Aquest dimarts s'obre el procés de preinscripció. Des d'avui i fins al 6 de juliol, els estudiants de Batxillerat o de formació professional podran matricular-se a alguns dels graus que ofereixen les universitats catalanes del sistema públic. Que acabin entrant a les opcions marcades dependrà de les notes que treguin en els processos de selecció, com ara la Selectivitat, per als alumnes de Batxillerat, o els exàmens d'accés, oberts a les persones més grans de 25 anys que volen cursar un grau. Sigui com sigui, les universitats ja han de tenir l'oferta acadèmica enllestida per aquestes dates perquè és ara quan els estudiants trien carrera i s'hi prematriculen.

Els graus es multipliquen, però el 3+2 s'encalla

L'oferta acadèmica del curs vinent serà una de les més grans dels últims anys. Les universitats presentaran fins a 22 nous títols per adaptar-se a un mercat cada vegada més canviant. N'hi haurà del camp tecnològic, com ara la carrera d'Enginyeria de l'Automoció que posaran en marxa, paral·lelament, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Vic (UVic), però també de l'humanístic, que amplia títols amb el grau en Patrimoni Artístic i Arqueològic de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Ara bé, la multiplicació de l'oferta acadèmica no ha ajudat a consolidar la presència dels graus de tres anys a Catalunya. El gener passat els rectors de totes les universitats de l'Estat van aprovar la implantació progressiva del polèmic decret del sistema 3+2, dissenyat el 2015 pel llavors ministre d'Educació José Ignacio Wert. El projecte acordat contempla, bàsicament, la posada en marxa de graus dividits en tres cursos de 60 crèdits, enlloc de les tradicionals carreres de quatre anys i 240 crèdits.

Tanmateix, els rectors entenen que els títols de tres anys s'han de limitar a nous estudis que tractin àrees de coneixement emergents. D'aquesta manera, es tanca la porta a crear graus de 180 crèdits pensats per substituir-ne d'altres que ja s'estaven impartint en el format tradicional. Unes condicions que han quedat reflectides en la resolució del ministeri d'Educació aprovada a principis del mes de maig i publicada al BOE fa tot just quinze dies, al límit de l'obertura del procés de preinscripció.

Les universitats, confoses

La decisió dels rectors, reunits al voltant de la CRUE, ha generat una gran "confusió", en paraules de Jordi Casabella, cofundador de la consultora educativa Unportal. "Ara les universitats no tenen clar si els graus de tres anys que tenien previst posar en marxa aquest curs vinent s'adequaran a la resolució del ministeri o no", explica. Engegar una carrera de 180 crèdits sense tenir assegurat el vist-i-plau de Madrid és "perillós", segons Casabella, perquè els estudiants es podrien trobar a la meitat dels estudis que el seu títol no ha estat validat oficialment.

Per evitar assumir aquest tipus de riscos, la Secretaria d'Universitats va instar els centres catalans que tenien previst engegar un grau de tres anys a desistir i esperar a veure com evoluciona el marc normatiu abans d'oferir títols curts. "A la recomanació de la Secretaria cal sumar-hi la divisió en el si de les comunitats universitàries, que ja no veien massa clar oferir aquest tipus de titulacions", assegura Casabella.

El caos normatiu ha forçat les universitats públiques a aparcar els seus projectes a curt termini. Les últimes a fer-ho, a instàncies del departament que dirigeix Arcadi Navarro, han estat la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, que tenien al forn dos graus de tres anys a punt per aquest mateix curs. La resta de centres, com ara la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat Pompeu Fabra, ja van desistir abans com a conseqüència del terratrèmol intern i la incertesa normativa que van provocar els tímids intents de començar a desenvolupar el sistema 3+2.

Un únic grau?

La derivada d'aquesta situació ha estat el fracàs -almenys incial- dels graus de tres anys. De les 13 titulacions públiques d'aquest format plantejades a l'octubre en una sessió ordinària del Consell Interuniversitari de Catalunya, 12 sembla que es quedaran a mig camí. El curs vinent, només la UPC n'oferirà un: el de Disseny, Animació i Art Digital. Tanmateix, no es cursarà pròpiament a les aules de la Politècnica, ja que estarà vinculat al CITM, un centre privat adscrit a la UPC. El preu, per tant, no serà el d'un grau públic, sinó el d'una titulació privada: el cost de la matrícula fregarà els 6.300 euros l'any.

De fet, són, precisament, les universitats privades les que mantenen amb vida la possibilitat que el curs vinent els graus de tres anys irrompin amb més força al panorama acadèmic català. Aquests centres no formen part del sistema públic de preinscripció i, per tant, no han de tenir enllestida l'oferta de titulacions ara. És més: moltes de les universitats privades esperen fins que es tanca el termini públic de prematriculació i es comencen a assignar les primeres places, a partir del 6 de juliol, per posar sobre la taula els seus graus "amb l'objectiu de captar els estudiants que no han entrat a la universitat on volien anar en primera opció", en paraules de Casabella.

Així, la Universitat Ramon Llull podria posar en marxa el curs vinent fins a tres títols de 180 graus: el de Màrqueting Internacional en una Economia Digital, el de Desenvolupament de Software i el de Desenvolupament Multimèdia. La UVic, per la seva banda, tampoc tanca la porta a començar a impartir un grau en Emprenedoria de tres anys, tot i que la universitat vigatana sí que ha de prendre una decisió ràpidament, ja que, a diferència de la resta de centres privats, està inclosa al sistema públic de preinscripció.

Fonts de la Secretaria d'Universitats avancen a NacióDigital que el procés de matriculació prèvia s'ha obert amb dos graus de tres anys entre la oferta: el de la UVic i el de la UPC. Que hi siguin, però, no és sinònim que s'acabin posant en marxa al setembre. Dependrà dels permisos i també d'un altre element bàsic: que s'hi inscriguin prou estudiants. L'estiu, doncs, serà clau per esclarir el futur immediat del polèmic 3+2.
 

La universitat catalana, un privilegi cada vegada més car

Matricular-se en una universitat catalana és cada vegada més car. En els últims nou anys, el preu dels graus s'ha disparat un 158% com a conseqüència de les retallades i de l'entrada en vigor d'un decret del govern espanyol que accentua les diferències entre comunitats. De fet, Catalunya és el territori de l'Estat on resulta més costós estudiar: un alumne català pot arribar a pagar fins a quatre vegades més que un de gallec per cursar la mateixa carrera. Precisament, un dels dubtes que suscita la posada en marxa del sistema 3+2 és l'augment de preus que comporta, ja que els títols de tres anys es complementen, sovint, amb un màster de dos. El cost de matricular-se en un postgrau és molt més elevat que el d'inscriure's en un grau i, per tant, la despesa global dels estudis es dispara. Els rectors, els professors i els estudiants han convertit l'equiparació dels preus dels graus i els dels màsters en un dels seus principals cavalls de batalla, tal i com han demostrat els darrers dos mesos amb nombroses mobilitzacions al carrer. La resposta de la Secretaria d'Universitats arribarà aviat, ja que el departament d'Arcadi Navarro ha de tenir enllestit el nou decret de preus a finals del mes de juliol. De moment, només s'ha compromès a rebaixar el preu dels postgraus per a aquells estudiants que hagin cursat un títol de 180 crèdits.