Deu dels 11 morts en accidents de trànsit del primer semestre del 2022 a Barcelona eren conductors de moto. És el balanç de sinistralitat que ha fet públic aquest dilluns l’Ajuntament. La majoria d’aquests accidents han estat per distraccions del mateix motorista, que ha caigut o impactat mortalment contra algun element de la carretera, i només en dos casos s’ha produït una col·lisió.

Els 11 morts que ha deixat la primera meitat del 2022 són tres més que els vuit del 2021 i els vuit del 2019. A més a més, s’han duplicat els positius d’alcoholèmia a la ciutat -4.700 al 2022 per 2.450 al 2021- amb gairebé el mateix nombre de tests fets (18.543 al 2021 i 19.061 aquest any). La presentació de les dades ha anat a càrrec del tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, la tinenta d’alcalde de Mobilitat, Laia Bonet, i l’intendent en cap de Seguretat Viària de la Guàrdia Urbana, Angel Borrell.

Els motoristes, a banda de representar més del 90% dels morts a la xarxa viària de Barcelona en el que portem d'any, també encapçalen la llista de ferits greus: 41 dels 83 que s’han registrat de gener a maig. La seva vulnerabilitat queda de manifest si es compara amb els cotxes, que participen en més accidents que les motos (2.300 dels cotxes per 2.200 de les motos), però no suposen cap mort en aquest primer semestre i només quatre dels ferits greus. “És molt difícil explicar el perquè d’aquest augment de morts de conductors de moto. Estadísticament, les dades són molt petites. No ha canviat ni el nombre de vehicles que circulen ni les vies han patit canvis significatius“, ha detallat l’intendent de la Guàrdia Urbana.

Batlle ha reiterat que la majoria d’aquests deu morts de motoristes han estat per accidents provocats per ells mateixos, per excessos de velocitat i sobretot per distraccions. El tinent d’alcalde també ha desglossat el tipus de moto que ha participat en els accidents mortals: un ciclomotor, cinc motos de 125 cc i quatre motos de cilindrades majors.

[h3] Batlle i Bonet apunten a la manca de formació viària [/h3]
Batlle, que ha titllat de “lamentable” la concentració de morts en el col·lectiu dels motoristes, ha suggerit una altra hipòtesi: la de la manca de formació en l’ús de la moto. El tinent d'alcalde ha assenyalat que la majoria dels conductors de motocicletes hi accedeixen per la via de tenir tres anys de vigència del carnet de cotxe. “Moltes vegades et trobes amb conductors que no han tingut una formació específica per conduir motos i això s’ha de tenir en compte”, ha assenyalat.

La tesi també ha estat secundada per la tinent d’alcaldia de Mobilitat, que ho ha estès al conjunt de conductors de tot tipus de vehicles de la ciutat. “En aquesta ciutat cada vegada hi ha menys cotxes registrats i, per tant, hi ha menys gent que ha rebut la formació viària que es rep en el procés de treure’s el carnet de conduir”, ha exposat. Bonet ha argumentat que la mobilitat de la ciutat ha canviat i que cada cop hi ha més conductors de vehicles de mobilitat personal o de bicicletes que circulen sense haver rebut cap formació viària. Per això, ambdós han suggerit que cal explorar la manera d’implementar campanyes de formació. Han precisat, però, que no es tracta d’un projecte que l’Ajuntament hagi de posar en marxa properament, sinó una “reflexió” que han de fer tots els responsables de seguretat viària.

[h3] El Pla de la moto: un paquet de mesures per combatre la sinistralitat [/h3]
Una altra de les mesures que el consistori té previstes per lluitar contra la sinistralitat de les motocicletes és la implementació d’un paquet de mesures que anomenen Pla de Moto i que consistirà en campanyes de sensibilització, en la creació d’un Observatori de la Motocicleta i en recollir més dades dels atestats de sinistres on hi hagi intervingut una moto.

Una d’aquestes dades serà si en l’accident hi ha involucrada una moto de mobilitat compartida (una moto que es pot llogar per una estona al carrer a través d’una aplicació del mòbil), ja que, a dia d’avui, no es té una estadística particular de la sinistralitat d’aquestes motocicletes.

[h3] Baixen els accidents i els ferits [/h3]
Tot i l’augment de morts en accidents de trànsit a la ciutat, la dada més bona del balanç és que ha baixat el nombre d’accidents respecte al 2019 en un 24% en un moment en què els índex de circulació ja són com els d’abans de la pandèmia. Els ferits també es redueixen: el 2019 va deixar 6.000 ferits lleus i 103 de greus, i el 2022 s'han registrat 4.490 de lleus i 83 de greus.

[h3] Augment de la sinistralitat dels patinets [/h3]
Els que segueixen a l’alça en els índex de sinistralitat són els patinets i vehicles de mobilitat personal. El nombre d’accidents en els quals hi estan involucrats no ha deixat de créixer des de fa quatre anys: el 2019 en van ser 187; el 2020, 189; el 2021, 334, i el 2022, 397.

Però Laia Bonet ha volgut relativitzar la situació: “És una qüestió que ens preocupa, però estem convençuts que, en proporció, el nombre d’usuaris d’aquests vehicles ha crescut molt més que els accidents on estan involucrats”.

[h3] Augment de positius [/h3]
I pel que fa als positius d’alcoholèmia, la ciutat ha experimentat un creixement del 92% respecte a l’any passat (4.700 al 2022 per 2.450 al 2021) amb el mateix nombre de tests realitzats, si bé el nombre de locals d’oci que estan oberts ara és molt superior al que hi va haver durant el primer semestre de 2021.