03
de setembre
de
2017, 17:00
Actualitzat:
04
de setembre,
12:43h
La Clara, que és vetlladora social, ha viscut tota la vida al barri del Poblenou. La Gemma, professora d'anglès, hi havia residit els darrers tres anys. Quan van voler buscar un pis per compartir, ambdues ho van trobar impossible. "Abans pagava 600 euros amb dos companys. Ara, o trobes una oferta d'algú que coneixes o oblida't de viure al Poblenou sent jove, precari i en condicions d'inestabilitat", es lamenta la Gemma. Finalment, s'han hagut de conformar amb un pis a l'Avinguda Meridiana, al barri del Clot, on finalment han acabat acceptant un preu més alt. "Paguem 850 euros per un pis de 65 metres quadrats i amb problemes greus d'humitat. És molt fred i no té calefacció".
Segons el darrer estudi del portal immobiliari Idealista l'interès per compartir pis s'ha disparat, i ha augmentat un 78,1% l'últim any. Barcelona és la ciutat amb les habitacions de lloguer més cares de tot l'Estat, amb un preu mitjà de 426 euros al mes, un 15,8% més que fa un any. A Madrid el preu mitjà se situa en els 377 euros, el que representa una pujada del 6,8%.
L’estudi també destaca un canvi en el perfil dels llogaters: aquests han deixat de ser només estudiants que busquen lloc per dormir durant el curs. Ara tenen més de 30 anys i són treballadors amb un sou precari, separats o viatgers que passen un temps a la capital catalana.
En condicions ideals, un assalariat no hauria de destinar més d'un 33% de la seva nòmina mensual al pagament del lloguer. Una recomanació difícil de complir si es viu a Barcelona o Madrid, les dues ciutats amb els preus més alts de l'Estat.
INTERACTIU- Trobaries pis on vols amb el sou que cobres? Selecciona les diferents opcions i comprova a quin districte podries viure invertint només un terç dels teus ingressos
Els catalans necessiten assignar el 46,4% del seu sou brut a pagar l'habitatge, segons un estudi del portal immobiliari Fotocasa i de la plataforma Infojobs. Aquest és el motiu pel qual els mapes interactius de Barcelona i Madrid es tenyeixen de seguida en vermell, indicant una inversió de més d'un 50% del salari.
A la capital catalana els districtes més cars són Ciutat Vella (20,6 euros/m²) i l'Eixample (18,9 euros/m²). Nou Barris (11,9 euros/m²) i Horta-Guinardó (12,6 euros/m²) són les zones més barates. A Madrid, el lloguer mitjà més alt està focalitzat en els districtes Centro (18,6 euros/m²) i Salamanca (17,3 euros/m²), mentre que Villaverde (9,5 euros/m²) i Vicálvaro (9,2 euros/m²) són els que compten amb les rendes més assequibles.
Tant el consistori com els agents socials admeten amb preocupació que la situació afecta sobretot els col·lectius més vulnerables. A més de la gent gran, els joves surten molt malparats. L’atur entre els menors de 30 anys s’ha triplicat des de l’inici de la crisi, segons denuncia la Taula del Tercer Sector. La temporalitat dels contractes laborals i els sous baixos dificulten l’accés a l’habitatge fins i tot entre els que treballen. Compartir pis és l’única opció per a molts. Ara, però, la forta demanda i la manca d’oferta apuja també els preus i l’emancipació dels joves es converteix en un objectiu impossible d’assolir.
INTERACTIU- Calcula quant et queda per pagar les despeses de cada dia restant el cost del teu habitatge.
La impossibilitat de pagar un lloguer a certes zones expulsa cap a la perifèria a persones amb menor poder adquisitiu. Aquesta circumstància comença a conèixer-se com a procés de "gentrificació", encara que el geògraf especialitzat en estudis urbans Oriol Nel·lo proposa el terme "aburgesament". "Perquè qui omple els buits són persones més acomodades que les que marxen. En el seu article "Qui tem la gentrificació?" esmenta els preus com un filtre del lloc on poden viure les famílies.
Segons els experts, la bombolla immobiliària de la capital catalana està arribant al seu punt màxim i està canviant la fesomia dels barris a un ritme vertiginós. El sociòleg Ancor Mesa, que estudia juntament amb el geògraf Jordi Muñoz com aquest fenomen està afectant la ciutat, explica que "la velocitat d'increment dels preus és insostenible. Si se segueix al mateix ritme, el preu del lloguer es pot duplicar en menys de dos anys respecte el punt més baix de fa poc més d'un any. O s'intervé ja o serà molt difícil tornar enrere".
*** Els interactius formen part del projecte Dime cuánto cobras y te diré dónde vivir, desenvolupat en l'últim Taller de Periodisme de Dades de Medialab Prado. Un treball d'Ana Torres, Flora Fosset, Graeme Herbert, María Luisa Ocaña i Miguel Tinte.
Altres articles de NacióDigital relacionats:
* Barcelona afronta una bombolla del lloguer que pot duplicar els preus
* Clam dels llogaters a Barcelona per evitar una sagnia d'expulsions: «Estem desprotegits»
* Els veïns, una espècie en perill d'extinció
* Veïns del Raval expulsats a cop de talonari
* L'expulsió de veïns s'escampa per Barcelona: «No tenim res que ens ajudi?»
