El cos humà encara amaga molts secrets. Ara, però, un estudi de l'Hospital Universitari de Psiquiatria i Psicoteràpia i de la Universitat de Berna, a Suïssa, n'ha revelat un. I és que els resultats del seu experiment amb 132 persones suggereixen que la música clàssica fa que algunes respostes físiques dels espectadors, com el ritme cardíac, la freqüència respiratòria i la conductivitat elèctrica de la pell se sincronitzin.

Així ho publiquen a la revista Scientific Reports, on expliquen que les persones amb una puntuació més alta en trets de personalitat com ara la simpatia o la franquesa tenien més probabilitats de sincronitzar-se amb altres espectadors. La sincronització s'observa amb la coordinació de dos processos no relacionats com el ritme cardíac i la conductivitat elèctrica, que denota excitació, encara que els processos no s'han de produir simultàniament.

La major part de la sincronització en humans és causada per una interacció social directa amb una altra persona. Tot i això, també pot ser induïda per factors externs no socials com la música. Aquest estudi permet demostrar que aquest procés es dona en una sala de concerts, per exemple.

Wolfgang Tschacher, el líder de la investigació, i els seus col·legues van observar 132 persones mentre escoltaven un concert format per tres peces de música clàssica interpretades per un quintet de corda: Op. 104 en do menor, de Ludwig van Beethoven; Epitafis, de Brett Dean, i Op. 111 en sol major, de Johannes Brahms. Els autors van controlar els moviments dels participants amb càmeres aèries i les respostes físiques amb sensors portàtils. També els van demanar que emplenessin qüestionaris sobre la seva personalitat i estat d'ànim abans i després del concert.

[plantillavirals]