24
de novembre
de
2018, 16:30
Actualitzat:
16:32h
"Si tanquessin els bars, la gent beuria al carrer". Són paraules del Martín, el nom fictici d’un ex drogodependent que analitza així de gràficament les conseqüències del tancament de narcopisos a Barcelona. Dit d’una altra manera: encara que es clausurin espais clandestins de venda de droga, el consum no disminuirà.
Els números li donen la raó. Durant els deu dies posteriors a l’Operació Bacar, el Centre d'Atenció i Seguiment de Drogodependències (CAS) més proper als pisos clausurats, la Sala Baluard, va doblar les atencions diàries a les persones drogodependents. De 35 van passar a 70, a causa dels usuaris de narcopisos que hi van recórrer en un moment en què la sala obria les 24 hores del dia.
Barcelona té quinze Centres d'Atenció i Seguiments de Drogodependències (CAS), que ofereixen serveis de tractament per deixar la droga i n'hi ha vuit que també tenen sales de consum de drogues, conegudes popularment com a narcosales. Els professionals que hi treballen, però, reneguen del terme per l’estigmatització que consideren que duu implícita.
Condicions de consum
A les sales, els consumidors tenen la possibilitat de consumir d’una forma més segura i amb l’acompanyament de personal sanitari. El 2017 a les sales de Barcelona es van atendre vint-i-una sobredosis, que haurien tingut unes conseqüències molt més greus per als consumidors, fins i tot la mort, si s’haguessin produït en altres espais. "És una bona notícia que es tanquin narcopisos perquè allà les condicions de consum no són segures", assegura la comissionada de Seguretat de Barcelona, Gemma Tarafa.
Per la seva banda, l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que gestiona la Sala Baluard, reivindica el servei més enllà de les operacions policials. "La intervenció policial no farà que un drogodependent deixi de ser-ho", avisa la directora tècnica de l'entitat, Felisa Pérez.
Després d’un operatiu, el consum no s’elimina, sinó que es desplaça allà on hi ha menys pressió policial, fins i tot fora de Barcelona. En aquests casos, un dels destins més habituals dels consumidors és el barri de la Mina. Sense anar més lluny, el CAS adrianenc El Lokal va atendre el 2017 més usuaris que tota la resta de sales de Catalunya juntes.
Xeringues netes als narcopisos
"Suposo que és difícil conèixer amb antelació les previsions de clausura de narcopisos, però evidentment ens aniria molt bé saber-ho", afirma Pérez, directora tècnica de l'ABD. En la mateixa línia s’expressa la cap del servei del CAS Lluís Companys, Patricia Colomera, que assegura que això els permetria oferir una millor atenció davant un eventual repunt de consumidors.
En qualsevol cas, tant Colomera com Pérez coincideixen a l’hora d’assenyalar que el gran repte és atraure als CAS les persones que consumeixen en narcopisos. Segons la responsable del CAS Lluís Companys, el fet que el consum de la droga sigui immediat després de la compra, o la impossibilitat d’accedir a sales de consum durant les 24 hores, dificulta poder oferir un consum més segur. “Tots els CAS de Barcelona haurien de tenir sales de consum i ampliar el seu horari”, diu Colomera. Mentre això no s’aconsegueix, es confia en el boca-orella i en la feina dels treballadors socials de les sales i l’Ajuntament per convèncer els consumidors que s’apropin al CAS.
I si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Colomera i Pérez expliquen que el material de consum esterilitzat que ofereixen als seus centres ha arribat en molts casos als narcopisos. “Els usuaris o persones enviades en venen a buscar; nosaltres oferim un consum segur, no fiscalitzador”, relata. Per la seva banda, Pérez reivindica que els mateixos usuaris dels narcopisos puguin exercir d’”agents de salut”.
El Martín, mentrestant, ofereix un contrapunt a la valoració positiva del tancament dels narcopisos. "Si hi ha pisos on es ven i es consumeix saps on són els consumidors i els pots anar a buscar i treballar amb ells", diu. "Molts cops, es volen drogar amb les seves normes i condicions, i si no els localitzem continuarà sent així", afegeix.
Els obstacles a la rehabilitació
La meta dels CAS és poder oferir un tractament de rehabilitació a les persones drogodependents, però la realitat és que encara són pocs els que entren en aquesta fase. A Baluard la mitjana d’usuaris que se sotmeten a tractament és del 10% i per a Colomera les raons són clares. "No podem potenciar abandons del consum si la gent dorm al carrer", diu. "Si estic pendent de no ser agredit, com he de fer un tractament?", es pregunta.
