El jovent català s'emancipa quatre anys més tard que la resta d'Europa

Els salaris, el preu de l'habitatge i l'augment de graduats i graduades superiors són alguns dels factors que més influeixen a l'hora de deixar la casa familiar

Blocs de pisos a Cornellà de Llobregat, en imatge d'arxiu
Blocs de pisos a Cornellà de Llobregat, en imatge d'arxiu | Europa Press
Redacció
17 de juliol del 2024
Actualitzat a les 18:32h

L'edat d'emancipació del jovent català se situa en els 29,8 anys, una xifra lleugerament inferior als 30,3 anys de l'Estat, i quatre anys per sobre la mitjana europea (UE), que és de 26 anys. Així ho conclou el tercer monogràfic de la càtedra d'empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE). Entre els factors que demoren l'emancipació juvenil, hi ha la taxa de temporalitat, el preu d'habitatge, la manca d'oferta protegida, l'estat civil -es casen més tard- i l'augment de persones amb estudis superiors, que endarrereix l'entrada del jovent al mercat laboral i, per tant, el cobrament d'un salari.

Un dels principals problemes a l'hora d'accedir a un habitatge, però, és l'evolució dels salaris. Segons l'estudi, van tenir una tendència decreixent entre el 2010 i el 2013 i entre el 2014 i el 2017 per després entomar un lleuger increment, de manera que entre els 25 i els 34 anys ho van fer en 360,24 euros i 414,46 euros, uns increments que van ser molt menors entre els joves de menys de 25 anys. Pel que fa a l'augment dels preus, van ser d'un 40,9% entre 2004 i 2021 a l'Estat i d'un 45,7% a Catalunya. "No és només que els salaris no augmentin sinó que la vida augmenta de preu. Els joves estan perdent poder adquisitiu", ha conclòs l'autor de l'estudi, Josep Maria Raya. Mentrestant, els preus del lloguer des del 2015 s'han disparat un 53% acumulat mentre que en el mateix període la renda per càpita a Catalunya ha retrocedit 10  punts.

Per la seva banda, el president de l'APCE, Xavier Vilajoana, ha indicat que "els salaris van a continuació d'una activitat econòmica" i ha destacat la importància de la productivitat. "El que s'ha de fomentar és l'activitat econòmica. No conec cap empresa que si li va bé no vulgui contractar", ha comentat Vilajoana, que ha afegit que els salaris "depenen massa del sector privat". Vilajoana ha considerat que "estem en un nivell de funcionariat massa elevat. Respecte als països del nostre entorn, el percentatge de serveis de treballadors públics és enorme i això no afavoreix a un augment de l'activitat".

El monogràfic també explica com el jovent, davant de la dificultat d'obtenir un habitatge de compra, apunten cap al lloguer, un mercat que es troba tensionat per la manca d'oferta. En aquest sentit, Raya ha apostat perquè s'ofereixin incentius als i les joves solvents que poden fer front a una quota d'hipoteca, però no tenen estalvis per a l'entrada. Es tractaria, doncs, que poguessin signar un préstec per més del 80% de l'habitatge o que l'Estat assumís part de la propietat del pis (per exemple un 20%) o els avalés. Segons l'autor de l'estudi, aquesta modalitat "sembla que comença", però es troba que els bancs consideren que "se'ls trasllada massa responsabilitat".

Pel que fa a les polítiques encaminades a regular el preu del lloguer,  Raya ha afirmat que "hi ha consens" que comporten una reducció de l'oferta. "Quan a algú li regulen sempre busca una sortida", ha comentat, en referència a propietaris que primer van posar el seu pis al mercat de lloguer turístic, després van oferir al lloguer de temporada i al final acaben optant per vendre'l, però no per incorporar-lo al mercat de lloguer ordinari. "I la conseqüència última és que com no hi haurà inversors que vulguin entrar, col·lapsarem l'oferta", ha conclòs.

Algunes de les propostes que han fet els autors de l'estudi són apostar més per la formació dual que permeti al jovent accedir al mercat laboral o una fiscalitat més atractiva, com la reducció de l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i l'IVA en habitatges de nova construcció, sempre que es destini a la residència principal i no s'hagi transmès en un període de cinc anys.

En qualsevol cas, Raya ha advertit que si res canvia, el jovent tindrà l'accés a l'habitatge encara més difícil d'aquí a 10 anys. Segons les xifres que ha donat, cada any es creen 285.000 llars mentre que es construeixen 110.000 habitatges nous, de manera que el dèficit anual se situa en 170.000 pisos. "Cada any es tensiona el mercat de l'habitatge i es tensionen els preus", ha manifestat, en referència tant al mercat de compra com de lloguer.

Arxivat a