Si els jocs de taula fossin un taijitu, la mecànica i la temàtica serien el seu Yin i Yang. La darrera edició de la Fira Jugar x Jugar de Granollers va convidar a dos autors nacionals que simbolitzen aquestes forces creatives oposades i interdependents que són vitals per donar sentit al joc. Avui us presentem el primer:

José Antonio Abascal (Santander, 1969) és el Yin, és la mecànica, és la força racional i fosca que neix de l’interior del joc. El 2012 es va publicar el seu primer joc: “Blekoteco” (Edigráfica Games), un joc d’agilitat mental que l’any 2014, en la seva edició americana “Get4&Score” (SimplyFun), va guanyar 4 premis, entre ells l’Academics’ Choice Award. I el 2016 va veure la llum “Checkpoint Charlie” (Devir Iberia), un joc que posa a prova la vostra observació i deducció per ser els primers en trobar el cap dels espies.

Una vocació tardana

Abascal no segueix el patró més habitual en els autors de jocs de taula; de petit no recorda una gran afició pels taulells. No va ser fins als 30 anys que es va adonar que “m’estaven passant pel cap idees de jocs constantment i no els hi estava fent cas”. El 2001, aquest desig creixent de jugar el va portar a intentar aficionar a la seva família. En una trobada va portar un joc que havia comprat, però l’intent no va complaure als familiars i va ser llavors quan José Antonio Abascal els va dir: “tinc aquest altre que he desenvolupat jo. I la veritat és que va ser un èxit, ho vam passar genial i a mi ja em va enganxar la creació de jocs de taula”. Havia estat un èxit perquè havia creat un joc especialment dissenyat perquè tota la família pogués participar. S’havia adonat que alguns volien jugar ràpid, i d’altres més pausat; i tots preferien jocs senzills que es poguessin explicar en 2 minuts. Finalment va trobar una mecànica que satisfeia a tothom i que 11 anys després es convertiria en “Blekoteco”.

L’any 2006, gràcies a una entrevista de ràdio a Oriol Comas, va descobrir el món dels jocs de taula moderns. Va contactar amb ell i aquest li va recomanar que es presentés a concursos de creació de jocs. Des de llavors ha estat finalista del Concurs de Creació de Jocs de Taula Ciutat de Granollers en tres ocasions (amb els jocs “Encerrados”, “Damas Cántabras” i “Las Brujas de Cernégula”) i del Concurso de Diseño de Juegos de Córdoba (amb el joc “Encerrados”).

Jocs que resolen inquietuds personals

Quan la seva filla tenia 8 anys va detectar que tenia una especial predilecció pels jocs que es basaven en la reacció ràpida ("Jungle Speed", "Fantasma Blitz", "Halli Galli"). I es va preguntar: “per què els jocs de rapidesa han de basar-se en la percepció? No es podria desenvolupar una altra habilitat?”. En aquell moment estava treballant en una idea per un joc de deducció i es va adonar que en tots aquests jocs calia anar prenent notes (Cluedo). Per alguna raó els dos dubtes es van trobar i va decidir unir-los: “quan vaig trobar un sistema deductiu en el que no havies d’anotar res i que a sobre es basava en la rapidesa, em vaig adonar que havia resolt els dos problemes amb un sol joc”. Moltes hores de treball i de proves i la idea es va acabar convertint en “Checkpoint Charlie”.

Durant la darrera fira Jugar x Jugar, José Antonio Abascal va presentar el seu darrer prototip: “París 1667”. Un joc per a dos jugadors que recrea els inicis de l’enllumenat públic als carrers de la capital francesa amb unes espectaculars peces amb la forma característica de les mansardes.

El truc és la perseverança

La mecànica es la motivació d'aquest l'autor per crear jocs de taula, és l’eina que li ha permès crear els jocs que donaven solucions a les seves inquietuds. Declara que “per crear jocs l’important és, primer, la il·lusió i que ho gaudeixis; si és així el teu rendiment és major. No has de sentir-ho com un treball”. Als calaixos de casa hi té una trentena de jocs, en diferents graus d’evolució, perquè “el que no s’ha de fer és deixar que passi el temps, s’ha d’anar creant constantment, sense pressió. Perquè l’objectiu no és la publicació, és la constància. És estar obert de ment per tenir bones o noves idees perquè no saps mai d’on apareixeran. Els jocs neixen a partir d’una idea inicial, però llavors cal desenvolupar-la amb perseverança, treball i una mica d'espontaneïtat.”

Va començar creant jocs una mica d’amagat, “em sentia ridícul perquè tenia la idea que el joc pertanyia a l’àmbit de la infantesa, i és per això que ara m’agradaria que descobrissin el món dels jocs de taula aquesta majoria de gent a la qual pertanyia jo i amb qui em sento totalment identificat”. Però els èxits en els concursos de creació de jocs de taula, els jocs editats i el seu reconegut prestigi en el mercat l’han animat a continuar, i ara “crear jocs no forma part només del desenvolupament creatiu, sinó del desenvolupament personal. Forma part de mi, de la meva manera de ser”.
 
Toni Serradesanferm
Autor de jocs de taula i membre del grup d’assessorament de jocs de taula Santa Clara.