En aquest sentit, reclama a l’administració facilitar que les persones drogodependents tinguin les necessitats bàsiques cobertes. Una opció, apunta, seria disposar d’albergs municipals o d’entitats on es pogués consumir de forma segura en el seu interior.
Colomera, doncs, defensa que disposar d’un sostre és bàsic per poder encarar el repte de rehabilitar-se. El testimoni del Javier, el nom fictici d’un altre drogodependent, ho corrobora. "Jo visc al carrer i consumeixo al carrer; molts cops he compartit la cassoleta que faig servir per drogar-me", explica.
Per la seva banda, el subdirector de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, preveu que a mesura que es vagin tancant narcopisos, els consumidors s’aniran apropant als CAS i defensa l'actual política de reducció de danys a Catalunya. "Tenim centres de reducció de danys, comunitats de consum, oferim tractaments substitutius amb substàncies com la metadona i subministrem material esterilitzat", recorda. Algunes veus, però, consideren que no n’hi ha prou.
Una d'elles és Joan Carles March, professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública i promotor de l’únic programa a l’estat espanyol que ha ofert tractament amb heroïna a persones drogodependents més enllà d’una prova pilot. "Som excessivament conservadors en les polítiques de reducció de danys", considera, alhora que posa dos exemples: "La metadona no ha arribat a les farmàcies i els tractaments amb heroïna no han tingut continuïtat".
Per a March, a Barcelona i arreu de l’estat espanyol es mantenen vigents les polítiques públiques de drogodependències dels anys 80 i reclama fer passos endavant. Alguns, podrien arribar aviat. Per començar, tal com va avançar Nació Digital, la Generalitat estudia impulsar un assaig clínic de tractament ambulatori amb heroïna.
Mentrestant les urgències continuaran sent les mateixes. "Com menys polítiques de reducció de danys hi hagi, més es fomenta el cercle viciós de consumir, aconseguir diners i tornar a consumir", diu el Martín. "Hem de tenir clar que la droga és un problema de salut pública", conclou el Javier.
Els números li donen la raó. Durant els deu dies posteriors a l’Operació Bacar, el Centre d'Atenció i Seguiment de Drogodependències (CAS) més proper als pisos clausurats, la Sala Baluard, va doblar les atencions diàries a les persones drogodependents. De 35 van passar a 70, a causa dels usuaris de narcopisos que hi van recórrer en un moment en què la sala obria les 24 hores del dia.
Barcelona té quinze Centres d'Atenció i Seguiments de Drogodependències (CAS), que ofereixen serveis de tractament per deixar la droga i n'hi ha vuit que també tenen sales de consum de drogues, conegudes popularment com a narcosales. Els professionals que hi treballen, però, reneguen del terme per l’estigmatització que consideren que duu implícita.
Condicions de consum
A les sales, els consumidors tenen la possibilitat de consumir d’una forma més segura i amb l’acompanyament de personal sanitari. El 2017 a les sales de Barcelona es van atendre vint-i-una sobredosis, que haurien tingut unes conseqüències molt més greus per als consumidors, fins i tot la mort, si s’haguessin produït en altres espais. "És una bona notícia que es tanquin narcopisos perquè allà les condicions de consum no són segures", assegura la comissionada de Seguretat de Barcelona, Gemma Tarafa.
"És una bona notícia que es tanquin narcopisos perquè allà les condicions de consum no són segures", assegura Gemma Tarafa, comissionada de Seguretat de Barcelona
Per la seva banda, l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que gestiona la Sala Baluard, reivindica el servei més enllà de les operacions policials. "La intervenció policial no farà que un drogodependent deixi de ser-ho", avisa la directora tècnica de l'entitat, Felisa Pérez.
Després d’un operatiu, el consum no s’elimina, sinó que es desplaça allà on hi ha menys pressió policial, fins i tot fora de Barcelona. En aquests casos, un dels destins més habituals dels consumidors és el barri de la Mina. Sense anar més lluny, el CAS adrianenc El Lokal va atendre el 2017 més usuaris que tota la resta de sales de Catalunya juntes.
Xeringues netes als narcopisos
"Suposo que és difícil conèixer amb antelació les previsions de clausura de narcopisos, però evidentment ens aniria molt bé saber-ho", afirma Pérez, directora tècnica de l'ABD. En la mateixa línia s’expressa la cap del servei del CAS Lluís Companys, Patricia Colomera, que assegura que això els permetria oferir una millor atenció davant un eventual repunt de consumidors.
