La Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) han fet un pas endavant per reivindicar el català als tribunals amb el llançament de la campanya "Defensem en català, defensem el català", presentada aquest dimarts al vespre a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). L’objectiu: sensibilitzar els advocats perquè garanteixin els drets lingüístics dels seus clients i perquè esdevinguin referents en l’ús normalitzat del català dins del sistema judicial.
La iniciativa busca trencar amb l’anomalia que mostren les dades. Segons una enquesta de la mateixa Plataforma, més del 75% dels advocats a Catalunya es comuniquen habitualment en català entre ells, però només un 37% fan servir la llengua pròpia a l’hora de treballar. El 45,8% intervé sempre en castellà als judicis i el 57,3% no presenta mai escrits en català. La situació és encara més greu entre els joves: només el 27,9% d’aquells menors de 41 anys consideren el català com la seva llengua de treball, tot i que el 64,2% són catalanoparlants.
Per revertir aquesta realitat, la campanya difondrà a les xarxes vídeos on advocats de renom com Andreu Van den Eynde, Jordi Pina, Anaïs Franquesa, Marina Roig, Nàsser Aoukhiyad i Marina Pellín comparteixen la seva experiència professional en català i animen els companys a seguir el seu exemple. "Si vivim en català, hem d’exercir en català, i això depèn de nosaltres", defensa Franquesa, directora d’Irídia. La lletrada admet que "tota la maquinària judicial et porta a parlar en castellà", però assegura que "intervenir en català no genera rebuig" i anima a fer-ho "sense problemes ni complexos".
Un dret que no hauria de ser una heroïcitat
A l'acte de presentació hi han participat veus destacades de la defensa de la llengua en l'àmbit jurídic. La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha denunciat que "el català a la justícia ha de ser un dret, no una heroïcitat", i ha instat a "acabar amb l’exclusió institucionalitzada" de la llengua pròpia als jutjats. Plana ha posat l’accent en la necessitat d’un "canvi de mentalitat i d’hàbits" i ha reivindicat que "el canvi és possible i urgent, però cal voluntat col·lectiva".
El debat ha comptat també amb David Casellas, president de la Comissió de Llengua del CICAC, que ha alertat que "el dret d’opció lingüística és la clau i s’ha de respectar", però que sovint no es garanteix. Casellas ha criticat que les demores en les traduccions judicials tenen "un alt risc dissuasiu" i ha reclamat reforçar aquests serveis per facilitar l’ús del català.
En aquest sentit, la campanya vol demostrar que la clau per recuperar l’espai del català a la justícia passa pels mateixos advocats. Jordi Pina, que va començar exercint en castellà, explica que es va adonar que "en català, les frases eren més planeres, més pròximes, i arribava millor al tribunal". Per la seva banda, Marina Roig sosté que "l’advocacia té un paper capdavanter" i que sovint "quan introdueixes el català, la resta també canvia de llengua amb normalitat".
També Nàsser Aoukhiyad, vicedegà del Col·legi d'Advocats de Vic, assenyala que presentar escrits en català "incentiva que els òrgans judicials responguin en la mateixa llengua". Marina Pellín, responsable de Drets i Justícia de la Plataforma, es mostra optimista: "Ara es comença a parlar dels drets lingüístics també a les universitats, als jutjats i als col·legis d'advocats".
Formant les noves generacions
Però el camí no és fàcil. La formació universitària continua sent un mur: el 76,4% dels advocats asseguren haver estudiat dret majoritàriament en castellà. Entre els joves, la xifra baixa al 65,4%, però només un 20,4% declara haver fet els estudis bàsicament en català. Aquest biaix formatiu acaba condicionant l’ús professional de la llengua.
Amb "Defensem en català, defensem el català", Plataforma per la Llengua i el CICAC posen en marxa una ofensiva comunicativa per recuperar el terreny perdut. L'objectiu és clar: que l'ús del català als jutjats deixi de ser una excepció i esdevingui la norma, garantint així que el dret de defensa es pugui exercir plenament en la llengua pròpia del país.
