Com va avançar NacióDigital, el Govern ha presentat aquest divendres la nova estratègia catalana per a l'acollida i la inclusió dels menors estrangers no acompanyats (MENA), que busca donar resposta eficient a la previsió d'arribada de 5.526 joves aquest 2019, una xifra considerablement més alta que la del 2018, que s'ha tancat al voltant dels 3.700 nouvinguts.

El conseller d'Afers Socials, Chakir El Homrani, ha destacat que bona part de l'estratègia se centra en preparar els joves per la seva emancipació i per això, més enllà de les places i els centres que s'hauran d'obrir i dels quals, no s'han concretat xifres, l'estratègia aposta pels pisos tutelats i els recursos que puguin ajudar als joves a construir el seu projecte ''itinerari''.

Segons el conseller, aquest 2019 s'ha de ''passar de la lògica de l'emergència'' a un dels aspectes que més preocupa l'administració, com és ''l'emancipació''. Per això proposa un exercici de pro activitat, més enllà de les respostes reactives, per centrar la mirada no només en l'entrada al sistema sinó al que és ''clau'', la capacitat que aquests nois i noies puguin sortir del sistema amb la garantia que no sigui vulnerables. 

A data d'1 de gener de 2019, la DGAIA tenia 9.736 infants i adolescents tutelats, un 54% són joves d'entre 15 i 17 anys i un 67% són nois. Del total, el 35,1% són migrants sense referents familiars, cosa que suposa que s'ha tancat el 2018 amb 3.450 MENA al sistema de protecció. N'han arribat però, 3.569. La diferència respon als joves que han marxat a altres països o que han fugit dels centres. La gran quantitat de joves a punt de complir la majoria d'edat ha fet replantejar, entre altres aspectes, el plantejament de l'acollida dels joves migrants. 

Per això, El Homrani ha explicat que hi ha previsió d'obrir nous centres i crear noves places per als MENA, però que la nova estratègia feta pública aquest divendres, se centra en la creació de pisos i recursos que es basin en l'autonomia dels joves per donar-los les eines necessàries per completar el seu projecte vital. Per El Homrani, aquestes places en pisos també és una manera de crear places als centres. Un altre des projectes cabdals és la creació d'un centre per fer la primera acollida fora de les comissaries. 

En la presentació d'aquesta nova estratègia i acollida i inclusió, no s'ha concretat la partida pressupostària amb què es podrà comptar. El titular d'Afers Socials ha explicat que de moment, el projecte de pressupostos encara s'està negociant però ha volgut avançar que el Departament que dirigeix serà el segon departament amb un augment més gran de pressupost, al voltant del 9% des dels darrers comptes públics i és l'increment ''més important'' del departament en l¡àmbit de la DGAIA. 

Chakir també ha tornat a reclamar que els processos administratius de regularització siguin més àgils; actualment depenen del govern espanyol i ha critica que la delegació del govern espanyol a Catalunya ha reclinat participar en les taules de treball per enllestir aquest document. A més ha qualificat de ''vergonyós'' que l'Estat s'hagi ''desentès'' dels menors en adjudicar a Catalunya un ajut pressupostari de 2 MEUR, la tercera comunitat després d'Andalusia i el País Basc, en un any on s'han creat més de 2.000 places per fer front a l'emergència. 

Casos d'èxits 

La presentació de la nova estratègia del Govern ha comptat amb la participació d'alguns joves extutelats que han passat pels centres de la DGAIA des que han arribat a Catalunya. És el cas d'en Iassin, de 19 anys i provinents del Marroc, que va arribar a Catalunya quan en tenia més de 17 i està molt agraït de l'ajuda que ha rebut al país. Després de navegar en pastera durant hores pel Mediterrani va arribar a les costes andaluses i finalment va acabar a Barcelona. 

L'acollida abans dels 18 va ser en centre i després ha passat a viure a un pis tutelat. Reconeix que va fer la majoria d'edat no el van ''abandonar'' i li van fer seguiment per aconseguir els papers. Admet que ''res és fàcil'' i ànima als joves com ell a esforçar-se per sortir-se'n. Considera clau aprendre la llengua, per poder treballar i per això diu que aquí no s'hi ve ''de vacances'' sinó a buscar ''un futur millor''. Les seves expectatives són formar-se com a educador i poder ajudar a més joves com ell.