Continuen els atacs a civils a Ucraïna tot i les negociacions de pau

Les tropes russes bombardegen un teatre a Mariúpol on es refugiaven veïns, mentre Moscou ho nega

Soldats de l'exèrcit polonès ajuden a les persones refugiades a l'estació de Przemyśl
Soldats de l'exèrcit polonès ajuden a les persones refugiades a l'estació de Przemyśl | Sergi Cámara
J.V.
17 de març del 2022
Actualitzat el 15 de gener del 2024 a les 17:27h
La guerra a Ucraïna no s'atura, malgrat els avanços en les negociacions de pau. En les últimes hores un grup de civils que feia cua per comprar pa ha patit un atac a la localitat de Chernígov, al nord-est de Kíiv, segons han denunciat fonts diplomàtiques dels Estats Units. En l'atac han mort 10 persones.

A més, les tropes del Kremlin haurien bombardejat un teatre de la ciutat de Mariúpol on des de fa dies es refugiaven centenars de veïns ha estat bombardejat, segons les autoritats locals. Ucraïna ha culpat de les agressions Rússia, que nega tenir responsabilitat en tots dos casos.

A més, aquest dijous al matí hi ha hagut un mort i tres ferits per la caiguda de diversos fragments d'un míssil rus enderrocat per les tropes ucraïneses, al districte de Darnitski de Kíiv. Un total de 30 persones més han estat evacuades després que els trossos del míssil caiguessin sobre un bloc d'apartaments.

Mentrestant, les agències d'intel·ligència dels EUA calculen que més de 7.000 soldats russos han mort en les tres setmanes que dura la guerra a Ucraïna, una xifra que supera la dels militars dels EUA que van perdre la vida en les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, segons informa The New York Times. Actualment, més de 150.000 militars russos participen en la guerra a Ucraïna i entre 14.000 i 21.000 estan ferits, fet que podria significar que la majoria de les unitats de combat estan sota mínims, segons el diari.

En paral·lel, representants russos i ucraïnesos veuen més a prop que mai un acord per a la pau. Les dues parts han elaborat un esborrany amb mesures per acostar Ucraïna a la neutralitat i que Rússia aturi, així, la invasió del país. Així ho avança el Financial Times, que cita tres responsables de les negociacions en la seva informació.

El document, que consta d'una quinzena de punts, preveu que Ucraïna renunciï a l'OTAN -cosa que el seu president, Volodímir Zelenski, ja va deixar caure aquesta setmana- i que es comprometi a no albergar bases militars ni armament estranger a canvi de protecció d'aliats com els Estats Units, el Regne Unit o Turquia.