El Govern estendrà les beques Equitat als màsters universitaris coneguts com a "habilitants" a partir del curs vinent. El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha presentat aquest dijous a la tarda el decret de preus davant dels mitjans de comunicació. El document, que ja havia avançat en exclusiva NacióDigital i que aquest matí ha estat presentat al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), concreta els objectius que el Parlament i la Generalitat es van fixar al març en l'aprovació de la llei d'acompanyament dels pressupostos. El decret aprofundeix en les intencions detallades als comptes públics.

La norma, aprovada de braçet amb els números del Govern tres mesos enrere, establia dues màximes: estendre el model de les beques Equitat als màsters i augmentar un 30% els descomptes als estudiants de grau dels trams 1 i 2, els que comprenen les unitats familiars amb ingressos més baixos. El projecte de decret que el conseller i el secretari d'Universitats i Recerca ha presentat aquest matí a tots els rectors i agents socials presents a la taula del CIC contempla aquests dos objectius, però amb alguns matisos, especialment en el cas dels postgraus, tal i com ja havia apuntat la informació d'aquest diari.

El decret preveu estendre el sistema de beques als màsters, però només per a aquells que "habiliten per a l'exercici d'activitats professionals regulades". És a dir: titulacions oficials que obren les portes d'un determinat sector als estudiants de grau. És el cas dels màsters en advocacia, en arquitectura o en la majoria d'enginyeries, així com el de formació del professorat i el de psicologia. El motiu? Doncs perquè un graduat en Dret sense el màster en advocacia no podria exercir com a lletrat, per exemple. I el mateix per als futurs arquitectes, enginyers o psicòlegs.

Així doncs, el sistema de beques Equitat no s'estendrà a tots els màsters, sinó només a aquells que són considerats habilitants i que el mateix projecte de decret desgrana en l'annex 4. A més, els descomptes tampoc seran equivalents als dels graus. Un estudiant que cursa una carrera i forma part del tram 1 de la beca Equitat pot arribar a pagar només un 20% del preu de la matrícula (l'estalvi, per tant, és del 80%). En canvi, la rebaixa del cost en el cas dels màsters es limitarà a un 25% com a màxim.

El projecte de decret també preveu aprofundir en els descomptes per aquells estudiants de grau amb un nivell de renda més baix, tal com ja apuntava la llei d'acompanyament dels pressupostos. En aquest cas, el document és una simple concreció del que fixava la norma: els joves compresos en els trams 1 i 2 de les beques pagaran a partir del curs vinent un 30% menys. De fet, aquest dilluns el secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ja va avançar que el decret incorporaria aquesta rebaixa en la primera reunió del pacte nacional per a la universitat.

Un impacte limitat

Les millores que introdueix el document responen, en part, a les demandes de la comunitat universitària, que ha reclamat insistentment una rebaixa dels preus dels graus i dels màsters per als estudiants amb menys recursos. Ara bé, el descompte del 30% en els trams 1 i 2 de les beques Equitat només afectarà al voltant de 9.000 estudiants, un 5% del total, segons les dades del mateix Departament d'Empresa i Coneixement. L'impacte de la rebaixa en els màsters habilitants també serà limitada, perquè només els cursen un 20% del total de joves que es matriculen a algun postgrau.

Per Baiget, però, el decret de preus pel curs vinent representa "un nou avenç en la tarificació social, especialment de cara a les rendes més baixes". "La política del Govern demostra la voluntat de continuar incidint en el caràcter redistributiu del sistema", ha assenyalat el conseller. Baiget també ha reclamat al govern espanyol que traspassi les beques que encara controlen des del ministeri d'Educació. Segons el titular d'Empresa i Coneixement, si l'Estat fes arribar a la Generalitat el pressupost que s'associa als ajuts encara no cedits, el Govern disposaria de 150 milions d'euros més per a beques.

L'impacte econòmic de les rebaixes rondarà els 12 milions d'euros, segons Baiget. Són recursos que les universitats deixaran d'ingressar, però el conseller ja ha avançat que taparan el forat augmentant la inversió que el Govern destina als centres del sistema públic. "Tot això ho hem pogut fer ara perquè tenim uns pressupostos amb una partida addicional que ens permet finançar una política de tarifació social exitosa", ha remarcat el titular d'Empresa i Coneixement.

Els preus es mantenen

El projecte de decret que s'ha fet arribar als membres del CIC manté els preus màxims. El Govern ja ha defensat en més d'una ocasió que no té la voluntat de rebaixar-los perquè la seva intenció és continuar aprofundint en el sistema de beques. La llei d'acompanyament del Parlament instava la Generalitat a augmentar un 30% els descomptes pels trams 1 i 2. La norma associada als comptes públics va deixar enrere la moció aprovada a la mateixa cambra catalana mesos enrere que reclamava al Govern una rebaixa en tots els nivells, no només els que afecten els estudiants amb rendes més baixes.

Moratòria de quatre anys pel B2 d'anglès

El Govern també ha acceptat en la reunió del CIC d'aquest dijous establir una moratòria de quatre anys abans que sigui obligatori acreditar el nivell B2 d'anglès per obtenir un títol universitari. El conseller ha reconegut que els rectors li havien demanat "sensibilitat" per evitar que el 25% d'estudiants que no han assolit aquesta qualificació "es quedin pel camí". "Som receptius a la petició i per això establim aquesta moratòria", s'ha justificat Baiget, que també ha llençat un dard a les universitats: "No han fet els esforços positius necessaris perquè l'obligatorietat del B2 es pogués implamentar ja".

El 2013 el llavors conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va aprovar un decret que obligava els graduats el curs 2017-2018 a acreditar el nivell B2 d'anglès per poder obtenir el títol. Les universitats alerten, però, que gairebé una quarta part dels alumnes del conjunt del sistema no podran assolir aquests coneixements i han demanat al Govern un replantejament. Baiget hi ha accedit amb l'aprovació de la moratòria de quatre anys, però "premiarà" els estudiants que tinguin el nivell amb una menció especial al títol. "Els joves que han fet l'esforç d'obtenir la certificació del B2 mereixen un reconeixement", ha subratllat el conseller.