És tradició. Comprem els dècims de la Loteria i els compartim amb familiars i amics i, inclús, alguns els regalem. Fins aquí tot és aparentment maco fins que pel mig s'hi fiquen els diners. Quan el número resulta premiat la cosa es complica. Arriben els retrets i no és gens estrany que els conflictes acabin als tribunals. El cas estrella és aquell en el qual un dels participants en aquests números compartits decideix saltar-se l'acord amb la resta de persones i cobrar ell sol el botí. En aquest context, i per curar-se en salut, és important seguir les instruccions que recomanem per compartir els números de manera segura després d'analitzar les sentències dels litigis.
Tenir un document signat
El més important és deixar proves de qui ha comprat el número i com es distribueix entre els amics o familiars que han aportat la seva part. També pot ser interessant deixar clar, en cas que hagi ocorregut així, qui és el dipositari dels dècims abans que es reparteixin i incloure la data de compra. Aquest escrit pot prendre forma de document físic o virtual, fet, per exemple, a partir d'una conversa en un grup d'un servei de missatgeria instantània, com pot ser WhatsApp o Telegram.
El que és més important que el canal en si és que el text estigui signat per totes les persones que participen del dècim. I sigui físic o virtual, el que els experts recomanen és que després s'enviï per correu electrònic o una altra via similar a tots els involucrats, que hauran de confirmar que estan d'acord amb tot.
Els magistrats del Tribunal Suprem el 2019 van haver de revisar el cas d'una dona que compartia el seu dècim amb cinc persones més. Ella va comprar 10 números i en va donar cinc als seus companys i companyes, dels quals un va resultar tenir premi extraordinari d'1,17 milions d'euros. El tribunal la va absoldre perquè va considerar que no havia comès un delicte d'apropiació indeguda, ja que no estava provat que, veritablement, hagués compartit el dècim.
Fer una foto al dècim
Per assegurar-nos encara més que compartim el dècim de la manera més segura possible, l'ideal seria incloure, juntament amb tota la informació abans esmentada, una foto del dècim en el document signat o bé en les converses del grup de WhatsApp i que, tot seguit, els participants del número assegurin que és el correcte. La imatge ha d'estar feta a consciència, és a dir, han d'estar ben visibles el número de sèrie i de fracció, així com el preu. A més a més, és aconsellable no marxar del grup fins que s'hagi cobrat el premi.
Actuar igual amb els regals
Encara que el dècim sigui un regal, els i les especialistes apunten que també és important seguir tots els passos abans comentats. Ajuda a explicar-ne el motiu la sentència del 2003 de l'Audiència Provincial de Segòvia. És el cas d'un client d'un restaurant que va regalar a tot el personal de l'establiment un dècim a manera de detall que, finalment, va resultar premiat. Els cambrers, en comptes de repartir-lo amb la resta del personal, van decidir quedar-se'l tot ells. El tribunal va concloure, gràcies al testimoni del client, que se n'havien apropiat il·lícitament i, per això, els cambrers es van veure obligats a compartir els diners.
Comptar amb testimonis
El que també ens demostra l'exemple anterior és que és important tenir testimonis dels fets, cosa que pot ser especialment útil en el moment en què es decideix com es reparteix el número. Aquesta és una estratègia que acostuma a solucionar molts problemes en els tribunals. Per exemple, l'any 2015 una dona va denunciar a l'Audiència Provincial de Madrid que la seva exparella no volia compartir el premi que havien guanyat i pagat junts, per valor de 300.000 euros.
En el moment en què van saber que tenien un número premiat, encara estaven junts i, de fet, van anar plegats a cobrar-lo. Poc temps després, l'home la va deixar i es va negar a donar-li la seva part. Quin era el testimoni en aquest cas? El treballador del banc va comparèixer als tribunals i va declarar que la parella li va explicar que "havien estat agraciats", un plural que va significar-ho tot per als magistrats, ja que evidenciava una "clara voluntat de compartir-lo".
L'Audiència Provincial de Saragossa, un cop més, també va jutjar un cas similar. En aquesta ocasió, l'home es va separar de la seva dona després de cinc anys casats tot just quan va saber que li havien tocat 400.000 euros de la loteria. Aquest cop, el tribunal es va servir del testimoni del veïnatge, que va assegurar que la parella havia celebrat junta el premi, encara que l'home ho negués.
Així, els magistrats van concloure que l'home havia de donar a la seva exdona la seva part del número agraciat i, a més a més, el va condemnar a dos anys de presó. I és que no compartir el premi si així s'havia acordat -a banda de ser moralment reprovable- pot comportar condemnes de reclusió per un delicte d'apropiació indeguda, recollit en l'article 253 del codi penal. Les penes van dels sis mesos als tres anys de presó i una multa si el que s'ha apropiat supera els 400 euros. Si és inferior, la sanció és només econòmica.