La romeria de la Santa Faç, una de les peregrinacions catòliques més multitudinàries del País Valencià, és una cita ineludible per a qualsevol persona de forta adscripció alacantina. De família estretament vinculada a la vida social de la ciutat -els seus avantpassats van formar part de la junta directiva de l'Hèrcules CF-, el president de la Generalitat Valenciana, el popular i alacantí Carlos Mazón, s'havia descartat. Sense comptar les dues edicions suspeses per la covid, l'última falta d'un president valencià va produir-se l'any 2010, en plena voràgine de la trama Gürtel que assetjava Francisco Camps, que ara presenta batalla per controlar el PP valencià.

El motiu de la seua incompareixença a la processó era -a principis de setmana- el viatge als Estats Units per abordar l'impacte dels aranzels imposats pel president nord-americà Donald Trump a les empreses valencianes amb interessos a l'altre costat de l'Atlàntic. Una gira que ha quedat en standby a conseqüència de l'apagada elèctrica. De fet, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, la zaplanista Susana Camarero, ha indicat que l'agenda del cap del consell estava supeditada a la normalització del servei elèctric.

L'activació del nivell d'emergència 3 ha provocat, fins i tot, la seua absència, de moment, al congrés que el Partit Popular Europeu celebra entre aquest dimarts i dimecres a València. Abans de la interrupció general del subministrament elèctric, estava previst que Mazón no estiguera a la clausura pel seu viatge a terres nord-americanes, però que inaugurara el conclave amb un discurs, com també l'alcaldessa de València, María José Català, i favorita a les travesses per exercir com a successora de l'actual cap del Consell.

L'amfitrió indesitjat

La incomoditat que generava una possible fotografia de la plana major dels populars estatals i europeus amb Mazón, cercat per la seua actuació el dia D de la dana i amb l'amenaça al clatell de la instrucció judicial d'aquella catàstrofe, va provocar moviments per canviar la ubicació del congrés. El vicepresident general del PP estatal, principal avalador de l'opció Català i dirigent amb influència al grup popular europeu, l'exconseller Esteban González Pons, va ser protagonista de maniobres fallides per traslladar el conclave de València a Madrid.

Amb les víctimes de la dana i els comitès d'emergència i reconstrucció concentrant-se a les portes del congrés dels populars europeus, Génova havia assumit com a un mal tràngol necessari la convivència amb Mazón. Ho va resumir amb fredor la secretària general del PP, Cuca Gamarra: "Serà l'amfitrió i tindrà un paper institucional". Una declaració allunyada del caliu que hauria transmès en temps anteriors a la dana.

La resistència de Mazón al capdavant de la presidència dels valencians respon més a la falta d'un pla B ben embastat a Génova per activar el relleu que no per cap desgel entre la relació amb la direcció estatal del partit de la gavina, així com per la precarietat parlamentària d'un PP al País Valencià absolutament dependent dels interessos electorals i polítics de l'extrema dreta Vox i, singularment, del seu líder estatal Santiago Abascal. Conscients de la incomoditat i de l'erosió que genera Mazón, el congrés havia estat allunyat de la publicitat habitual dels populars i el cap del Consell no havia aparegut inicialment al programa oficial com a orador.

L'evidència Von der Leyen

En cas que acudisca aquest dimecres al conclave intern, el baró valencià estarà envoltat de primers ministres europeus i alts dirigents de la família popular europea, com ara l'actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Arran de la seua presència a València, les associacions de víctimes per la riuada havien demanat una trobada amb la mandatària comunitària. La dirigent europea ha programat una reunió amb l'Associació de Víctimes Mortals Dana 29-O, l'Associació de Víctimes 29 d'Octubre i l'Associació de Damnificats Dana Horta Sud. Això sí, serà el 13 de maig a Brussel·les.

Aquesta decisió de la presidenta de la Comissió Europea xoca amb l'estratègia del Consell del PP d'intentar dividir el col·lectiu de les víctimes de la riuada. Uns moviments que van impulsar mitjançant la reunió amb SOS Desapareguts, la qual cosa va provocar que una trentena d'afectats abandonaren l'adhesió a l'entitat cívica. Tota una maniobra que buscava trencar amb la soledat d'un Mazón sotmès a una intensa pressió social cada vegada que xafa el carrer.

Malestar social

Si abans de la catàstrofe de la dana el cap del Consell va prodigar-se de manera entusiasta pel conjunt de la geografia festiva valenciana, la seua gestió de la riuada l'ha condemnat a imitar la tècnica dels estruços. Mazón va estar absent de les Falles de València: va faltar a totes les mascletades i només va fer activitats falleres des de dins del Palau de la Generalitat Valenciana, amb la rebuda d'unes quantes comissions dintre de les parets de la seu presidencial. L'única aparició rellevant va efectuar-la -i per sorpresa- a la nit de la Cremà, on la distància entre la gent i les autoritats asseguraven que no rebera cap retret social.

Absent a la romeria de les canyes de la festivitat de la Magdalena a Castelló de la Plana i increpat en una visita rellamp a la celebració gran dels castellonencs, el president valencià ha comprovat com la pressió mediàtica i política sobre la seua dimissió s'ha amansat, però la pressió social persisteix allà per on xafa. La convocatòria d'una sèptima manifestació per exigir-li el seu adeu -ajornada per l'apagada elèctrica- mostra la falta de suports socials que l'obliga a jugar a l'escapisme i a la incògnita en els seus actes d'agenda, fins i tot en els del seu propi partit.