Fa més d’una setmana el diari El Punt Avui va fer un dels millors titulars amb motiu de la visita del rei i les autoritats espanyoles a Paiporta, amb una expressió nostrada en català: a pastar fang. Punt de partida per fer aquest article.
Ja que hi som, expliquem-ne l’origen, que té tota la lògica del món. L’origen de l’expressió es remunta a les activitats agrícoles i de construcció, on amassar fang era una tasca feixuga i, òbviament, poc engrescadora. De fet, aquella feina es considerava un càstig o una tasca reservada a aquells que no eren benvinguts. Amb el temps, la frase va adquirir un significat més metafòric i es va acabar utilitzant per despatxar algú de manera despectiva. Per engegar a la merda algú, dit planerament. On pots enviar els qui t’emprenyen? Al fang.
El fang té una tradició ben nostrada i les locucions i els refranys que se’n fan tenen connotacions despectives. Casualitat? No, perquè partim de la nostra realitat cultural i s’associa a risc, dificultat o merda, ni que sigui figurada. Hi tenim les locucions següents:
- ficar algú dins el fang: posar-lo en una situació difícil o perillosa.
- estar dins el fang: estar embolicat, dins un conflicte o mala situació.
- sortir del fang: sortir feliçment de grans dificultats o perills.
- treure algú del fang: treure'l d'una situació difícil.
- ser home de fang: ser un home informal, menyspreable.
- enviar algú a pastar fang: enviar-lo a mal viatge, maleir-lo.
- sortir (o fugir) del fang i caure dins l'aigua, o dins el bassiot, o en el barranc: sortir d'una situació dolenta i ficar-se dins una altra de pitjor.
- amb peus de fang: vol dir una cosa inestable, poc sòlida. Per exemple: Crear un govern amb peus de fang.
- arrossegar pel fang: denigrar algú.
I els refranys següents:
- «D'aquella pols venen aquests fangs»: vol dir que les causes dolentes produeixen efectes dolents.
- «El vi fa sang, i l'aigua fa fang»
- «Fang i calç tapen molts mals»: que la bona roba dissimula moltes faltes, tant físiques com morals.
- «Cada gota de pluja fa el seu fang»
A més a més, el País Valencià té moltes expressions amb el fang com a nucli. Casualitat? No. El nom fang, ja de per si, indica deshonra o perill:
- Situació moral molt baixa, deshonra, indignitat. El fill va cobrir de fang el bon nom de la família. Caure en el fang.
- Situació difícil o perillosa. Estar en el fang. Eixir del fang. Traure a algú del fang.
Altres locucions del PV:
- arruixa i no faces fang: Es fa servir per a recomanar que les coses es facen bé, amb mirament i amb moderació.
- de fang i pallús: Inconsistent, de poca qualitat, de poc valor.
- fugir del fang i caure en el tarquim: Evitar un mal i caure en una situació pitjor. (El tarquim és el llot que les aigües estancades dipositen al fons, que les riuades deixen sobre els camps que inunden, emprat com a adob en agricultura.)
- ser dels que plogueren i no feren fang:Ser d'aquells que fan les coses a la callada i a pròpia conveniència.
Per si no en tenim prou amb tota la fraseologia i els sentits figurats, tenim una bona quantitat de mots derivats de fang.
Ens podem enfangar, no només físicament, sinó moralment (S’ha enfangat en el vici); també és ficar-se en un afer, una empresa, etc., de difícil solució: M’he ben enfangat; no sé pas com me’n sortiré.
- El fangar: lloc de molt fang o bé el verb que indica girar la terra d’un camp amb la fanga.
- La fanga: eina de ferro en forma de forquilla o de pala amb mànec de fusta que serveix per a girar la terra.
- La fangada: acció de fangar (verb).
- El fangador o la fangadora: la persona que fanga la terra.
- El fangal: un fons fangós.
- Fangós, fangosa: ple de fang. Un camí fangós.
- El fanguer: fang que cobreix un camí, un carrer, una passera, etc.
- El fangueig: fanguer, especialment el d’un lloc transitat.
- Fanguejar o fanguetejar: anar pel fang o remenar el fang.
- Fanguissar: sinònim de fangar, com a lloc de molt fang.
Potser me’n deixo algun, però veient la productivitat de derivació del nucli fang, no cal ser un llumeneres per adonar-se que el fang és una realitat que ens envolta de fa segles, també des del punt de vista lingüístic.
Ara ens falten més mans per fer l’acció contrària, per desenfangar-nos. També cal desenfangar-nos del mal govern i de gent mediocre a les institucions, per no repetir sempre fins a la sacietat l’expressió sols el poble salva el poble. Per més canvi climàtic que hi hagi, si no ens governa gent amb dos dits de front, la realitat és que ens enfanguem abans d’hora.