10
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
23:21h
L'atac terrorista de Hamàs contra Israel, amb crims de guerra com els de 40 nadons israelians que s'ha conegut avui, ha colpejat l'ànima del poble jueu, dins i fora d'Israel. Aquest vespre, la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), la més antiga a Catalunya, amb més de cent anys d'història, ha fet un acte de suport al poble d'Israel, les víctimes i els segrestats, un centenar llarg de persones, moltes d'elles civils. Un acte que ha servit per cohesionar els jueus catalans i donar-se mútuament aixopluc en un moment de fort impacte, i on s'ha escoltat vàries vegades una paraula que ajuda a explicar la supervivència del poble jueu: "Miracle".
El president de la CIB, Raymond Forado, ha estat el primer que ha pronunciat la paraula "miracle" per explicar que defineix bastant la història d'Israel. Ha definit l'atac de Hamàs com un atemptat equivalent a "70 Rambles" i ha traspuat incomoditat per la manca de solidaritat que a vegades s'ha evidenciat a Catalunya. Sense esmentar ningú, Jurado ha afirmat que "ser líder és ser líder" i ha recordat la solidaritat mostrada per Tel Aviv amb motiu dels atemptats de Barcelona del 17-A.
Ha fet una petició al rei, el president espanyol, el president de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona perquè demanin l'alliberament dels hostatges. Ha citat el pensament d'un rabí que va dir que "si ens envoltem de persones que pensen com nosaltres,, ens tornarem extremistes, però si ho fem de persones que pensin diferent, creixerem com a éssers humans".
El cònsol honorari d'Israel a Barcelona, Yosef David Sánchez-Molina, ha afirmat: "Estem commocionats", per apel·lar a la voluntat del poble jueu per superar tots els embats. Ha qualificat els atacants de Hamàs d'"animals" i ha tingut paraules de solidaritat amb els segrestats, que són ara la principal espina clavada en la moral d'Israel. Ha citat Ben Gurion, un dels fundadors de l'Estat, qui va dir com a advertiment als pessimistes: "Per ser realista, a Israel s'ha de creure en els miracles".
Sánchez-Molina ha explicat que ahir va haver d'atendre una família jueva de pas per Barcelona als quals el cònsol havia d'informar que un fill de 19 anys que fa el servei militar vivia però es troba segrestat a Gaza. Els pares van afrontar la notícia amb "serenitat i llàgrimes", però segons ha explicat, al tornar ells a Israel va veure en la seva mirada un bri d'esperança. I ha repetit en més d'una ocasió: "Vencerem".
Tots els oradors de la comunitat, de Dalia Levinsohn a Ari Nasser, director institucional de la CIB, han insistit en la necessitat de superar aquest capítol de la història amb la mateixa voluntat de sobreviure que ha tingut l'Estat d'Israel. Nasser ha intervingut per explicar què representa Hamàs, "que no té res a veure amb el poble palestí ni amb tot l'Islam", definint l'organització com els "enemics" que no pretenen tan sols atacar Israel, sinó "a tots els valors occidentals".
L'acte ha aplegat una nodrida representació de la societat civil catalana. Entre les personalitats que hi han anat hi havia l'expresident Artur Mas, que va arribar junt amb l'escriptora Pilar Rahola, a qui es veia molt impactada. El Govern hi era representat pel secretari de l'executiu, Xavier Bernadí. Hi eren també Albert Batlle, tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona (PSC); l'exconsellera Victòria Alsina i Josep Rius, de Junts; els regidors del PP Daniel Sirera i Víctor Martí; Anna Grau, de Ciutadans, que comentava que se sentia indignada perquè "tohom es pot defensar menys Israel".
La causa d'Israel ha tornat a demostrar la seva capacitat transversal per unir excepcionalment unionistes i sobiranistes, amb un Daniel Sirera assegut al costat de Victòria Alsina. I alhora, amb la migrada presència de membres de les forces d'esquerra, que el conflicte àrab-israelià continua generant diversitat d'opinions a la societat catalana.