En qualsevol cas, tant Colomera com Pérez coincideixen a l’hora d’assenyalar que el gran repte és atraure als CAS les persones que consumeixen en narcopisos. Segons la responsable del CAS Lluís Companys, el fet que el consum de la droga sigui immediat després de la compra, o la impossibilitat d’accedir a sales de consum durant les 24 hores, dificulta poder oferir un consum més segur. “Tots els CAS de Barcelona haurien de tenir sales de consum i ampliar el seu horari”, diu Colomera. Mentre això no s’aconsegueix, es confia en el boca-orella i en la feina dels treballadors socials de les sales i l’Ajuntament per convèncer els consumidors que s’apropin al CAS.
El material esterilitzat dels CAS ha arribat als narcopisos a través dels usuaris Foto: A.M.
I si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Colomera i Pérez expliquen que el material de consum esterilitzat que ofereixen als seus centres ha arribat en molts casos als narcopisos. “Els usuaris o persones enviades en venen a buscar; nosaltres oferim un consum segur, no fiscalitzador”, relata. Per la seva banda, Pérez reivindica que els mateixos usuaris dels narcopisos puguin exercir d’”agents de salut”.
El Martín, mentrestant, ofereix un contrapunt a la valoració positiva del tancament dels narcopisos. "Si hi ha pisos on es ven i es consumeix saps on són els consumidors i els pots anar a buscar i treballar amb ells", diu. "Molts cops, es volen drogar amb les seves normes i condicions, i si no els localitzem continuarà sent així", afegeix.
Els obstacles a la rehabilitació
La meta dels CAS és poder oferir un tractament de rehabilitació a les persones drogodependents, però la realitat és que encara són pocs els que entren en aquesta fase. A Baluard la mitjana d’usuaris que se sotmeten a tractament és del 10% i per a Colomera les raons són clares. "No podem potenciar abandons del consum si la gent dorm al carrer", diu. "Si estic pendent de no ser agredit, com he de fer un tractament?", es pregunta.
En aquest sentit, reclama a l’administració facilitar que les persones drogodependents tinguin les necessitats bàsiques cobertes. Una opció, apunta, seria disposar d’albergs municipals o d’entitats on es pogués consumir de forma segura en el seu interior.
"Jo visc al carrer i consumeixo al carrer; molts cops he compartit la cassoleta que faig servir per drogar-me", assegura un drogodependent
Colomera, doncs, defensa que disposar d’un sostre és bàsic per poder encarar el repte de rehabilitar-se. El testimoni del Javier, el nom fictici d’un altre drogodependent, ho corrobora. "Jo visc al carrer i consumeixo al carrer; molts cops he compartit la cassoleta que faig servir per drogar-me", explica.
Per la seva banda, el subdirector de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, preveu que a mesura que es vagin tancant narcopisos, els consumidors s’aniran apropant als CAS i defensa l'actual política de reducció de danys a Catalunya. "Tenim centres de reducció de danys, comunitats de consum, oferim tractaments substitutius amb substàncies com la metadona i subministrem material esterilitzat", recorda. Algunes veus, però, consideren que no n’hi ha prou.
El gran objectiu dels CAS és captar els usuaris dels narcopisos Foto: A.M.
Una d'elles és Joan Carles March, professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública i promotor de l’únic programa a l’estat espanyol que ha ofert tractament amb heroïna a persones drogodependents més enllà d’una prova pilot. "Som excessivament conservadors en les polítiques de reducció de danys", considera, alhora que posa dos exemples: "La metadona no ha arribat a les farmàcies i els tractaments amb heroïna no han tingut continuïtat".
Per a March, a Barcelona i arreu de l’estat espanyol es mantenen vigents les polítiques públiques de drogodependències dels anys 80 i reclama fer passos endavant. Alguns, podrien arribar aviat. Per començar, tal com va avançar Nació Digital, la Generalitat estudia impulsar un assaig clínic de tractament ambulatori amb heroïna.
Mentrestant les urgències continuaran sent les mateixes. "Com menys polítiques de reducció de danys hi hagi, més es fomenta el cercle viciós de consumir, aconseguir diners i tornar a consumir", diu el Martín. "Hem de tenir clar que la droga és un problema de salut pública", conclou el Javier.