Només el 3% de les mercaderies de Catalunya es transporten en tren. Es tracta d’una dada que ens situa al vagó de cua d’Europa -només "superats" per Irlanda i Grècia- i que contrasta amb l’objectiu per al 2030: un 10% pel govern espanyol i un 30% per la Comissió Europea.
Per començar a superar aquesta situació, l’executiu català ha aprovat aquest dimarts un full de ruta que inclou la construcció de quatre noves terminals ferroviàries de mercaderies fins al 2031. Ubicades a l’Empordà, el Penedès, Lleida i les Terres de l’Ebre haurien de permetre donar servei a la indústria i, si més no, evitar que el nombre de camions que circulen per la xarxa viària catalana continuï creixent. "És clau per a la descarbonització i per dinamitzar l'economia catalana", ha explicat Sílvia Paneque, consellera de Territori.
Molt lluny dels objectius
Només el 3% de les mercaderies amb origen o destinació a Catalunya es transporten en ferrocarril, segons dades de l’Observatori de la Logística de Cimalsa. Es tracta d’una xifra molt baixa -el 2022 era el 5,8% i fa una dècada havia superat el 7- que contrasta amb els objectius oficials.
En aquest sentit, la Comissió Europea pretén que el 2030 sigui el 30%. Un objectiu que ja compleixen diversos estats -Lituània, Letònia, Eslovènia, Àustria, Eslovàquia i Suècia-, però que sembla difícil de complir, ja que la mitjana tot just supera el 17. En aquest context, el govern espanyol s’ha marcat una fita menys ambiciosa -però que els experts consideren inassumible-: arribar al 10%.
L’actual mapa de les mercaderies a Catalunya
Catalunya disposa d’una xarxa d’estacions i terminals de mercaderies amb un total de 89 instal·lacions, segons el recompte de Cimalsa. Tanmateix, en molts casos no tenen capacitat d’acollir trens de gran capacitat -a partir de 750 metres- més enllà dels ports i el node de Martorell, no hi ha potencial per ser ampliades o, directament, més d’una quarta part estan en desús o desmantellades.
Les dues principals instal·lacions estan vinculades als ports de Barcelona i Tarragona mentre que aquest gener -pendent de la inauguració oficial- es va posar en marxa la terminal de la Llagosta, al Vallès Oriental, que a partir d’un ramal de tres quilòmetres que comparteix amb l’R2 de Rodalies ja es connecta a la línia d’alta velocitat.
Per altra banda, la gran estació de Portbou està infrautilitzada perquè no té connexió a la xarxa catalana d’ample europeu. Actualment, només l’utilitza un operador de mercaderies siderúrgiques que va ser tristament notícia en la darrera crisi de Rodalies pel bloqueig de 23.000 tones d’acer a causa del tancament del túnel de Rubí.
Quatre noves terminals amb demanda
Paneque admet que calen noves línies de mercaderies -per exemple, duplicar el corredor que uneix Catalunya amb la resta de la Península-, però sobretot terminals que permetin carregar o descarregar mercaderies.
Experts com Joan Carles Salmeron, director del Centre d’Estudis del Transport Terminus, situen la xifra en una desena d’instal·lacions, mentre que Joan Amorós, president de Ferrmed, considera que en caldrien 18 si es vol arribar al 30% que fixa la Comissió Europea.
De moment, l’estratègia catalana aprovada aquest dimarts pel consell executiu en proposa quatre després d’analitzar una quinzena d’emplaçaments entre instal·lacions existents i de nova creació.
La que està més avançada és la de Torreblanca-Quatre Pilans, en una gran zona de desenvolupament industrial a Lleida. Concretament, ja s’estan redactant els estudis constructius i, per tant, el següent pas seria licitar les obres. El Govern aposta per un model mixt de finançament públic i de gestió privada a partir de concessions.
A l’Empordà, per la seva banda, el projecte es farà a partir de l’anàlisi de com s’aprofita l’actual petita estació de Vilamalla, al Penedès es farà als terrenys del fallit projecte del Logis mentre que la de l’Ebre, en una primera fase, consistirà en un ramal per donar servei a Kronoxpan, una gran indústria de capital austríac dedicada a la fabricació de taulers de fusta i que aposta per les renovables com a font d’energia i el tren com a transport.
En aquest sentit, des del Departament de Territori s’assegura que les quatre terminals, que almenys en les seves primeres fases haurien d’estar en funcionament el 2031, no només tenen capacitat de connectar-se a la xarxa ferroviària d’ample europeu sinó també demanda. Concretament, dels sectors carni i producte fresc (Empordà), cotxes i vitivinícola (Penedès), agroalimentari i pinsos (Lleida) i també fusta i agroalimentari (Ebre). La inversió total, segons ha destacat la consellera Paneque, se situa en 127 milions d'euros.
Mantenir Portbou
En aquest esquema, el Govern “no vol que es deixin perdre” les instal·lacions de Portbou. Concretament, li atribueix un paper de terminal de suport on, més enllà de mantenir o ampliar l’actual activitat, assumeixi tasques com el manteniment dels trens. Per fer-ho possible, es reclamarà al Ministeri de Transports que doti el ramal entre Figueres i Portbou d’ample europeu. “Tard o d’hora s’omplirà el túnel del Pertús i caldrà també utilitzar l’antiga línia”, apunten fonts de Territori.