* Els catalans inverteixen gairebé la meitat del sou a pagar el lloguer
* El preu de lloguer augmenta un 6,8% a Catalunya l'any 2016
La capital catalana és la ciutat amb les habitacions de lloguer més cares de tot l'EstatBarcelona afronta una bombolla dels preus dels lloguers denunciada insistentment en els darrers mesos. Sense que la ciutat s'hagi recuperat encara dels efectes de la crisi econòmica, les rendes són superiors a l'època pre-crisi. Anuncis de l'estil: "Pis de 39 metres quadrats al cor del barri Gòtic: 1.200 euros al mes". "Loft a Sant Antoni de 45 metres quadrats i dues habitacions: 1.400 euros al mes" són cada cop més freqüents. Viure al centre de Barcelona és tota una odissea econòmica.
Segons el darrer estudi del portal immobiliari Idealista l'interès per compartir pis s'ha disparat, i ha augmentat un 78,1% l'últim any. Barcelona és la ciutat amb les habitacions de lloguer més cares de tot l'Estat, amb un preu mitjà de 426 euros al mes, un 15,8% més que fa un any. A Madrid el preu mitjà se situa en els 377 euros, el que representa una pujada del 6,8%.
L’estudi també destaca un canvi en el perfil dels llogaters: aquests han deixat de ser només estudiants que busquen lloc per dormir durant el curs. Ara tenen més de 30 anys i són treballadors amb un sou precari, separats o viatgers que passen un temps a la capital catalana.
En condicions ideals, un assalariat no hauria de destinar més d'un 33% de la seva nòmina mensual al pagament del lloguer. Una recomanació difícil de complir si es viu a Barcelona o Madrid, les dues ciutats amb els preus més alts de l'Estat.
INTERACTIU- Trobaries pis on vols amb el sou que cobres? Selecciona les diferents opcions i comprova a quin districte podries viure invertint només un terç dels teus ingressos
Els catalans necessiten assignar el 46,4% del seu sou brut a pagar l'habitatge, segons un estudi del portal immobiliari Fotocasa i de la plataforma Infojobs. Aquest és el motiu pel qual els mapes interactius de Barcelona i Madrid es tenyeixen de seguida en vermell, indicant una inversió de més d'un 50% del salari.
A la capital catalana els districtes més cars són Ciutat Vella (20,6 euros/m²) i l'Eixample (18,9 euros/m²). Nou Barris (11,9 euros/m²) i Horta-Guinardó (12,6 euros/m²) són les zones més barates. A Madrid, el lloguer mitjà més alt està focalitzat en els districtes Centro (18,6 euros/m²) i Salamanca (17,3 euros/m²), mentre que Villaverde (9,5 euros/m²) i Vicálvaro (9,2 euros/m²) són els que compten amb les rendes més assequibles.
Tant el consistori com els agents socials admeten amb preocupació que la situació afecta sobretot els col·lectius més vulnerables. A més de la gent gran, els joves surten molt malparats. L’atur entre els menors de 30 anys s’ha triplicat des de l’inici de la crisi, segons denuncia la Taula del Tercer Sector. La temporalitat dels contractes laborals i els sous baixos dificulten l’accés a l’habitatge fins i tot entre els que treballen. Compartir pis és l’única opció per a molts. Ara, però, la forta demanda i la manca d’oferta apuja també els preus i l’emancipació dels joves es converteix en un objectiu impossible d’assolir.
INTERACTIU- Calcula quant et queda per pagar les despeses de cada dia restant el cost del teu habitatge.
La impossibilitat de pagar un lloguer a certes zones expulsa cap a la perifèria a persones amb menor poder adquisitiu. Aquesta circumstància comença a conèixer-se com a procés de "gentrificació", encara que el geògraf especialitzat en estudis urbans Oriol Nel·lo proposa el terme "aburgesament". "Perquè qui omple els buits són persones més acomodades que les que marxen. En el seu article "Qui tem la gentrificació?" esmenta els preus com un filtre del lloc on poden viure les famílies.
Segons els experts, la bombolla immobiliària de la capital catalana està arribant al seu punt màxim i està canviant la fesomia dels barris a un ritme vertiginós. El sociòleg Ancor Mesa, que estudia juntament amb el geògraf Jordi Muñoz com aquest fenomen està afectant la ciutat, explica que "la velocitat d'increment dels preus és insostenible. Si se segueix al mateix ritme, el preu del lloguer es pot duplicar en menys de dos anys respecte el punt més baix de fa poc més d'un any. O s'intervé ja o serà molt difícil tornar enrere".
*** Els interactius formen part del projecte Dime cuánto cobras y te diré dónde vivir, desenvolupat en l'últim Taller de Periodisme de Dades de Medialab Prado. Un treball d'Ana Torres, Flora Fosset, Graeme Herbert, María Luisa Ocaña i Miguel Tinte.
Un pis de lloguer al centre de Barcelona. Foto: Adrià Costa
Altres articles de NacióDigital relacionats:
* Barcelona afronta una bombolla del lloguer que pot duplicar els preus
* Clam dels llogaters a Barcelona per evitar una sagnia d'expulsions: «Estem desprotegits»
* Els veïns, una espècie en perill d'extinció
* Veïns del Raval expulsats a cop de talonari
* L'expulsió de veïns s'escampa per Barcelona: «No tenim res que ens ajudi?»
* Els catalans inverteixen gairebé la meitat del sou a pagar el lloguer
* El preu de lloguer augmenta un 6,8% a Catalunya l'any 2016