori. Els punts on es registra més activitat sísmica són els Pirineus i la costa.

Pel que fa als nuclis urbans, els edificis construïts a partir dels anys 70 estan preparats per resistir terratrèmols de la intensitat que acostumen a tenir lloc a Catalunya. El problema radica en els edificis anteriors, que queden fora de la normativa que es va aprovar fa quatre dècades. El punt fort d’aquest edificis més antics és que molts d’ells, principalment els situats als centres històrics, solen assentar-se sobre mineral dur, fet que els protegeix dels sismes.

Un sol terratrèmol amb danys

  El 21 de setembre de 2004 un sisme d'intensitat 4,0 a l'escala de Richter amb epicentre a tocar de Queralbs (el Ripollès) va ser perceptible en bona part del nord i oest de Catalunya. El moviment va provocar danys en poblacions de la Vall de Ribes amb esquerdes a edificis, despreniment de guix en façanes, caiguda d'objectes, desplaçaments de xemeneies, entre altres afectacions. Fins i tot, l'aleshores consellera d'Interior Montserrat Tura es va desplaçar a Queralbs per interessar-se pels danys així com per anunciar ajudes.

La segona vegada que va ser necessari activar el Pla Sismicat en fase d'alerta va ser arran dels quasi 500 terratrèmols produït entre la costa del delta de l'Ebre i el Baix Ebre relacionats amb el magatzem de gas Castor. En aquest cas, la distància entre l'epicentre –situat sempre a l'interior del mar en aigües del País Valencià- i les zones habitades van suposar no es produïssin danys però si gran alarma amb manifestacions al carrer incloses. Dos dels terratrèmols van superar els 4 graus de magnitud: concretament 4,3 –com el d'avui- i 4,1.

Protecció Civil va explicar a NacióDigital que en aquell cas eren sismes per sota el llindar que determina l'activació del pla en fase d'alerta. Tanmateix, la gran alarma social provocada i la facilitat per coordinar els serveis d'emergència, administracions i altres serveis potencialment afectats van motivar la decisió. Un altre dels elements va ser el fet que es tracti d'una situació "induïda" i no pas natural, ja que es va donar per per fet que l'episodi està causat per la injecció de gas al magatzem marí.

Terratrèmols històrics

Les dades històriques de l'Institut Geològic de Catalunya (mapa) indiquen que el Ripollès –el Pirineu és la regió de Catalunya amb major risc- també va patir el terratrèmol més greu –a partir de la documentació existent- que hagi patit Catalunya en els darrers segles. Concretament va ser el 2 de febrer de 1428 i va quedar en la memòria popular com el "terratrèmol de la Candelera".
  Amb l'epicentre a prop de Camprodon va assolir una intensitat IX-X a l'escala MSK, fet que suposa una "destrucció de general de les construccions". En aquest sentit s'ha documentat la destrucció total dels edificis de Queralbs i de Núria, la caiguda del campanar de Sant Joan de les Abadesses o greus danys als monestir de Ripoll i de Sant Pere de Camprodon entre altres. Va causar més de mil morts entre Camprodon (200), Puigcerdà (100-300, per l'enfonsament de l'església), Barcelona (20-30, a Santa Maria del Mar), i la pràctica totalitat dels ciutadans de Queralbs.

Un desastre natural històric que encara es recorda a Sant Joan de les Abadesses tocant les campanes per Santa Àgata, patrona contra els terratrèmols, i que s'escau tres dies després de la Candelera. Va tractar-se del darrer d'una sèrie que va començar al març de 1427 a Amer, seguit per un altre el 15 de maig de 1427 a Olot.

Altres terratrèmols històrics són el de 1373, amb epicentre entre el Comtat de Ribagorça i la Vall d'Aran, i el de 1448, al Vallès Oriental. El segle XX els dos terratrèmols més grans daten del 1923 a Vielha (intensitat 8) i el 1927 a Sant Celoni. En ambdós casos, segons adverteix el Departament de Territori i Sostenibilitat, no existia encara cap xarxa sísmica i, per tant, no es pot donar una magnitud concreta.