12
de desembre
de
2021, 21:00
Encara queda migany per a les eleccions al Cercle d'Economia, previstes per al començament de l'estiu, però l'entitat, una de les més influents del món econòmic, ja fa mesos que bull entorn a la successió de Javier Faus, que no pot aspirar a un nou mandat de tres anys. Aquest dilluns, un dinar reunirà els dotze expresidents de la casa al voltant de Faus. El paper dels expresidents sempre ha estat rellevant, però subtil. Aquest cop, als anteriors dirigents del Cercle els toca gestionar la patata calenta d'un possible arbitratge electoral mentre hi ha dos candidats que es posicionen obertament: Jaume Guardiola, que parteix com l'opció oficialista, i Rosa Cañadas.
Joan Mas Cantí, Carlos Cuatrecasas, Vicenç Oller, Enric Corominas, Carles Tusquets, Joan Molins, Josep Piqué, Pedro Fontana, Antoni Brufau, Salvador Alemany, Antón Costas i Juan José Brugera compartiran estovalles i neguits. Es tracta d'un grup que representa bé el món de l'empresa, l'acadèmia i el patriciat de la societat catalana.
Les regles internes del Cercle estableixen mandats de tres anys per als presidents, elegits pels socis, sense reelecció, tot i que els estatuts no impedeixen que un antic president torni a postular-se més endavant. Però en una institució com el Cercle, tan important és el que estableixen els estatuts com una determinada manera de fer les coses. Fins ara, en els més de 60 anys d'història de la casa, la presidència mai ha estat disputada, però sí que ha sorgit d'un procés de pactes i equilibris.
L'arribada de Faus a la presidència, el 2019, va suposar un canvi generacional i de formes d'actuar. L'activisme del nou dirigent, que va haver d'entomar la crisi pandèmica, el va fer xocar d'inici amb les forces vives de l'entitat, que ningú representa amb tanta claredat com els expresidents. Els nous aires duts per Faus, que va renovar del tot la junta, i el fet que el president desdramatitzés la possibilitat d'anar a un procés disputat, van fer que circulessin molts noms com a possibles aspirants, de perfil més jove i més proper a Faus, com Maite Barrera -vinculada també al sector financer- o la notària Camino Quiroga, mentre que perfils més clàssics com el de Jaume Guardiola quedaven enrere. Però en els darrers mesos les coses han canviat.
Va ser Rosa Cañadas, presidenta de Trea Capital i exmembre de la junta, qui es va postular obertament a la presidència al marge de la directiva, començant una activa campanya entre els socis. Aquest moviment va agafar per sorpresa la junta, que va haver de replegar-se entorn el nom que dins de la casa aparegués com a més fort i institucional. I aquest nom ha estat Jaume Guardiola, exconseller delegat del Banc Sabadell.
Davant la robustesa de la candidatura de Cañadas -que va informar fa un any a Faus de la seva voluntat de presentar-se-, tot indica que l'entorn de l'actual president ha recorregut als expresidents. Aquests exercien un paper moderador en cada procés electoral, beneint el nom que quedava dempeus després d'un procés delicat de selecció. Aquesta vegada, però, els anteriors dirigents es troben en un paper difícil davant el fet que ja hi ha dues candidatures en marxa.
Què faran els expresidents? No sembla previsible un posicionament comú en favor d'un o altre candidat. Una invocació al consens sembla ara per ara difícil tenint en compte la llunyania entre Guardiola i Cañadas. Des de l'entorn de Faus s'assegura que una clara majoria d'expresidents donaran suport a Guardiola, a qui presenten com el més catalanista de tots dos aspirants. Altres sectors crítics amb l'actual president consideren un error que s'intenti forçar els "ex" a definir-se en una elecció que dividirà els 1.200 socis.
L'atzar ha enviat un senyal de la complexitat del moment al Cercle, fent coincidir el dinar d'expresidents amb la festivitat de Santa Llúcia, la màrtir de Siracusa patrona de la vista. Potser la santa italiana els inspiri per gestionar amb cura els moments que venen.
Joan Mas Cantí, Carlos Cuatrecasas, Vicenç Oller, Enric Corominas, Carles Tusquets, Joan Molins, Josep Piqué, Pedro Fontana, Antoni Brufau, Salvador Alemany, Antón Costas i Juan José Brugera compartiran estovalles i neguits. Es tracta d'un grup que representa bé el món de l'empresa, l'acadèmia i el patriciat de la societat catalana.
Les regles internes del Cercle estableixen mandats de tres anys per als presidents, elegits pels socis, sense reelecció, tot i que els estatuts no impedeixen que un antic president torni a postular-se més endavant. Però en una institució com el Cercle, tan important és el que estableixen els estatuts com una determinada manera de fer les coses. Fins ara, en els més de 60 anys d'història de la casa, la presidència mai ha estat disputada, però sí que ha sorgit d'un procés de pactes i equilibris.
L'arribada de Faus a la presidència, el 2019, va suposar un canvi generacional i de formes d'actuar. L'activisme del nou dirigent, que va haver d'entomar la crisi pandèmica, el va fer xocar d'inici amb les forces vives de l'entitat, que ningú representa amb tanta claredat com els expresidents. Els nous aires duts per Faus, que va renovar del tot la junta, i el fet que el president desdramatitzés la possibilitat d'anar a un procés disputat, van fer que circulessin molts noms com a possibles aspirants, de perfil més jove i més proper a Faus, com Maite Barrera -vinculada també al sector financer- o la notària Camino Quiroga, mentre que perfils més clàssics com el de Jaume Guardiola quedaven enrere. Però en els darrers mesos les coses han canviat.
Va ser Rosa Cañadas, presidenta de Trea Capital i exmembre de la junta, qui es va postular obertament a la presidència al marge de la directiva, començant una activa campanya entre els socis. Aquest moviment va agafar per sorpresa la junta, que va haver de replegar-se entorn el nom que dins de la casa aparegués com a més fort i institucional. I aquest nom ha estat Jaume Guardiola, exconseller delegat del Banc Sabadell.
Davant la robustesa de la candidatura de Cañadas -que va informar fa un any a Faus de la seva voluntat de presentar-se-, tot indica que l'entorn de l'actual president ha recorregut als expresidents. Aquests exercien un paper moderador en cada procés electoral, beneint el nom que quedava dempeus després d'un procés delicat de selecció. Aquesta vegada, però, els anteriors dirigents es troben en un paper difícil davant el fet que ja hi ha dues candidatures en marxa.
Què faran els expresidents? No sembla previsible un posicionament comú en favor d'un o altre candidat. Una invocació al consens sembla ara per ara difícil tenint en compte la llunyania entre Guardiola i Cañadas. Des de l'entorn de Faus s'assegura que una clara majoria d'expresidents donaran suport a Guardiola, a qui presenten com el més catalanista de tots dos aspirants. Altres sectors crítics amb l'actual president consideren un error que s'intenti forçar els "ex" a definir-se en una elecció que dividirà els 1.200 socis.
L'atzar ha enviat un senyal de la complexitat del moment al Cercle, fent coincidir el dinar d'expresidents amb la festivitat de Santa Llúcia, la màrtir de Siracusa patrona de la vista. Potser la santa italiana els inspiri per gestionar amb cura els moments que venen.