19
de juliol
de
2022, 18:01
Actualitzat:
20
de juliol,
11:10h
El consum de begudes ensucrades ha caigut molt des que la Generalitat va implementar-ne un impost específic el 2017. Així ho ha destacat aquest dimarts el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en la presentació de l'Enquesta de Salut de Catalunya 2021, segons la qual ara hi ha un 17% de catalans que en beuen diàriament, sis punts menys que quatre anys abans. En els homes, però, el percentatge puja fins al 20%, i en canvi, en els infants de 3 a 14 anys, el descens és més clar: d'un 11% el curs 2015-16 fins a un 5% en aquest darrer sondeig, un 55% menys.
"Segurament és degut a la política de l'impost i altres elements, però el que ha canviat radicalment aquests anys és la política fiscal", ha defensat Argimon. Malgrat tot, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, s'ha mostrat preocupada pel fet que un 14% dels infants d'entre 6 i 12 anys presenta obesitat i el 40%, excés de pes, motiu pel qual ha subratllat les mesures preses per revertir-ho, com la revisió dels menjadors escolars, la promoció de la fuita i la verdura i l'activitat física i la incorporació de 150 nutricionistes a l'atenció primària.
Tot i això, mentre un 32% d'infants de 3 a 14 anys destinen almenys dues hores al dia a l'oci actiu, un 46% en dedica una a l'oci sedentari -davant d'una pantalla-, un percentatge que va augmentar amb la pandèmia sobretot en els nens, entre els quals aquesta proporció s'enfila fins al 53%. Cabezas ha celebrat, per altra banda, que els últims anys ha caigut del 23% al 9% la quantitat d'infants de fins a 14 anys que convivia amb alguna persona que fuma. El consum de tabac ha descendit també, fins al 23%, i ha augmentat l'adhesió a la dieta mediterrània (57%) i l'activitat física saludable (84%). Compaginar tots els bons hàbits, ha destacat citant un estudi, poden permetre als homes guanyar 14 anys de vida saludable i a les dones, 12 anys.
Una altra dada que satisfà Argimon de l'Enquesta de Salut de Catalunya -la qual es fa anualment a quasi 5.000 persones- és que, per primer cop des del 2015, cau la proporció d'aquells que tenen contractada una mútua privada. Ho fa del 32% al 29%, retornant als nivells previs a la pandèmia. "Era preocupant, perquè ens podríem començar a trobar amb sistemes duals", ha apuntat el conseller, un fet que avisa que "podria ser el final d'un sistema públic de salut". Els increments previs es deuen a la promoció de "pòlisses que donen molt poc servei" i ha apostat per treballar per retornar als nivells del 2015, quan escassament un 25% de catalans disposava de mútua.
El sondeig també conclou que un 79% de persones valora de forma positiva el seu estat de salut, malgrat que un 38% declara algun problema crònic i un 50% té excés de pes. Segons la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, el 23% d'enquestats pateix malestar emocional i un 9%, depressió moderada o greu, uns percentatges que s'incrementen en el cas de les dones, la gent gran, les classes socials desafavorides i amb estudis de primària o sense estudis.
De fet, el pitjor estat de salut entre les persones més desafavorides és una tònica en bona part dels indicadors, un fet que, segons Argimon, no es resol només contractant més personal sanitari: "O ataques d'arrel les desigualtats socials i econòmiques o no resoldrem les desigualtats que impacten sobre la salut, i Espanya -i també Catalunya- és un país molt desigual dins el marc d'Europa".
Pel que fa als infants de 4 a 14 anys, un 9% té probabilitats de patir problemes de salut mental. És un percentatge que ha anat augmentant els darrers anys, ja abans de la pandèmia, malgrat que aquesta última enquesta apunta a una lleu millora respecte les xifres recollides en els pitjors moments del coronavirus. Igualment, Plaza ha destacat que el 2021 hi ha hagut els majors increments dels últims anys en percepció positiva cap a les persones amb problemes de salut mental.
"Segurament és degut a la política de l'impost i altres elements, però el que ha canviat radicalment aquests anys és la política fiscal", ha defensat Argimon. Malgrat tot, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, s'ha mostrat preocupada pel fet que un 14% dels infants d'entre 6 i 12 anys presenta obesitat i el 40%, excés de pes, motiu pel qual ha subratllat les mesures preses per revertir-ho, com la revisió dels menjadors escolars, la promoció de la fuita i la verdura i l'activitat física i la incorporació de 150 nutricionistes a l'atenció primària.
Tot i això, mentre un 32% d'infants de 3 a 14 anys destinen almenys dues hores al dia a l'oci actiu, un 46% en dedica una a l'oci sedentari -davant d'una pantalla-, un percentatge que va augmentar amb la pandèmia sobretot en els nens, entre els quals aquesta proporció s'enfila fins al 53%. Cabezas ha celebrat, per altra banda, que els últims anys ha caigut del 23% al 9% la quantitat d'infants de fins a 14 anys que convivia amb alguna persona que fuma. El consum de tabac ha descendit també, fins al 23%, i ha augmentat l'adhesió a la dieta mediterrània (57%) i l'activitat física saludable (84%). Compaginar tots els bons hàbits, ha destacat citant un estudi, poden permetre als homes guanyar 14 anys de vida saludable i a les dones, 12 anys.
Una altra dada que satisfà Argimon de l'Enquesta de Salut de Catalunya -la qual es fa anualment a quasi 5.000 persones- és que, per primer cop des del 2015, cau la proporció d'aquells que tenen contractada una mútua privada. Ho fa del 32% al 29%, retornant als nivells previs a la pandèmia. "Era preocupant, perquè ens podríem començar a trobar amb sistemes duals", ha apuntat el conseller, un fet que avisa que "podria ser el final d'un sistema públic de salut". Els increments previs es deuen a la promoció de "pòlisses que donen molt poc servei" i ha apostat per treballar per retornar als nivells del 2015, quan escassament un 25% de catalans disposava de mútua.
El sondeig també conclou que un 79% de persones valora de forma positiva el seu estat de salut, malgrat que un 38% declara algun problema crònic i un 50% té excés de pes. Segons la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, el 23% d'enquestats pateix malestar emocional i un 9%, depressió moderada o greu, uns percentatges que s'incrementen en el cas de les dones, la gent gran, les classes socials desafavorides i amb estudis de primària o sense estudis.
De fet, el pitjor estat de salut entre les persones més desafavorides és una tònica en bona part dels indicadors, un fet que, segons Argimon, no es resol només contractant més personal sanitari: "O ataques d'arrel les desigualtats socials i econòmiques o no resoldrem les desigualtats que impacten sobre la salut, i Espanya -i també Catalunya- és un país molt desigual dins el marc d'Europa".
Pel que fa als infants de 4 a 14 anys, un 9% té probabilitats de patir problemes de salut mental. És un percentatge que ha anat augmentant els darrers anys, ja abans de la pandèmia, malgrat que aquesta última enquesta apunta a una lleu millora respecte les xifres recollides en els pitjors moments del coronavirus. Igualment, Plaza ha destacat que el 2021 hi ha hagut els majors increments dels últims anys en percepció positiva cap a les persones amb problemes de salut mental.