Les presons confisquen droga als interns una mitjana de tres cops al dia

El programa lliure de drogues de Justícia atén 2.700 reclusos durant el 2024 i 1.500 en el primer semestre de 2025

Publicat el 12 d’agost de 2025 a les 07:49

Les presons catalanes confisquen droga als interns una mitjana de tres cops al dia. Segons les dades del Departament de Justícia obtingudes per l'ACN a través d'una sol·licitud d'informació pública, les autoritats recullen 13.447 intervencions d'estupefaents entre el 2014 i el juny del 2025. El cànnabis i els seus derivats dominen les confiscacions, tant en nombre com en pes, ja que 11.510 del total d'accions (un 85%) estan relacionades amb aquesta planta.

En aquest context, el programa lliure de drogues que impulsa el Departament de Justícia va atendre 2.746 reclusos el 2024 i aquest 2025 ja n'ha ajudat 1.555. Ofereix un enfocament voluntari, personalitzat i integral que, a banda de l'abstinència, busca la reinserció i la reducció de la reincidència delictiva.

Un total de 5.545 confiscacions en el mateix període han estat d'haixix, 3.009 de resina de cànnabis, 1.187 de tetrahidrocannabinol –el principal compost psicoactiu que es troba a la planta–, 859 de restes de cànnabis i n'hi ha hagut un miler més etiquetades com a marihuana o cànnabis. Entre les altres substàncies estupefaents més intervingudes es troben l'heroïna (en 864 ocasions), la cocaïna (523), fàrmacs per tractar l'ansietat (diverses benzodiazepines que en sumen unes 200 confiscacions), o drogues sintètiques com l'MDMA (40) i la ketamina (29).

En l'última dècada, exceptuant una caiguda coincidint amb els anys de la covid, el nombre d'intervencions anuals sempre s'han mogut entre les 1.200 i les 1.500 –entre tres i quatre cada dia–, i l'any passat es va arribar al rècord: 1.516. En el primer semestre d'aquest any, se n'han notificat 526. El nombre de comunicacions al jutjat també va tocar sostre el 2024, amb 469 casos que han arribat a la justícia. De moment, en la primera meitat del 2025 se n'han comptat 88.

Més tractaments per combatre les addiccions

D'altra banda, hi ha una lleugera tendència a l'alça en el nombre d'inicis de tractament ambulatori per drogodependències. Segons dades dels informes anuals del Departament de Salut sobre el tema, es van iniciar 699 tractaments als Centres d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) dels centres penitenciaris el 2023, l'últim any amb dades. Es tracta de la xifra més alta des del 2018 (720), i supera tots els anys pandèmics i la resta d'anys com a mínim des del 2016. El 2023, els tractaments iniciats a interns van representar al voltant del 5% del total als CAS del país. Es tracta d'una proporció similar al nombre de persones en tractament amb metadona, 399 del total de 6.512 a Catalunya el 2023 (6,1%).

La droga que principalment motiva l'inici dels tractaments per addiccions als estupefaents entre reixes és l'heroïna. Ho va ser en el 52,5% dels casos el 2023, en la línia dels anys anteriors. La cocaïna és el principal instigador en el 24,3% dels casos, per davant del tabac (7,3%), el cànnabis (7,15%) o l'alcohol (0,57%). En canvi, en el conjunt de CAS del país, gairebé tots fora de les presons, l'alcohol és el majoritari (44,4%), seguit per la cocaïna (23,6%), el cànnabis (13,8%), l'heroïna (4,5%) i el tabac (4,1%).

El sistema penitenciari català compta amb dos Centres d’Atenció i Seguiment de les drogodependències intrapenitenciaris. Un està a Brians 1 i l’altre a Brians 2 i ofereixen un servei equiparable al que proporcionen les unitats que existeixen fora de les presons. Aquests espais estan ubicats a dintre del centre penitenciari, tot i tractar-se d’un recurs sociosanitari de la Xarxa d’Atenció a Drogodependents. 

El recorregut terapèutic inclou un programa psicoeducatiu de 21 sessions, amb suport d’un equip multidisciplinari format per juristes, psicòlegs, educadors, personal sanitari i altres professionals. També incorpora activitats motivacionals complementàries, com ara propostes esportives, artístiques o culturals, que tenen un paper clau en el reforç positiu, l’autoconeixement i la consolidació de nous hàbits. Al llarg de tot el procés es fan controls periòdics d’orina, que permeten, tant als professionals com als reclusos, fer un seguiment del consum i de l'evolució cap a l’abstinència. 

Prevenció contra les drogues i alcoholisme

Dintre dels programes psicosocials també hi ha intervencions de promoció de la salut i de prevenció del consum de drogues destinat a interns que es troben en l’estadi precontemplatiu i contemplatiu per augmentar la percepció de necessitat de millora de la salut física i mental i de millorar les estratègies vinculades a la prevenció. En aquest sentit, es fan tallers i programes d’una durada d’entre 1 i 3 mesos.

Alhora, hi ha el programa d’alcoholisme, destinat a interns la problemàtica nuclear dels quals és l’abús o la dependència de l’alcohol. Sovint aquest abús és concomitant a l’abús o dependència d’altres substàncies, però s’inclou en aquest programa a aquells interns en què l’alcoholisme ha influït o és la base per a la comissió del delicte o és la substància primària que ha portat al consum d’altres drogues. Acostuma a durar uns 6 mesos.