Xavier Trias desquadrava les estratègies de comunicació política en una era en què els gestos es mesuren amb bàscules de precisió. Per això, el dia 15 de maig de 2023, a menys de dues setmanes per a les eleccions municipals a Barcelona, el cap de files de Junts va poder dir que compartia "model de societat" des d'un "punt de vista econòmic" amb un dels seus principals rivals electorals, el PSC. En un moment de confrontar, a Trias no li va importar deixar anar un fil de complicitat. Els mesos següents, juntaires i socialistes van exhibir sintonia en alguns punts, mentre no s'acaba d'aclarir cap on aniria el mandat. Dos anys més tard, l'escenari és tot el contrari. Les mesures en què Collboni pensava poder comptar amb Junts s'han trobat amb un allunyament a última hora, amb un encariment dels pactes o exigències sobrevingudes. La darrera prova ha estat el plenari d'aquest juny.
Amb el mig mandat travessat, Junts ha endurit la posició amb el govern socialista. I, de retruc, això ha portat el grup municipal a assumir contradiccions respecte als consensos que havia anat repetint els anys previs. Tant juntaires com socialistes havien defensat la urgència de "flexibilitzar" la reserva obligatòria del 30% d'habitatge protegit a nous edificis i grans rehabilitacions, especialment durant la campanya dels últims comicis. També les dues forces havien mostrat sintonia amb la incorporació de les pistoles Taser a la Guàrdia Urbana. O amb la voluntat d'endurir algunes sancions de l'ordenança de convivència i civisme. Tanmateix, de moment, Junts no ha arribat a cap gran acord amb el PSC en les carpetes coincidents.
Les Taser: una negociació ensorrada a última hora
Aquest divendres, en una votació que ha agafat per sorpresa diversos regidors, la formació liderada per Jordi Martí Galbis (Junts) s'ha oposat a la proposta de reglament municipal perquè la Guàrdia Urbana comenci a utilitzar pistoles Taser. Això ha impedit l'avenç de la mesura i, tot seguit, ha comportat un estira-i-arronsa als passadissos de l'Ajuntament.
El tinent d'alcaldia Albert Batlle ha criticat el grup municipal juntaire per haver-se apartat a l'últim moment d'un acord que públicament no havia rebutjat. Especialment, tenint en compte que Junts defensa amb insistència l'arribada de les armes de descàrregues elèctriques al cos municipal. Batlle ha acusat Martí Galbis d'haver tingut "una setmana de glòria" -en referència al trencament de les negociacions per la reforma del 30% de l'habitatge protegit- i ha assenyalat l'actitud intermitent de Junts com una conseqüència de "problemes interns" i de "manca de lideratge i projecte".
Per contra, Jordi Martí Galbis ha acusat Batlle de mentir. També ha matisat que va haver-hi una trucada aquest mateix dijous, a un dia de la votació, en què ell mateix hauria expressat al tinent d'alcaldia la preocupació de "tres sindicats" que voldrien formar part del redactat final del reglament de les pistoles elèctriques. I li va demanar que retirés el punt de l'ordre del dia del plenari d'aquest divendres. Aquesta exigència d'última hora, però, ha caigut malament el grup socialista, que fa mesos que negocia l'esborrany del reglament, i ha mantingut la votació. Finalment, la proposta no ha tirat endavant, i ha quedat en incògnita si les dues forces es posaran d'acord per desbloquejar l'arribada de les Taser a la policia local barcelonina. Sigui com sigui, els juntaires tampoc no han aclarit quin és el punt que indigna els sindicats o què els "desprotegeix" en les seves intervencions públiques.
L'equilibri de Junts i les negociacions desbordades
Aquest nou tarannà, amb més tibantor, té dues derivades. D'una banda, permet a Junts tirar endavant -juntament amb gairebé tota l'oposició- reprovacions al govern Collboni per no arribar a grans acords que permetin als socialistes complir promeses. Però, d'altra banda, exhibeix les contradiccions dels juntaires amb el seu electorat, ja que tampoc participen d'alguns canvis que asseguraven que eren urgents.
En alguns casos, a més, l'estira-i-arronsa es produeix amb peticions que no tenen relació directa amb la carpeta que es vol modificar. Un exemple és la reforma de la reserva obligatòria del 30% d'habitatge de protecció oficial als nous edificis o grans rehabilitacions. En aquest cas, malgrat defensar la urgència d'aquest canvi, una de les grans reclamacions de Junts per votar a favor de la modificació urbanística en les negociacions va ser que Collboni acceptés reduir l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI) a la ciutadania. Més concretament, els juntaires reclamaven que la rebaixa fos del 4%. Finalment, a l'hora d'explicar que donaven per trencades les converses, ells mateixos van explicar que els socialistes s'havien mostrat disposats a reduir-lo un 2%, una xifra insuficient per a les seves expectatives. Tant Foment del Treball com l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) han sortit a protestar i han lamentat que l'acord hagi embarrancat per "la xocolata del lloro".
El paper de Junts, més dur del que podia semblar a principis de mandat, quan encara no se sabia si arribarien a poder compartir govern amb el PSC, té diverses causes interrelacionades. Hi pesa la cursa ja iniciada cap a les eleccions del 2027 i la necessitat de distanciar-se de l'executiu actual, però també el fet que encara no hi hagi un líder municipal fort de cara als pròxims comicis. Mentre que Jordi Martí Galbis assegurava en una entrevista a Nació que volia arribar al juny d'aquest any amb la papereta resolta de qui seria el candidat de Junts a les pròximes eleccions municipals i volia obrir el procés al gener, encara no hi ha res clar. Regidors del grup municipal que han expressat la voluntat de mantenir-se en la lluita per liderar la formació, com Josep Rius o el mateix Martí Galbis, conviuen amb perfils amb interès com Victòria Alsina. També esperen que s'aclareixin les possibles veus de l'arribada d'un nou candidat de fora de la institució local i han circulat els noms d'Artur Mas o Joaquim Forn.
Mentre no hi ha un pes clar per als pròxims anys, les decisions municipals continuen bevent en gran part de la postura escollida pel líder del partit a escala nacional, Carles Puigdemont. L'expresident a l'exili va arribar a vetar l'entrada de Junts a un govern amb Jaume Collboni. Ara tampoc veu amb bons ulls els pactes amb els socialistes en carpetes simbòliques, una màxima que manté també al Parlament, però no a l'Estat, on és una peça clau de la supervivència de Pedro Sánchez.
De moment, a Barcelona, les grans enteses es fan esperar. Ni BComú ni Junts volen compartir fotografia amb el PSC, que acusa la minoria de 10 regidors al consistori. La complicitat d'ERC és insuficient per arribar a la majoria. La tensió entre socialistes i juntaires creix mentre els sectors econòmics i securitaris que hi confiaven s'ho miren amb estranyesa.
Una de les curiositats d'aquesta llunyania accentuada és la manca d'imatges conjuntes entre el cap de files de Junts i el del PSC a Barcelona. L'hemeroteca només deixa recentment una imatge en què apareixen plegats Collboni i Martí Galbis, és a l'homenatge a les monges clarisses del monestir de Pedralbes. Distàncies mesurades.