Laurence Franks, un històric de la CIB i persona molt important entre els jueus catalans, comentava durant l'acte que "si hem sobreviscut a l'Holocaust, molt més sobreviurem a això". Un moment especialment emotiu ha estat quan s'ha escoltat, amb tothom dempeus, el Hatikva, l'himne d'Israel, aquell que diu: "Mentre dins el cor palpiti una ànima jueva, encara no estarà perduda la nostra esperança". I els assistents, prop de 500, alguns amb els ulls plorosos, saludant-se o abraçant-se, semblaven donar-li la raó.
El president de la CIB, Raymond Forado, ha estat el primer que ha pronunciat la paraula "miracle" per explicar que defineix bastant la història d'Israel. Ha definit l'atac de Hamàs com un atemptat equivalent a "70 Rambles" i ha traspuat incomoditat per la manca de solidaritat que a vegades s'ha evidenciat a Catalunya. Sense esmentar ningú, Jurado ha afirmat que "ser líder és ser líder" i ha recordat la solidaritat mostrada per Tel Aviv amb motiu dels atemptats de Barcelona del 17-A.
Ha fet una petició al rei, el president espanyol, el president de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona perquè demanin l'alliberament dels hostatges. Ha citat el pensament d'un rabí que va dir que "si ens envoltem de persones que pensen com nosaltres,, ens tornarem extremistes, però si ho fem de persones que pensin diferent, creixerem com a éssers humans".
El cònsol honorari d'Israel a Barcelona, Yosef David Sánchez-Molina, ha afirmat: "Estem commocionats", per apel·lar a la voluntat del poble jueu per superar tots els embats. Ha qualificat els atacants de Hamàs d'"animals" i ha tingut paraules de solidaritat amb els segrestats, que són ara la principal espina clavada en la moral d'Israel. Ha citat Ben Gurion, un dels fundadors de l'Estat, qui va dir com a advertiment als pessimistes: "Per ser realista, a Israel s'ha de creure en els miracles".
Sánchez-Molina ha explicat que ahir va haver d'atendre una família jueva de pas per Barcelona als quals el cònsol havia d'informar que un fill de 19 anys que fa el servei militar vivia però es troba segrestat a Gaza. Els pares van afrontar la notícia amb "serenitat i llàgrimes", però segons ha explicat, al tornar ells a Israel va veure en la seva mirada un bri d'esperança. I ha repetit en més d'una ocasió: "Vencerem".
Tots els oradors de la comunitat, de Dalia Levinsohn a Ari Nasser, director institucional de la CIB, han insistit en la necessitat de superar aquest capítol de la història amb la mateixa voluntat de sobreviure que ha tingut l'Estat d'Israel. Nasser ha intervingut per explicar què representa Hamàs, "que no té res a veure amb el poble palestí ni amb tot l'Islam", definint l'organització com els "enemics" que no pretenen tan sols atacar Israel, sinó "a tots els valors occidentals".
L'acte ha aplegat una nodrida representació de la societat civil catalana. Entre les personalitats que hi han anat hi havia l'expresident Artur Mas, que va arribar junt amb l'escriptora Pilar Rahola, a qui es veia molt impactada. El Govern hi era representat pel secretari de l'executiu, Xavier Bernadí. Hi eren també Albert Batlle, tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona (PSC); l'exconsellera Victòria Alsina i Josep Rius, de Junts; els regidors del PP Daniel Sirera i Víctor Martí; Anna Grau, de Ciutadans, que comentava que se sentia indignada perquè "tohom es pot defensar menys Israel".
La causa d'Israel ha tornat a demostrar la seva capacitat transversal per unir excepcionalment unionistes i sobiranistes, amb un Daniel Sirera assegut al costat de Victòria Alsina. I alhora, amb la migrada presència de membres de les forces d'esquerra, que el conflicte àrab-israelià continua generant diversitat d'opinions a la societat catalana.
Laurence Franks, un històric de la CIB i persona molt important entre els jueus catalans, comentava durant l'acte que "si hem sobreviscut a l'Holocaust, molt més sobreviurem a això". Un moment especialment emotiu ha estat quan s'ha escoltat, amb tothom dempeus, el Hatikva, l'himne d'Israel, aquell que diu: "Mentre dins el cor palpiti una ànima jueva, encara no estarà perduda la nostra esperança". I els assistents, prop de 500, alguns amb els ulls plorosos, saludant-se o abraçant-se, semblaven donar-li la raó.