Plataforma per la Llengua ha presentat quinze al·legacions davant la Direcció General de Transport per Carretera i Ferrocarril del Ministeri de Transports per reclamar que els futurs serveis públics estatals de transport regular de viatgers per carretera garanteixin els drets lingüístics dels catalanoparlants en els trajectes que circulin per Catalunya i el País Valencià. L’entitat demana, entre altres mesures, que el català sigui present en tota la informació essencial del servei, en l’atenció oral i escrita als usuaris, en la senyalització, la documentació contractual, els procediments de reclamació i les comunicacions relatives a incidències. També proposa que aquests requisits siguin obligacions contractuals exigibles i quedin sotmesos a mecanismes de control i sanció.
L'organització ha presentat les al·legacions en el marc del període d'informació pública dels avantprojectes de prestació de diversos serveis públics de transport regular de viatgers per carretera de titularitat estatal. Una de les demandes de Plataforma per la Llengua és una clàusula general que estableixi l'obligació de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants en totes les fases del servei, com també en informació rellevant sobre el servei.
D'altra banda, les al·legacions inclouen que els cartells, la senyalització, les pantalles informatives, la megafonia, les màquines de venda, les pàgines web i les aplicacions mòbils incorporin el català de manera normalitzada. També volen que els usuaris puguin relacionar-se amb les empreses operadores en català en tots els canals presencials, telefònics i digitals, tant abans del viatge com durant el trajecte i en la gestió posterior d'incidències o reclamacions.
Entre les mesures que planteja Plataforma per la Llengua també hi ha la disponibilitat en català dels bitllets, els justificants de compra, les factures, les condicions generals del transport i les comunicacions relacionades amb retards, cancel·lacions o modificacions del servei. A més, l'organització reclama que les empreses disposin de fulls de reclamació i procediments de queixa en català i que les respostes als usuaris es puguin emetre en aquesta llengua.
Formació de drets lingüístics al personal
Per garantir l'efectivitat de les mesures, l'entitat proposa incorporar formació específica sobre drets lingüístics per al personal que atén el públic, establir protocols d'actuació, crear indicadors de compliment lingüístic i preveure auditories periòdiques. Alhora, reclamen que les obligacions lingüístiques es configurin com a condicions especials d'execució dels contractes i com a indicadors de qualitat del servei, amb penalitzacions en cas d'incompliment. També demana que aquestes obligacions siguin aplicables a subcontractes i empreses auxiliars que participin en la prestació del servei.
Des de l'organització subratllen que la titularitat estatal del servei "no eximeix l'administració ni les empreses concessionàries de respectar els drets lingüístics reconeguts als territoris que operen". "Tant l'ordenament jurídic català i valencià com la normativa de consum, transport, contractació pública i protecció dels usuaris emparen el dret dels ciutadans a rebre informació i atenció en la llengua oficial i pròpia del seu territori", apunten des de la ONG del català.
Discriminacions en el transport públic
Durant el 2026, l'entitat ja ha rebut una dotzena de queixes, només a Catalunya, per greuges lingüístics en l'àmbit del transport públic per carretera, la majoria de les quals per l'atenció oral. Ja són més que totes les que va rebre el 2025 (11) i el 2024 (11). Hife, Moventis o Alsa són algunes de les empreses responsables dels serveis en què s'han registrat les denúncies. "Els nous serveis estatals de transport per carretera ofereixen una nova oportunitat perquè les administracions garanteixin de manera efectiva els drets lingüístics dels usuaris en algunes de les línies i evitin situacions de discriminació", asseguren.
