“Ahir, avui i demà, l’escola en català”. Amb aquest lema ha portat la iniciativa “Sant Jordi per la Llengua” les reivindicacions en defensa del català als carrers de Barcelona aquesta diada de Sant Jordi, la primera del govern socialista de Salvador Illa. Unes 2.000 persones, segons l'Ajuntament -15.000 segons l'organització-, s’han mobilitzat a la capital catalana 40 anys després de la manifestació en defensa del català el 1985, que va ser reprimida per la policia espanyola, tal com recordava la plataforma en el seu manifest. Quatre dècades després, la inquietud de joves vinculats al teixit associatiu de Barcelona ha denunciat que la situació de la llengua “no ha fet més que agreujar-se” i que viu un “retrocés històric sense precedents”.
Amb crits com “la nostra sentència, desobediència” i “aturem la catalanofòbia”, els manifestants han traslladat, des de la plaça Universitat i passant per Via Laietana fins a arribar a la plaça del Born, la defensa del català. El teló de fons de les reivindicacions és el retrocés de l’ús habitual del català fins al 32%, que va evidenciar l’enquesta d’usos lingüístics de 2023 presentada per la conselleria de Política Lingüística, pilotada per Francesc Xavier Vila. Conselleria que, precisament, va ser una de les grans novetats del Govern d’Illa amb l’objectiu de revertir la situació del català i que, tal com indiquen les dades, té molta feina per fer.
Però, a banda del retrocés de l’ús social, les reivindicacions també tenen la mirada posada en la sentència del Tribunal Constitucional que amenaça el model d’immersió lingüística. La plataforma “Sant Jordi per la Llengua”, que integra una trentena d'entitats, entre les quals hi ha Òmnium, l'ANC o el Sindicat de Llogateres, és especialment crítica amb les polítiques aplicades per les administracions les darreres dècades i considera insuficients els gestos dels darrers anys, articulats en mesures no desplegades com el Pacte Nacional per la Llengua.
A Via Laietana, membres de La Forja han desplegat davant de la comissaria un cartell on es podia llegir "Defensem la llengua: català o mort". El clam per la independència també s'ha fet un lloc a la mobilització, alguns cartells criticaven el bilingüisme, i el crit "puta Espanya i puta PSC" ha posat el colofó final de la manifestació que ha acabat a la plaça del Comerç al Born abans de les 20:30 entre estelades i banderes LGTBI.
“Mesures valentes” i perseguir les discriminacions lingüístiques
Poder “viure plenament en català”, és el que demanen des de l’organització de la manifestació, on han assistit membres de Junts, ERC, la CUP i els Comuns. Per fer-ho, exigeixen “mesures valentes” per promoure la llengua en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris per cobrir la demanda formativa de català. Manifestants com l'Ignasi i la seva parella Maria, que abans era exclusivament la seva parella lingüística d'Argentina- han sortit al carrer com a exemple de convivència en català gràcies a les classes que permeten aprendre la llengua a totes les persones que ho vulguin fer. Sota el paraigua del manifest de Sant Jordi per la Llengua també s’hi ha afegit les crítiques al model econòmic de Barcelona, “basat en l’especulació immobiliària i el turisme” i que gentrifica els barris i “posa en perill la cultura pròpia”.
Pacte Nacional per la Llengua: l’assignatura pendent
L’avançament de les eleccions va impossibilitar la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, que el Govern de Pere Aragonès va deixar pràcticament enllestit. Al seu acord d’investidura, el PSC i ERC van establir que s’havia de formalitzar en els primers 100 primers dies de Govern, però vuit mesos després segueix sent un tema encallat, principalment pel bloqueig de Junts i la CUP, que el consideren insuficient.
Aquest acord implicaria uns 200 milions d’euros per impulsar mesures pel català durant el 2025, i tant el Govern com ERC i els Comuns demanen poder tirar-lo endavant. De fet, Jéssica Albiach i Oriol Junqueras han aprofitat aquesta jornada de Sant Jordi reivindicativa per posar sobre la taula la necessitat d’arribar a consensuar un Pacte Nacional per la Llengua, i han demanat al Govern que es mogui i als grups parlamentaris que es comprometin a defensar el català.
Quant al consens, Illa vol incloure també al PP, escenari ara com ara impossible. El portaveu popular ja se'n va distanciar aquest dimarts i va culpar el PSC, Junts i ERC del retrocés del català, a la vegada que va demanar un gran acord per “la convivència lingüística i pel bilingüisme cordial”.
