Arriba el Nadal i per aquestes festes es produeixen els típics dinars familiars. Un dels seus trets característics, dut a terme per la canalla, és recitar el vers de Nadal. Aquesta és una tradició molt arrelada a Catalunya. Molts nens i nenes s'aprenen un poema per a l'ocasió i dalt de la cadira el reciten davant de l'expectació dels familiars presents. Doncs bé, aquí et presentem cinc poemes, curts i fàcils, ideals per recitar en família aquest Nadal.
"Poema de Nadal"
Dues estrofes fàcils per als més xicarrons. Un poema popular que parla del dia de Nadal en què tot és felicitat i comparteixes taula amb la família menjant i cantant.
El sol brilla,
el cel és blau,
tot és alegria
el dia de Nadal.
Doneu-me pollastre,
doneu-me torrons;
fem xerinola
i cantem cançons.
"Visca els tres Reis de l’Orient"
Una cantarella molt coneguda, d’autor anònim. És un poema popular català fàcil de recitar que celebra l'arribada dels Tres Reis Mags i la seva generositat en portar regals als infants.
Visca els tres Reis
de l’Orient;
que porten coses
a tota la gent:
Una botifarra
per la meva mare,
un got de vi
pel meu padrí,
un tall de coca
per la meva boca,
un tros de pa
pel meu germà.
"Com alegre campaneta"
Aquest és un clar exemple encantador d'un poema fàcil i alegre, típic dels versos populars nadalencs. Uns versos ideals per recitar al final de tot, que denoten el to festiu de l'esperit del Nadal.
Com alegre campaneta
que no para de tocar,
avui el meu cor batega
perquè us vull felicitar.
Bon Nadal!
"Dimoni pelut"
Una cantarella amb un humor popular i un to burleta per a riure’ns del dimoni, expulsat de l’infern per massa pelut i que, a més, perd les banyes en un forat estret. Un vers de Nadal simple i divertit, que acostuma a agradar als més petits, ja que situa el dimoni en una situació ridícula.
Dimoni pelut,
que a l’infern no t’han volgut,
has passat per un forat
i les banyes t’hi han quedat.
"Pessebre" (Ramon Muntanyola)
Aquest és un poema una mica més llarg, que requerirà un petit esforç de memòria. Una representació encantadora del pessebre, una de les tradicions més arrelades a la cultura catalana. Mentre és recitat connectes amb un món visual ple de detalls en què et transporta cap a aquesta escena tendra i senzilla.
Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa,
tot blanc de tants bens.
Figures i cases
d’argila i paper,
corrals amb gallines,
dos bous i un pagès.
Tres dones que renten
amb l’aigua d’un rec,
i una altra que fila
i un vell que té fred.
Pastors que s’admiren
i ignoren per què.
Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.