El Grup Koiné nega que el manifest proposi l'«oficialitat única» del català

La plataforma Llengua i Cultura lamenta les "males interpretacions" i les "manipulacions" al text que li suposen "intencions que no té"

Publicat el 13 d’abril de 2016 a les 09:37

Presentació del manifest del Grup Koiné a la Universitat de Barcelona. Foto: ACN


El president de Llengua i República, Joaquim Arenas, ha fet públic un comunicat davant el debat suscitat pel manifest "Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent" signat per 275 persones. La plataforma lamenta les "males interpretacions" i "manipulacions" del manifest, atribuint-li "allò que no diu" i suposant-li "intencions que no té". Segons es recull en el comunicat, el text no proposava la definició d'una "oficialitat única" ni defensa el "monolingüisme", com asseguren que se li ha atribuït "de mala fe". "Això no vol dir que Llengua i República no tingui la seva proposta sobre aquesta qüestió, però el manifest no l'ha definida per deixar-ho obert a les possibles solucions", s'especifica en el comunicat.

El Grup Koiné, impulsor del manifest, ha expressat en el mateix comunicat que valora de manera positiva l'acollida del text i el debat que ha suscitat, unes reaccions que palesen, al seu entendre, un "interès viu".

Tanmateix, han lamentat les desqualificacions que no responen als arguments exposats. Així, defensen que el manifest no conté "cap expressió" que qualifiqui la població d'origen immigrant, ni l'època franquista, ni l'anterior o l'actual, de "colons", sinó que simplement remarca la "coneguda voluntat" del franquisme d'utilitzar-la "com a instrument involuntari de colonització lingüística". "Colonització lingüística" entenen que s'utilitza com una expressió equivalent a la de "substitució lingüística", com s'empra en l'ecolingüística.

Amb tot, sí que defensen que el català i l'occità a l'Aran esdevinguin en la futura república "l'eix integrador en un marc d'assumpció pública del multilingüisme" i reconeixen que el manifest denuncia "la ideologia política del bilingüisme" i no pas el fet que els individus parlin diverses llengües, una circumstància valorada com una "riquesa cultural que cal reconèixer i promoure".

Finalment, esgrimeixen que han públic un comunicat per "respecte" i "consideració" als 275 signants, tots ells acadèmics i professionals que han contribuït a la recuperació de la llengua del país i en consideració a les nombroses persones que s'adhereixen actualment al text malgrat les interpretacions "esbiaixades". "Volem agrair totes les opinions expressades, favorables o no al manifest, que han contribuït a enriquir-lo, matisar-lo o contradir-lo; sempre, però, des del respecte a la llibertat d'expressió", conclou el text.