El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, acompanyat pel delegat del Govern a França, Martí Anglada, assistiran aquest dilluns a l’acte d’homenatge als voluntaris catalans que van lluitar a la Legió estrangera francesa en la Primera Guerra Mundial. 

La delegació catalana i espanyola hi aniran de manera separada, després d'una polèmica diplomàtica que s'ha allargat durant dies. Finalment, però, Romeva podrà fer una ofrena floral amb la senyera.

L’acte, que tindrà lloc a Belloy en Santerre (França), està organitzat per la Mancomunitat de l’Alta Picardia amb el suport de l’entitat Souvenir Français, el Ministeri de Defensa francès i la col·laboració de la delegació del Govern a França. 

Aquest homenatge forma part d’un seguit d’actes que han organitzat diferents municipis de la regió francesa Nord-Pas-de-Calais-Picardie, durant aquest 2016, per commemorar que ara fa cent anys voluntaris de la Legió van lluitar al costat de França durant la Primera Guerra Mundial i que uns dos mil catalans, estelada en mà, van participar a la batalla del Somme, una de les més cruels del conflicte.

Enguany, data del centenari, els organitzadors van contactar amb la delegació del Govern a París perquè Catalunya pogués participar de manera oficial a l'acte, la qual cosa es va acceptar. El Ministeri d'Afers Estrangers francès, pero, va considerar llavors que Catalunya no era un representant de primera fila, al costat dels ambaixadors de països com Estats Units, República Txeca i Alemanya, i per tant es va instar la comitiva catalana a unir-se a l'espanyola, a la qual cosa la Generalitat s'hi va oposar.

Els alcaldes del Somme, veient que la presència catalana perillava, van pressionar perquè s'acceptés la Generalitat, que finalment es va acceptar. A l'acte, tot i que en un primer moment no estava previst, també hi assistirà una delegació espanyola, de perfil diplomàtic baix. 

L’homentage comptarà, per part de França, amb la presència de la sots-prefecta de Perónne, Odile Bureau; el president de la Mancomunitat de l’Alta Picardia, Philippe Cheval, i els seus vicepresidents, Robert Billoret i Bruno Etévé; l’alcalde de Belloy en Santerre , Bernard Lictevout; el president de Souvenir Français, Marcel Queyrat, i un oficial representant de la Legió. També hi assistiran consellers i militars txecs, alemanys i nord-americans.
 
Durant la cerimònia és previst un concert de l’Orquestra Barroca de Barcelona i de la Banda de la Legió, i la lectura de poemes dels artistes caiguts, entre ells el català Camil Campanyà.
  
El passat mes d’abril, el departament juntament amb la delegació del Govern a França, ja va homenatjar els voluntaris catalans en un acte institucional al Palau de la Música que va ser presidit pel conseller Romeva i va comptar amb la presència dels cònsols general de França, Edouard Beslay, i del cònsol general de Regne Unit, Lloyd Millen, així com també membres de la Legió i representants institucionals francesos.
 
La batalla de Somme
 
Els voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial van lluitar a la Legió estrangera francesa, al costat de voluntaris txecs, eslovacs i de països dels Balcans que aspiraven a la independència dels seus països si finalment l’Imperi Austro-hongarès i Alemanya van ser derrotats.
 
L’estiu del 1916, ara farà un segle, a la Picardia, entre París i la frontera belga, es va desenvolupar la gran batalla de la Somme. L’ofensiva aliada de la Somme contra els alemanys va ser protagonitzada per tropes franceses i pels soldats de la Commonwealth. El 4 de juliol de 1916, en la seva progressió per l’Alta Picardia, la Legió estrangera francesa va atacar les posicions alemanyes del poble de Belloy en Santerre.
 
En aquella cruenta batalla van morir uns dos-cents voluntaris catalans, entre ells intel·lectuals voluntaris de la Legió estrangera francesa: el català Camil Campanyà i el nord-americà Alan Seeger. Durant la gran guerra també van trobar la mort els poetes alemanys Reinhard Johannes Sorge i Alfred Lichtenstein.
 
Després de la guerra, la reconstrucció del poble de Belloy en Santerre va estar finançada íntegrament per la Mancomunitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. És per aquest motiu que d’aleshores ençà els carrers principals del poble s’anomenen Rue de la Catalogne i Rue de Barcelone.