El decret per limitar els pisos turístics aixeca polseguera al territori

A Catalunya hi ha28.000 pisos turístics repartits en 47 municipis que hauran de tancar en els pròxims anys. La Generalitat ha marcat un topall d'un màxim de 10 pisos d'habitatge d'ús turístic (HUT) per cada 100 habitants, per tal de garantir l'accés a l'habitatge. Les poblacions més afectades per la nova normativa que acaba amb l'actual sistema de llicències són algunes de les més turístiques de la costa catalana com Cadaqués, Cambrils, Salou, l'Ametlla de Mar, Roses o Palafrugell, o també del Pirineu com Alp, Naut Aran o Alt Àneu, entre d'altres. 

Les reaccions del territori a l'anunci de la Generalitat no han tardat a arribar i algunes associacions i gremis turístics valoren la nova regulació de llicències com una "expropiació encoberta". És el cas de l'Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre (AAT). El seu president, Joan Calvet, considera la mesura "d'irresponsable". Tampoc hi està d'acord l’alcalde de Salou, Pere Granados, qui assegura que el decret s’acabarà impugnat jurídicament, perquè molts propietaris recorreran la normativa.

En la mateixa línia s'expressa el president de la Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur), David Riba, que estudia emprendre "la via legal" contra el decret del Govern. Riba afirma que el que "més amoïna" és "la caducitat de les llicències existents". La patronal del sector sosté que l'impuls de la llei "no disposa d'estudis ni anàlisi detallada del fenomen" d'habitatges per a ús turístic i tampoc de la seva afectació al parc total d'immobles. L'organització també apunta que fins a 80.000 famílies propietàries d'aquests pisos podrien exigir compensacions a la Generalitat. A la vegada, indica que aquesta modificació de la llei d'urbanisme podria eliminar el 80% d'habitatges turístics a Catalunya en cinc anys i recorda que és un àmbit que genera el 2,94% del PIB turístic.  

A la Garrotxa els pisos turístics s'han triplicat en set anys però Turisme Garrotxa no ho considera un problema, tot i que admet que en alguns pobles, aquests habitatges resten possibilitats de lloguer. No obstant això, consideren important evitar zones on s'acumulin pisos per a turistes. De fet, el conjunt del sector turístic de Girona considera que la regulació és una "negligència" perquè no es fonamenta en l'emergència residencial i no creuen que incideixi en facilitar a l'accés a l'habitatge. Han avisat que el nou decret d'apartaments anunciat aquesta setmana suposarà la pèrdua de 5.000 llocs de treball a la zona. El president del Col·legi d'API a Girona, Joan Company, ha assegurat que la normativa implicarà la pèrdua de 500.000 visitants a la demarcació gironina.

L'impacte que tindrà el nou reglament depèn del prisma des d'on es miri. Per al sector turístic tindrà un impacte "molt negatiu" en els sectors del comerç i de la restauració, sobretot, en aquells municipis on el turisme és l’activitat econòmica predominant. Per altres, l'impacte serà positiu per poder garantir el dret a l'accés a l'habitatge en zones on l'acumulació de pisos amb llicència turística, ho dificulta.

És el cas de la ciutat de Tarragona, que seguirà amb la moratòria i el pla especial d'usos, a l'espera que entri en vigor la nova regulació autonòmica. "És un decret que ens sona bé i que és una part de la solució al problema dels habitatges d'ús turístic", comenta el regidor Nacho García. En la mateixa línia es troba Solsona, on el govern d'ERC i la CUP han aprovat suspendre les llicències de pisos turístics, precisament per mirar de revertir la manca d'accés a l'habitatge a la ciutat.

També s'han començat a prendre mesures a Tremp o Sort, on han suspès durant un any les llicències per a nous pisos per tal de redactar una ordenança municipal pròpia. Per altra banda, els ajuntaments de Rialp, la Torre de Capella, i també el de Talarn, han limitat el nombre d'allotjaments d'aquesta mena que pot haver-hi als seus municipis.

Així doncs, amb la nova llei -que serà d'aplicació immediata- es passarà de demanar llicències amb una simple comunicació, a atorgar els permisos per concurrència, com els concursos públics. Així doncs, els governs municipals dels 262 municipis inclosos a la norma ja no podran atorgar cap llicència turística nova fins que no s'adaptin al nou marc regulador establert pel Govern que justifiqui que no està en risc el dret a l'habitatge del municipi i aleshores sí, podran atorgar llicències turístiques per cinc anys.