La diputada d'ERC i escriptora Jenn Díaz ha publicat Violència en tres actes (La Magrana), un llibre on relata com quan tenia divuit anys va patir violència masclista i com va sobreposar-se per passar a ser supervivent. En una entrevista a l'ACN, Díaz afirma que sentia la "responsabilitat" de fer-ho públic, però defensa que el procés de cada persona és diferent. "No som menys valentes o estem menys reparades per no haver fet una denúncia pública", insisteix. També lamenta que d'una víctima pública tothom n'opini, però quan s'ha d'intervenir es consideri una "qüestió privada". La diputada creu que suspendre el protocol contra l'assetjament del Parlament seria un "error". "Es prendria una eina a les diputades", afirma.
El darrer llibre de Díaz navega entre una part íntima i una de més política que prové de la seva pròpia vivència com a víctima de violència masclista quan tenia divuit anys. Ja fa un temps la diputada ho va explicar en una intervenció a la cambra, i ara ho volia deixar també plasmat en un llibre, el format en què, reconeix, se sent més còmode. "És la manera que tinc d'endreçar les idees", afirma. "M'interessava fer un llibre des d'una òptica de maduració, amb totes les eines que m'ha donat el feminisme, i també la política", afegeix a l'ACN.
Durant tots aquests anys, l'autora ha fet diferents xerrades en instituts, així com tallers amb altres dones on ha parlat del seu cas i aprofundint en diferents aspectes de la violència masclista. Aquestes intervencions s'han nodrit d'altres recursos, com per exemple la música. "Comentava el disc El mal querer de la Rosalia, perquè volia sumar des d'un lloc molt personal", afegeix. El fet de posar-ho sobre la taula i reviure-ho li va portar també un sentiment de "responsabilitat" com a diputada, escriptora i també com a feminista, per fer un pas endavant i denunciar-ho públicament.
Un dels avenços més grans per Díaz, però, és el context actual que presenta un "feminisme desbordant", i que no era el mateix quan ella va viure en primera persona el seu cas. "He pensat moltes vegades què hauria passat, si allò que vaig viure hauria sigut diferent... a mi no em va arribar aquesta llum en el moment en què m'estava passant, però sí durant el procés de reparació", subratlla. De fet, segons Díaz, es tracta d'un avenç d'allò més important, ja que permetrà a moltes dones no fer el camí "soles", amb "sospita o dubte", i que trobaran altres persones que es troben o s'han trobat en una situació similar.
El protocol del Parlament
Quant al protocol contra l'assetjament del Parlament, Díaz explica que és una "eina" de les diputades que es va implementar fa quatre anys per deixar constància que "la violència política existia", també en un espai com la cambra. "Les lleis del Parlament no poden obligar els partits a tenir protocols específics, hi ha formacions que en tenen i d'altres no", recorda, "però s'ha de donar empara a totes les diputades". Per això, defensa que l'opció de suspendre el protocol seria "totalment equivocada". "Ningú diu que sigui perfecte o no sigui millorable, però hi ha unes línies definides i els protocols perquè siguin útils han d'estar vius, sempre poden tenir alguna fissura, per això s'ha de revisar, millorar i repensar per fer-lo més vigent", assenyala.