"He is the president of Catalonia, because today is a very important day", explica en un anglès rudimentari una senyora a dues turistes encuriosides. Salvador Illa, la seva esposa, Marta Estruch, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i tota una comitiva amb altes mesures de seguretat avancen a poc a poc per l'Eixample per visitar algunes de les parades de llibres i roses aquesta tarda de Sant Jordi. La ruta, breu, comença a Passeig de Gràcia amb Rosselló, banda muntanya-Llobregat, amb una conversa amb representants del sector del llibre, protagonistes de la jornada, abans de baixar per fins a tocar de Mallorca. Pel camí, dos llibres, algunes selfies, converses de compromís i un autògraf en una samarreta de l'Espanyol que Illa, periquito declarat, confia que serveixi per assegurar la permanència del club blanc-i-blau.
S'havia dissenyat una passejada "discreta", pràcticament d'incògnit, en sintonia amb uns actes de Sant Jordi marcats pel dol per la mort del Papa Francesc, que ha obligat a cancel·lar-ne alguns i fer-ne d'altres a porta tancada. La visita d'Illa a les parades de Sant Jordi, lògicament, no és privada ni discreta. Els periodistes l'esperen, puntuals a les quatre de la tarda. S'acosta un cotxe fosc. És el president? No encara, és el cotxe oficial de la consellera de Cultura, un dels noms del dia, després d'una arrencada de legislatura de perfil baix. Illa no arribarà fins cinquanta minuts més tard, envoltat de seguretat. La passejada ha estat tranquil·la, sense sobresalts, entre comentaris de sorpresa i indiferència. "Me l'imaginava més alt", verbalitza un home que passeja quan Illa passa per la parada de llibres que edita la Universitat de Barcelona.
La comitiva avança. Primera parada, Edicions del Periscopi. Després, Comanegra. "Com es diu aquest home?", pregunten vianants quan passen pel costat del grup de gent que segueix el president. Club Editor, breu conversa amb l'editora Maria Bohigas. Laie, la Impossible, converses amb escriptors que ja acumulen hores signant exemplars dels seus llibres amb cues més o menys llargues. Parada a l'Editorial Barcino, referent en la recuperació dels clàssics catalans. En aquest punt del passeig, Illa ja s'ha firat amb dos llibres, gentilesa de Club Editor i Comanegra.
El primer és Ells no saben res, de Mercè Rodoreda, un recull de cartes i contes de la França ocupada pels nazis. Illa hi podrà llegir correspondència de Rodoreda a l'escriptor i poeta Carles Riba entre 1941 i 1942, on expressa l'angoixa de veure Armand Obiols exposat als perills que corrien els estrangers a França. També relats breus sobre homes refugiats al país en aquells temps, i les indagacions d'un grup d'historiadors sobre José María Otto, persona de confiança d'Obiols, i cap jeràrquic de l'organització Todt, que construïa infraestructures de guerra nazis. El segon llibre és Candel, de Genís Sinca, un relat forjat durant set anys de converses amb ell i el seu entorn, per construir una biografia que és també unes memòries d'un escriptor que va contribuir a la integració dels nouvinguts.
Encara queden parades. Editorial de Música Boileau i Editorial Zahorí, contents perquè han ampliat la parada. "Aquí hi ha algú conegut perquè hi ha càmeres", assenyala amb encert una dona que espera per comprar llibres. "Regula ja el lloguer", diu, baixet, un jove que passa pel costat de la comitiva. Illa, enmig de la voràgine, no ho ha sentit, però probablement li hauria respost que hi ha un decret que s'està tramitant al Parlament, que s'ha pactat amb ERC, els Comuns i fins i tot amb la CUP, i que hauria de permetre tapar la fuita de la llei d'habitatge cap als lloguers de temporada. I, també probablement, el jove li hauria respost que a ell què li explica, perquè el seu lloguer continua sent inassumible.

- Salvador Illa signant una samarreta de l`Espanyol per Sant Jordi
- Nació
La passejada, plàcida, té encara una sorpresa final, ja a l'altura del carrer Mallorca. Davant la parada de la Central, un noi s'arma de valor i s'acosta al president. Porta una samarreta de l'Espanyol i vol que Illa li signi, talment com si fos un migcampista titular de l'equip blanc-i-blau. El president, periquito de cor, hi accedeix. Aquest cronista no pot escoltar la conversa, però és fàcil intuir que tots dos confien que la signatura ajudi, encara que sigui una mica, perquè el seu equip, ascendit a Primera aquesta temporada, certifiqui la permanència que té a tocar. I si pot ser, deuen pensar, a veure si li pot fer la guitza al Barça, que visitarà Cornellà-El Prat d'aquí a unes setmanes amb la Lliga encara viva, molt probablement.
Moment de selfies i fotografies a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb el carrer Mallorca. Minuts més tard, baixen carrer avall, ja sense aturar-se i a més velocitat. Illa no ho veu, però s'ha creuat amb Josep Rull, president del Parlament, que puja carrer amunt per començar ell la seva passejada per la superilla literària.